Aiguamolls a la província d'Alacant

les zones humides de la nostra província

Aiguamolls a la província d'Alacant - les zones humides de la nostra província

Salines de Calp: lloc web de turísme de l’Ajuntament de Calp

Referència: Naturaleza – Salinas. Turísmo en Calpe [en línia]. No consta data d’edició [consulta: 18/01/2012]. Disponible en: http://www.calpe.es/turismo/web/naturaleza/naturaleza.php?id_seccion_padre=3433&id_seccion=72790

Comentari: La web de turisme de l’Ajuntament de Calp en proporciona informació respecte a les salines d’aquesta localitat. A la part de naturalesa d’aquest lloc web podem veure informació de les salines de la localitat i descarregar el follet informatiu on podem veure tant informació de les salines com del Penyal d’Ifaq. També podem veure al follet descargable una imatge de les principals aus que hi podrem trobar a aquest indret.

Ranking dels Aiguamolls Espanyols

Referència: Humedales Españoles. 20 minutos [en línia]. 02.03.2010 a las 19:05h [consulta: 18/01/2012]. Disponible en: http://listas.20minutos.es/lista/humedales-espanoles-197363/

Comentari: Ací vegem un ranking dels aiguamolls espanyols. Segons els internautes hagen votat més o menys i la puntuació que els han donat als diferents aiguamolls tenen una classificació millor. Podem veure a quin lloc es troben els aiguamolls alacantins com per exemple la Marjal de Pego-Oliva és troba a la posició 19 sent el aiguamoll alacantí amb millors resultats a aquest ranking.

Descripció i informació de les salines de Calp

Referència: GOMIS, Elías. Descripción. En: Las salinas de Calpe: un paraje a proteger [en línia]. Revisió: Agosto 2003, (no hi trobe més informació) [consulta: 18/01/2012]. Disponible en: http//:www.naturalicante.com

Comentari: En aquesta part d’aquest article podem veure com ens dona tota la informació general de les salines de Calp però des d’un caràcter més científic. Ens mostra gràfiques sobre l’estat de les aigües, del tràfic de flamencs i taules amb informació i classificació de les característiques.

Les Salines de Calp

Referència: Las aves de las salinas de Calpe. Alicante vivo [en linia]. 19 abril 2008 [18/01/2012]. Disponible en: http://www.alicantevivo.org/2008/04/las-aves-de-las-salinas-de-calpe.html#

Comentari: Les salines de Calp tenen una gran biodiversitat. A la web ens expliquen majoritariment espècies singulars sobretot d’aus. Ens explica la localització i les característiques principals d’aquest aiguamoll i aprofita també per a parlar-nos dels principals problemes de conservació que del paratge.

vista de les salines de Calp des del Penyal d'Ifaq

Artícle de Las Provincias: Descubren una granja romana del siglo III a. C. en el Clot de Galvany

Referència: Redacción de Las Provincias, Elche. Descubren una granja romana del siglo III a. C. en el Clot de Galvany. En: Las Provincias [en linia]. [consulta: 18/01/2012]. Disponible en: http://www.lasprovincias.es

Comentari: Aquest article del periòdic Las Provincias ens informa d’una excavació dirigida pel professor de la Universitat D’Alacant Jaime Molina duta a terme al Clot de Galvany al 2009. Ens parla de les troballes, què fer amb elles i de la seva importancia.

Recurs visual: Els Carrisars d’Elx

Referència: Els Carrisars d’Elx [documental]. Dirigida per ASHA. Espanya, ASHA, 2007. Disponible en: http://www.ahsa.org.es/

Comentari: Documental que relata la restauració d’un antic abocador situat en els Carrisars d’Èlx, per a la seva conversió en aiguamoll. Està inclòs en el projecte de l’associació ASHA per a la regeneració de la zona humida de la Charca de Manzanilla.

