ir a la navegación

Identitat digital 2 28 mayo 2010

Publicado por faraon en General , comentarios cerrados

Divendres passat 21 de maig de 20010, va tenir lloc en el saló d’actes de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat d’Alacant, la I Jornada de Difusió de Programari Informàtic en Valencià. En la mateixa vaig participar donant una xarrada sobre “Identitat Digital”. Ací està la presentació que vaig utilitzar:

Està basada en el text que vaig escriure per a la publicació “cap i cua” i al que vaig fer referència en una entrada anterior (Identitat digital).

Identitat digital 27 abril 2010

Publicado por faraon en Reflexiones personales , comentarios cerrados

Identitat digital
Faraón Llorens
Vicerector de Tecnologia i Innovació Educativa
capicua
Número 16, abril/maig 2010

De xicotet el meu pare em va inculcar que havia de forjar-me una reputació. I una vegada aconseguida, cuidar-la. Tot el que fem afecta la nostra forma de ser i condiciona com ens veuen i perceben els altres. Tot va formant la nostra identitat. Tant els trets innats com els que anem adquirint amb el temps determinen la nostra identitat. Podríem dir que la identitat és aquell conjunt de trets propis d’un individu o d’una col·lectivitat que el caracteritza enfront dels altres. Actualment, ens movem tant en el món físic com en el virtual i, per tant, el concepte d’identitat s’estén i s’amplia als dos àmbits i apareix el concepte d’identitat digital. És a dir, per identitat digital hem d’entendre els trets que ens caracteritzen en un mitjà de transmissió digital.
Des del punt de vista tècnic, en parlar d’identitat digital ens centrem en els processos que ens serveixen per a verificar les dades que identifiquen a un individu, açò és, l’autenticació i les eines i tecnologies associades (contrasenyes, certificats digitals, targetes intel·ligents, paràmetres biomètrics, etc.). En Internet, com a mitjà obert al qual accedeixen milions de persones, el concepte d’identificació digital adquireix més complexitat. Al principi, en Internet, com a xarxa d’ordinadors que és, la identificació corresponia a les màquines interconnectades. I amb el nom d’usuari i la contrasenya bastava per a identificar-nos les persones, ja que pràcticament l’ús que en fèiem es limitava al compte de correu electrònic. Però la quantitat de serveis que ara s’ofereixen a través de la xarxa obliguen a mantenir múltiples usuaris/contrasenyes, amb la dificultat de gestió que això comporta i el consegüent risc per a la seguretat. Però la tecnologia, al mateix temps que ens planteja el problema, ens proporciona les solucions (DNI electrònic i autoritats de certificació).
Com a tecnòleg tinc clar que el repte de la tecnologia és permetre’ns fer coses cada vegada més complexes d’una manera senzilla. I, encara que queda molt per millorar, els enginyers farem el nostre treball. El veritable repte no és tecnològic, és social i té a veure amb la naturalesa humana. Els veritables problemes no estan relacionats amb la tecnologia, sinó amb l’ús que se’n fa (seguretat davant atacs premeditats, redefinició de la propietat intel·lectual, control de la qualitat de la informació, etc.).
Però més enllà del concepte tècnic d’identitat digital, del que m’interessa parlar és del concepte social d’identitat, ja que no únicament hem d’identificar-nos quan fem transaccions. Els éssers humans, en les nostres relacions habituals, necessitem identificar-nos. La web 2.0 i les tecnologies que hi estan associades, amb les eines que ens proporcionen i ens permeten una major participació en la creació de continguts de la xarxa (blogs, xarxes socials, YouTube, Flicker, etc.) ens fan anar un pas més enllà del concepte d’identitat digital i de la gestió del “jo digital”. Tot el que anem fent i penjant en la xarxa va deixant rastre. I qualsevol hi pot accedir, ara i en un futur.
Però, a més a més, no únicament ens identifica el que diem nosaltres explícitament. També ho fa el que diuen i pengen uns altres sobre nosaltres. I també el que no diem. Per exemple, si mirem el nom del compte de correu de la majoria d’adolescents podrem saber la seua edat. Com? Doncs el número que hi figura és quasi sempre el seu any de naixement (comproveu-ho). Però també tenim el que es pot deduir del que fem. Per exemple, Amazon em recomana sempre llibres que m’interessen. Com ho fa? Doncs té un perfil dels meus gustos a través dels llibres que he comprat o que he consultat amb anterioritat, i em recomana els llibres que han adquirit persones que tenen un gust similar al meu. I què no es podrà extraure d’analitzar les despeses de la nostra targeta de crèdit? Por em fa pensar-ho…
Evidentment, la nostra identitat lingüística també forma part de la nostra identitat digital. Com a creadors de continguts podem optar per crear-los en català. Però, a més, quan naveguem per Internet també podem identificar-nos com a catalanoparlants. Quan ens movem en el món digital l’ordinador és el que parla per nosaltres i en nom nostre. Per això, és tan important que configurem adequadament la nostra màquina. És la nostra targeta de presentació. Ja hi ha una bona quantitat de programes i sistemes operatius amb versions en català. Els sistemes de codi obert són més proclius a disposar de versions en català de qualitat; els productes propietaris depenen de les seues polítiques comercials i, en aquest sentit, es mouen per paràmetres econòmics i de quotes de mercat. És important que el nostre ordinador conega la llengua en la qual ens relacionem. Especialment la llengua de preferència del navegador. Quan naveguem hem de donar el missatge que naveguem en català. Si fem la petició de servei de les pàgines web en català, encara que no hi haja aquesta versió, hi quedarà constància de la nostra preferència lingüística.Si no sabeu com configurar la llengua predeterminada de navegació, en la pàgina web Navega en valencià (http://spv.ua.es/va/navega-en-valencia.html) trobareu explicat com fer-ho.