Documental: els Carrisars d'Elx (link)

Estudi del Departament de Geografia Humana de la UA: El Clot: un ejemplo de humedal amenazado por la expansión turístico-residencial

Referència: PALAZÓN FERRANDO, Salvador; LARROCA ROCAMORA, José A. El Clot: un ejemplo de humedal amenazado por la expansión turístico-residencial [en línia]. San Vicent: Universitat d’Alacant, Departament de Geografia Humana, 2006 [18/01/2012]. PDF, 406KB. Disponible en: http://www.cervantesvirtual.com

Comentari: A aquest treball d’investigació dels professors de la UA sens parla de l’expansió turístico-recidencial que amenaça al Clot de Galvany. Actuacions i polítiques urbanístiques que repercuteixen negativament sobre aquesta zona humida del sud de la nostra comarca són explicades al article. També, l’adequació i recuperació d’aquest paratge per a l’us públic. Els experts del departament de geografia humana ens fan un repàs d’aquests temes des de el començ de la urbanització d’aquesta zona a mitjans dels 70 fins l’actualitat.

La destrucción del Clot de Galvany

Referència: La destrucción del Clot de Galvany. No consta editor ni any [consulta: 18/01/2012]. Disponible en:http://destrucciondelclot.blogspot.com/

Comentari: En aquest blog podem veure informació al voltant dels impactes turístic-urbanístics que al Clot de Galvany li afecten. També ens denuncia els mals usos antròpics i ens parla de la degradació d’aquest paratge entre altres. Polítiques diferents, projectes d’urbanització, impactes turístics, sostenibilitat i estat dels paratges son comparades i comentades amb un fi crític i de conscienciació.

El paratge de El Salt: usos dels recursos hídrics.

Referència: FERRER MARSET, Pere. Molí del Salt. En: Molins i moliners: els molins hidràulics del comtat. Cocentaina: Centre d’Estudis Contestans, 2007, 469pàgs. ISBN: no consta.

Portada del llibre:

Comentari: Aquesta part del llibre ma resultat interesant de comentar al blog per què, encara que no es exactament un aiguamoll, tracta d’un paratge humit i d’embasament d’aigua de la nostra província on hi ha hagut una trajectòria i evolució pel que fa als seus usos i aprofitaments hídrics. Ens relata des de la creació del molí del Salt a aquest paratge localitzat al terme municipal de Benilloba (el Comtat), els canvis en l’aprofitament del toll del Salt per a distints usos que van des de l’oci i l’esplai, el molí i subministrament elèctric.

Fotografies, croquis i dibuixos expliquen la distribució, les característiques i el funcionament de la construcció i del paratge.

Agraïment a l’alcaldessa de Benilloba Na Mª Fernanda Sanz Biosca per la facilitació del llibre.

Cartografia de les Salines de Santa Pola

Referència: MERINO LAGUNA, Francisco M. Francis. En: Parque natural de las Salinas de Santa Pola [en linia]. 13-06-2011 a las 07:22:03 [consulta: 14-01-2012]. Disponible en: http://www.redjaen.es/francis/?m=c&o=49114&letra=&ord=&id=49157

Comentari: En aquest apartat de la pàgina he trobat un mapa interesant de les Salines de Santa Pola. El mapa ens mostra la distribució de les 2.570 hectàrees i ens dona la idea de la seva dimensió. Podem adonarnos també de l’area d’influència i protecció d’aquest aiguamoll. És un recurs cartogràfic útil per a entendre millor aquest paratge.

Mapa de les Salines de Santa Pola

Los Humedales del sur de Alicante

Referència: MURILLO DÍAZ, José M.; LÓPEZ GETA, Juan A.; RODRÍGUEZ HERNÁNDEZ, Luis. Los humedales del sur de Alicante. En: Desarrollo Sostenible, Uso Conjunto Y Gestión Integral de Recursos Hídricos. Alicante: IGME i Diputación de Alicante (publicación governamental), 2010, 399 pègines. ISBN:8496979407, 9788496979406.