Faraón Llorens
Març de dos mil deu

Software docente en aulas de informática de la Universidad de Alicante 10 julio 2009

Publicado por blogvrtie en Comunicados institucionales , comentarios cerrados

 

Con el objetivo de incentivar el uso de las tecnologías digitales en las labores docentes y facilitar y promover el uso legal de software docente instalado en aulas informáticas de uso general de la Universidad de Alicante, el Vicerrectorado de Tecnología en Innovación Educativa dentro de su plan de actuación para el año 2009 (BOUA 12 marzo de 2009) convocó ayudas para la adquisición y renovación del software docente.

La resolución aprobada por la Comisión de Innovación Educativa (9 de julio de 2009) se encuentra en la dirección http://www.ua.es/es/servicios/si/ite/convocatorias/2009ayuda_adquisicion_software_resolucion.html.

Desde el Vicerrectorado de Tecnología en Innovación Educativa quieren recordarte que existe un protocolo (http://www.ua.es/es/servicios/si/servicios/aulas/solicitud_instalacion.html) establecido para la solicitud de instalación del software docente en las aulas y que no se instalará ningún software del que no se disponga licencia.

En la dirección http://www.ua.es/es/servicios/si/servicios/programas/docencia.html puede encontrarse la relación de software docente del que la Universidad de Alicante tiene actualizadas las licencias y, por tanto, puede ser instalado en las aulas de informática para su uso docente.

 

Aula Virtual de Informática 3 octubre 2008

Publicado por blogvrtie en Comunicados institucionales , comentarios cerrados

Continuando con la política de este Vicerrectorado para acercar y facilitar el uso de las nuevas tecnologías a toda la comunidad universitaria, hemos puesto en marcha una nueva herramienta: el aula virtual de informática.

Es un proyecto que permite que cualquier PDI o alumno de la Universidad de Alicante pueda ejecutar el mismo software que hay instalado en las aulas de informática del Campus desde cualquier ordenador (tanto dentro como fuera de la UA), evitándoles desplazamientos o esperas.

Para ello, se ha puesto en marcha un servidor que permite el acceso, a través de Campus Virtual, a una página web donde pueden ejecutar las distintas aplicaciones de las aulas con el único requisito de tener instalado un plugin en el navegador. Esta opción está disponible dentro de “Recursos de Aprendizaje”.

El proyecto se ha puesto en marcha con 14 aplicaciones pero la idea es ir aumentando este número poco a poco.

Para más información:
http://w3.ua.es/ite/tutoriales/tutoriales.html?len=es