Comentari: En el apartat d’aquest llibre Los humedales del sur de Alicante ens explica la distribució geogràfica de distints aiguamolls del sud de la província d’Alacant com La llacuna del Hondo, Les Salines de Santa Pola, El Clot de Galvany, La Llacuna de Santa Fe i Les Llacunes de Mata i Torrevella. També algunes de les seves característiques principals.

El Hondo: un paisatge d'aigua i flamencs

Apart, aquest llibre el veig interesant perquè ens explica l’aprofitament dels recursos hídrics de la nostra província i el seu conservament. Sostenibilitat i gestió dels nostres recursos hídrics com els aqüífers, pantans, preses i rius.

Situció geogràfica de La Marina Baixa i principals componets del seu sistema integral d'us de recurso hídrics.

La Matruca: número 12

Referència: La Matruca [en línea]. AHSA: Èlx, 2002, número 12 [consulta: 13/01/2012]. ISSN: 1579-895X. Disponible en: http://ahsa.org.es

Portada del numero 12

Comentari: Aquesta es la revista anual del l’associació AHSA que vam comentar en un el post anterior. En aquest número de la revista electrònica La Matruca, trobem tant articles relacionats ambles aus com articles que parlen dels aiguamolls alacantins. Podem veure  la crònica ornitològica de l’any 1999, articles sobre el Día de los Humedales, un article del Aquilucho cenizo en els aiguamolls alacantins i altre sobre la flora en el Clot de Galvany.

 

Las aves de los humedales del sur de Alicante y su entorno.

Referència: RAMOS SÁNCHEZ, Antonio J.; SARMIENTO, Luis F. Las aves de los humedales del sur de Alicante y su entorno. San Vicente: Club Universitario, 1999. ISBN: 84-95015-88-9

Comentari: En aquest llibre es fa un estudi i una revisió exhaustiva de les aus de les zones humides del sur d’Alacant i el seu entorn. Ens mostra les 319 espècies observades en auqesta zona de les quals 113 han nidificat.

Los caminos del agua : el Vinalopó

Referència
BRU RONDA, C. Los caminos del agua : el Vinalopó. València : Confederación Hidrográfica del Júcar, 1992. pp. 257. ISBN: 84-606-0585-X

Cometari
Aquest llibre fa una precisa descripció del riu Vinalopó i de el transcurs del seu llit. Aquest riu que transcorre per la nostra província, representa una de les principals zones humides d’aquesta. Al seu pas forma un conjunt d’aiguamolls. Aquestos son descrits al llibre, a més de la seua configuració i les espècies que el configuren. També s’analitzen els problemes mediambientals que es donen aquest riu.

El Fondo. Parcs naturals de la comunitat valenciana

Referència
El Fondo. Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana.[En línia]. Generalitat Valenciana, 2010.[Consulta: 10/01/2012]. Disponible en: http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=2984

Cometari
El Fondó d’Elx és un dels parc naturals humits del sud d’Alacant. Aquesta part del lloc web es correspon amb el lloc oficial d’aquest parc natural. A aquesta és recullen un conjunt d’informacions pràctiques per visitar el parc i per comprendre-lo. A més, hi ha una classificació de les diferents espècies de flora i fauna, i una detallada descripció dels punts d’informació del parc.

La Marjal de Pego-Oliva. Parcs naturals de la comunitat valenciana.

Referència
La Marjal de Pego-Oliva. Parcs naturals de la comunitat valenciana.[En línia]. Generalitat Valenciana, 2010.[Consulta: 10/01/2012]. Disponible en: http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=2988

Cometari
Aquesta part del lloc web dels Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana que es correspon amb la Marjal de Pego-Oliva. Aquest aiguamoll està situat entre la província de València i la d’Alacant. La seua riquesa és molt interessant ecològicament. Al web es descriuen els diversos valors del parc tant naturals com històrics. Per tant, és una eina molt interessant per conèixer aquest parc.

Salines de Santa Pola. Parcs naturals de la comunitat valenciana.

Referència
Salines de Santa Pola. Parcs naturals de la comunitat valenciana.[En línia]. Generalitat Valenciana, 2010.[Consulta: 10/01/2012]. Disponible en: http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=2991

Cometari
La part del lloc web citat és la part de la pàgina del Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana que es correspon amb les Salines de Santa Pola. Aquest lloc resulta molt interessant ja que és presenta molta informació detallada i actualitzada sobre aquest aiguamoll. A més classifica les principals espècies de flora i fauna d’aquest aiguamoll alacantí declarat Parc Natural. Presenta la història del parc i les diverses accions que s’han dut a terme al parc.

Ordenación del uso público de un espacio natural protegido en un destino turístico de masas. Las lagunas de Torrevieja y La Mata.

Referència
SUCH CLIMENT, M. P. Ordenación del uso público de un espacio natural protegido en un destino turístico de masas. Las lagunas de Torrevieja y La Mata. Invesigaciones geogràficas [En línia]. Alacant: Institut de Geografia de la UA, 2003, número 30. [Consulta: 9/01/2012]. ISSN: 216-4619. Disponible en:  http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=409700

Llacunes de Torrevella

Cometari
Aquest articles s’emmarca en el tema de les relacions entre el turisme i el medi ambient dins el context de les estratègies de renovació plantejades en el municipi de Torrevella. Aquest és considerat el principal nucli turístic del sud d’Alacant. A l’article s’exposen algunes de les iniciatives promogudes per les administracions públiques en relació a l’ordenació del parc natural de les Llaunes de la Mata-Torrevella.

Humedales de Alicante

Referència
  Humedales de Alicante. Universitat d’Alacant: 2006 [Consulta:10/01/2012]. Disponible en:  http://www.alu.ua.es/i/ijm1/

Les Salines de Santa Pola

Cometari
Aquest lloc web està creat per alumnes de la Universitat d’Alacant. En ell es descriuen el Fondó d’Elx, Les Salines de Santa Pola, el Clot de Galvany i les Llacunes de la Mata-Torrevella. Cada aiguamoll es descrit de manera breu i és il·lustrat amb fotografies i dibuixos dels mateixos. A més inclou una bibliografia força interessant.

Salines de Santa Pola

Referència
GRADUAL MAP. Salines de Santa Pola. València: Aneto Publicaciones, 2010. pp. 64. Guias de los parques naturales de la Comunitat Valenciana, 18. ISB:978-84-95349-86-6

Cometari

El títol es correspon amb una guia del parc natural de Les Salines de Santa Pola. Aquesta guia defineix les diverses parts del parc i les espècies que hi habiten. Aquesta publicació destaca per el important nombre de cartografia. Conté mapes detallats de cadascuna de les zones de les salines. Hi ha de diversos tipus. Aquestos son una important eina per conèixer aquest aiguamoll, en particular, i la resta d’aiguamolls de tipologia semblant.

Estudios ecológicos de los humedales costeros del sudeste español

Referència
ROBLEDANO AYMERICH, F. “et al”. Estudios ecológicos de los humedales costeros del sudeste español. Anales de biologia.[En línia] Múrcia: Universidad de Murcia, 1991, número 17[Consulta: 11/01/2012] ISSN:1138-3399. Disponible en: (http://revistas.um.es/analesbio/index)

Cometari
Aquest article és un estudi que té l’objectiu de tipificar i caracteritzar els diversos aiguamolls costaners del sud-est espanyol(Alacant i Múrcia). Aquestos ecosistemes han experimentat intensos processos de transformació humana. A l’article s’analitza la incidència de dits processos  donant força importància a les salines. Al mateix temps, es revisen els criteris de protecció dels ecosistemes amb la finalitat de proposar mesures genèriques d’us i gestió, segons el grau e integració humana en cada aiguamoll.

El Barranc de l’Encantada: fauna i flora

Referència: Barranc de l’Encantà. Pàgina Oficial Ayuntamiento Beniarrés [en línia].[consulta: 12/01/2012]. Disponible en: http://www.beniarres.org/index.php?pag=36

 

Comentari: El Barranc de l’Encantà és un aiguamoll de l’interior de la província d’Alacant, al terme municipal de Planes. Aquesta pàgina primer ens explica la llegenda i la condició històrico-geogràfica del paratge. A continuació passa a explicar-nos quina fauna i la diferència entre els distints tipus de flora que hi trobem. Aquesta pàgina ma resultat interesant perquè ens permet comparar-ho amb els aiguamolls costaners.

 

detall del paratge on podem veure els distints tipus de fauna

Barranc de l'Encantà

Guia del Parc Natural de les Llacunes de la Mata-Torrevella

Referència
EQUIP DE EDUCACIÓ AMBIENTA. Guia del Parc Natural de les Llacunes de la Mata-Torrevella.[En línia] València: Conselleria de Medi Ambient, 2006. [Consulta:10/01/2012]. Format: Flash. Disponible en: http://www.cma.gva.es/cidam/espacios/parques/folletos_electronicos/lamata/cas/index.html

Cometari
La referència es correspon amb la guia oficial del Parc Natural de les Llacunes de la Mata-Torrevella. Aquesta presenta aquest aiguamoll protegit i defineix cadascuna de les seues característiques. A més conté un conjunt de consells per comprendre bé aquest paratge i saber com respectar-lo. Està molt ben il·lustrat amb fotografies, dibuixos i mapes que enriqueixen el text.

Llacunes de la Mata-Torrevella. Parcs naturals de la comunitat valenciana

Referència
Llacunes de la Mata-Torrevella. Parcs naturals de la Comunitat Valenciana.[En línia]. Generalitat Valenciana, 2010.[Consulta: 10/01/2012].  Disponible en: http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=2989

Cometari
La part del lloc web citat és la part de la pàgina del Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana que es correspon amb les Llacunes de la Mata-Torrevella. Aquest lloc resulta molt interessant ja que és presenta molta informació detallada i actualitzada sobre aquest aiguamoll del Baix Segura. A més classifica les principals espècies de flora i fauna d’aquest aiguamoll alacantí declarat Parc Natural.

Ruta ecológica. Vol. 2, Dunas y humedales suralicantinos.

Referència
TORREGROSA, J.R. Ruta ecológica. Vol. 2, Dunas y humedales suralicantinos. Alacant: Diputació Provincial d’Alacant, 1986. pp. 56. ISBN: 84-13- 4266-6

Cometari
El aiguamolls del sud d’Alacant son molt particulars ja que les característiques morfo-climàtiques de la zona ho son també. En aquest llibre s’ens presenten els diversos aiguamolls i dunes del sud d’Alacant ressaltant el seu valor biològic. Tal vegada, la biodiversitat siga la clau de la importància d’aquestos aiguamolls. La ruta ecològica que proposa l’autor és força interessant ja que enumera i descriu les zones humides del sud de la província.

El marjal Pego-Oliva: evolución temporal de la flora de microalgas

Referència

CANTORA UIZA, E. A. i ABOAL SANJURJO, M. El marjal Pego-Oliva: evolución temporal de la flora de microalgas[En línia]. Mèxic DF: Departamento de Biología, Facultad de Ciencias, Universidad Nacional Autónoma de México, 2001. [Consulta: 8/01/20102] Formato: PDF. Disponible en: http://www.limnetica.net/Limnetica/limne20a/Limnetica-vol20%281%29-pag159-171.pdf

Cometari

La marjal de Pego-Oliva

El Marjal de Pego-Oliva és una de les zones humides més importants del litoral mediterrani espanyol i serveix de refugi a comunitats vegetals i animals, amenaçades en altres llocs. El grau de singularitat d’aquest enclavament es fa patent al comparar-lo amb els restants aiguamoll litorals de la vertell espanyola. Al article es comparen les dades obtingudes en aquest estudi amb les dades prèvies. Es fa una crida  d’atenció sobre l’interès de la conservació de la zona sotmesa a un gran número de pressions.

L’Acumulació de perdigons de plom al Parc Natural del Fondó d’Elx (Alacant): distribució espacial i propostes d’actuació.

Referència
OLIVARES, C. SALES, E. BONET, A. PICÓ, M. L’Acumulació de perdigons de plom al Parc Natural del Fondó d’Elx (Alacant): distribució espacial i propostes d’actuació. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural [En línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans,1996, número 63. [Consulta: 10/01/2012]. ISSN 1133-6889. Disponible en: http://www.raco.cat/index.php/ButlletiICHN/article/viewArticle/222589/0

Cometari

  A l’article es presnten els resultats de l’anàlisi de l’acumulació de perdigons de plom al Parc Natural del Fondó d’Elx (Alacant). El plom és un element poc freqüent a la natura però que es pot concentrar als aiguamolls com a conseqüència de la caça. Aquesta acumulació pot ocasionar que diferents tipus d’organismes ingereixin aquest metall, especialment l’avifauna aquàtica, produint-los una greu intoxicació. El Fondó és un sistema aquàtic regulat per l’home on s’ha practicat la caça des de fa molts anys. A l’article  es proposen diferents mesures correctores i possibles solucions específiques que puguin alleugerir el problema. Per tant, resulta força interessant per analitzar aquest aiguamoll.

El Fondó d'Elx

El Clot de Galvany d’Elx : regeneració ecològica i utilització pública de les zones humides : actes del I Seminari de Gestió Ambiental de la I.C.H.N. : Elx, 23-24 de febrer de 1991.

Referència

SANSANO, Vicente. El Clot de Galvany d’Elx : regeneració ecològica i utilització pública de les zones humides : actes del I Seminari de Gestió Ambiental de la I.C.H.N. : Elx, 23-24 de febrer de 1991. Elx: Ajuntament d’Elx, 1992. pp.72. ISBN:84-606-0812-3

Imatge aèria del Clot de Galvany

Comentari

El Clot de Galvany és, en l’actualitat, un dels principals aiguamolls d’Elx ja que en ell es troba una àmplia varietat d’espècies. En aquest llibre es recules les ponències del primer seminari de Gestió Ambiental de la ICHN. Dit seminari celebrat el 1991 tractava sobre el Clot de Galvany. Per tant, aquest recurs és un recull de diverses postures sobre el paratge. També hi ha una descripció d’aquest i de les diverses espècies. En ell, també apareixen les mesures i les eines que cal prendre per poder utilitzar i conservar els aiguamolls com zones públiques.

Las zonas húmedas de la provincia de Alicante y los procesos de intervención antrópica

Referència

BOX AMORÓS, Margarita. Las zonas húmedas de la provincia de Alicante y los procesos de intervención antrópica [En línia]. Alacant: Universidad de Alicante. Instituto Universitario de Geografía, 1985 [Consulta: 09/01/2012]. Format pdf, 20980Kb. Disponible en: http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/3323

Foto de l'Albufera d'Elx

 

Comentari

Aquest article és la tesi doctoral de l’autora. En aquesta descriu minuciosament cadascuna de les zones humides de la província d’Alacant. A més, narra la seua evolució i la evolució de la toponímia pròpia d’aquestes zones. Valora els antecedents geològics del nostre territori i les característiques biològiques al llarg de la història. Aquest document és fonamental per la realització d’un bon treball sobre els aiguamolls de la nostra província ja que aporta força dades. A més d’incloure una cartografia clara, grafiques i fotografies en blanc i negre. Però al ser una tesi del 1985 cal actualitzar les dades al temps present.

Itinerario por dunas costeras y humedales alicantinos

Referència

BASSETS DE LA CRUZ, M. Itinerario por dunas costeras y humedales alicantinos. Alacant: Instituto de Ciencias de la Educación, Universidad de Alicante, 1985, pp. 49. ISBN: 84-600-4266-9

 

Comentari

Aquest llibre narra una ruta pels principals aiguamolls i les dunes costaneres de la nostra província. Inspecciona i descriu cadascun d’aquestos. Proposa una sèrie de consells per la visita d’aquestos aiguamolls i una ruta a seguir. És un llibre força útil, encara que el seu contingut està una mica antiquat. Malgrat açò, és una important eina per a comprendre les zones naturals dites.

Asociación de Amigos de los Humedales del Sur de Alicante

Referència

Asociación de Amigos de los Humedales del Sur de Alicante. REDOLÍ informatica y creación, 2006. [Consulta: 27/12/2011]. Disponible en: http://ahsa.org.es/

Comentari

Aquest lloc web, és el lloc web principal de l’associació de “Amigos de los Humedales del Sur de Alicante” o AHSA. Aquest lloc web conté la informació general sobre aquesta associació i sobre el aiguamolls de les comarques del sud de la nostra província. Apareixen les diverses activitats que es duen a terme al llarg de l’any i les principals publicacions d’aquesta associació. És un recurs d’informació molt interessant i molt clar per fer una investigació sobre els aiguamolls que depenen d’aquesta associació.

La matruca

Referència

La Matruca [En línia]. Alacant: Asociación de amigos de los Humedales del Sur de Alicante , 1990-2009 [consulta: 7 de diciembre de 2011]. ISSN:1579-895X. Disponible en: http://ahsa.org.es/index.php?option=com_content&view=article&id=13&Itemid=17

Comentari

Aquesta publicació en sèrie és la revista oficial de l’Associació de “Amigos de los Humedales del Sur de Alicante”. La publicació és anual. En ella es recullen tant cròniques ornitològiques, com reportatges sobre medi ambient a Alacant. En cadascuna de elles apareixen diversos reportatges per seguir el dia a dia d’aquestos aiguamolls meridionals. Però es centra principalment en aus deixant de banda altres aspectes igual de importants.

Portada de la Revista

El Hondo: El humedal escondido

Referència

El Hondo: El humedal escondido [Documental]. Televisión Española, 2011.[Consulta:08/01/2012]

Disponible en: http://www.rtve.es/noticias/20110228/cronicas-hondo-humedal-escondido/410054.shtml

Comentari

Aquest documental reflecteix la situació actual de l’àrea natural del Fondó d’Elx. Televisió Española a través del seu programa “Crónicas”, realitza un anàlisi del preocupant estat d’aquest aiguamoll protegit de la nostra província. Destaca, especialment, la importància d’aquest aiguamoll pel que fa a l’abundant massa d’aus que rep al llarg de l’any. Si seguim degradant aquesta aiguamolls moltes espècies desapareixeran. La realització del documental és prou bona i té una una bona qualitat de visionat.

 

Humedales y áreas lacustres de la provincia de Alicante

Referència

BOX AMORÓS, Margarita. Humedales y áreas lacustres de la província de Alicante. Sant Vicent de Raspeig: Publicaciones de la Universidad de Alicante , 2004, pp. 431. ISBN:84-7908-714-5

Portada del llibre "Humedales y áreas lacustres de la provincia de Alicante"

Comentari

La monografia citada és la tesi doctoral de l’autora. Aquesta recull de forma minuciosa els diversos aiguamolls de la nostra província, fins i tot aquells dels quals queden pocs vestigis. Descriu, especialment, el medi físic de les zones humides d’Alacant, el seu origen geològic i la seua història. Està molt ben il·lustrat mitjançant dibuixos, mapes i fotografies. Aquestes últimes son antigues, per tant, no son representatives de l’estat actual dels aiguamolls. S’utilitza un text clar, el qual permet apropar-se al món de les marjals, les albuferes, les llacunes i altres paratges, interpretant quin va ser el seu origen i la seua evolució.