Escriptor de gran “Valor” literari

_MG_0186 ippy_MG_0188 ippy

 

“La Foia de Castalla és una de les comarques més ben definides de la regió muntanyenca meridional del regne de València…”

“…reclinat en un crestall de penya viva que corona un castell mig en ruïnes, el poble major de la Foia, el que li dóna nom: Castalla, nou i vell, camperol i senyorívol…”

Cita: Valor i Vives, Enric, Narracions de la Foia de Castalla. Barcelona: Edicions Barcino, 1953, pp. 9-14

Aquesta va ser la casa que va veure néixer a l’escriptor i lingüista valencià Enric Valor i Vives, en ella va créixer va formar-se, però a més, va començar a escriure els seus primers textos, donant-se pas en el món de la literatura valenciana.

Enric Valor va néixer el 22 d’Agost del 1911 a Castalla, fill d’una família de la petita aristocràcia rural, comença a estudiar professorat mercantil a Alacant després de la seua formació bàsica, temps després comença a recopilar rondalles típiques de la cultura popular valenciana i a col·laborar en revistes com El Tio Cuc, segueix amb els seus escrits i narracions, agrupa les rondalles en una gran col·leció, escriu novel·les com “L’ambició d’Aleix“, fins que el 1980 publica “Sense la terra promesa”, primer dels tres llibres de la seua obra mestra, “La trilogia de Cassana”, completada amb: “Temps de Batuda” i “Enllà de l’horitzó”. A més publica la “Flexió” Verbal. Finalment mor a València a l’any 2000, deixant la seua petjada a la literatura catalana.

Les plaques exposades tenen una funció commemorativa, cadascuna d’elles diferent. En primer lloc la placa situada més baix va estar col·locada en homenatge per la Trobada d’escoles valencianes de l’Alcoià i El Comtat, ja que se celebraven els 20 anys de l’existència d’ensenyament en valencià a Castalla. L’altra placa commemorava el centenari del naixement de l’escriptor, com un homenatge per la seua tasca lingüística i literària. En definitiva les dues plaques commemoren a l’escriptor per la gran aportació que ha fet i per l’honor que li presenta a la població que haja  nascut a la localitat.

Les plaques estan situades a la casa de l’escriptor Enric Valor, c/ Major, nº24, Castalla (03420), i daten del 2008 la que està situada més baix i del 2011 la que està situada superiorment.

La bibliografia utilitzada ha sigut:

Valor i Vives, Enric, Narracions de la Foia de Castalla. Barcelona: Edicions Barcino, 1953, pp. 9-14

 

Web Escriptors.cat:                             http://www.escriptors.cat/autors/valore/pagina.php?id_sec=2940

Web del Centre Cultural Castellut: http://www.centreculturalcastellut.cat/centenari/centenari-enric-valor-1911-2011

Huelga revolucionària!

DSCF2239 ippy

 

Els partits com el PCPE tendeixen a la reivindicació i a la revolta per mitjà pacífic, amb vagues, però fins i tot amb violència, per enfonsar un valors creguts com a degradants per a la societat.

A aquest cartell el que es fa és una crida per a fer una vaga que pose el sistema capitalista en alerta, com també, mostrar de forma preeminent el descontent del col·lectiu cap a la llei d’educació que lluny d’incorporar millores empitjora el sistema educatiu espanyol, segons el seu punt de vista.

La inscripció porta lemes i un títol clar i concís, per tal d’incitar a la revolució a la que es vol arribar per mitjà de la vaga general.

El cartell està situat al carrer Leonardo Jover, a un comptador de llum junt a l’IES Enric Valor de Castalla, Castalla (03420), i data del 2013.

Bibliografia: Web del PCPE:                                                                 http://www.pcpe.es/el-partido/pcpe/item/71-qu%C3%A8-%C3%A9s-el-pcpe?.html

Reivindicació del que es creu propi

DSCF2241 ippy

Tota identitat nacional creu en uns preceptes i trets culturals propis.

Aquest és el cas del col·lectius del “Maulets”, aquest col·lectiu defensa la dignitat d’un poble que comparteix mateixa llengua i cultura, i que així mateix, aquests valors impliquen unes mateixes fronteres que no es respecten. Al grafit exposat s’aprecia com es fa un clam per la dignitat dels Països Catalans, tots els territoris que impliquen la parla i cultura catalana, amb l’idioma Català com a eix vertebrador.

Així mateix està situat en un lloc estratègic, ja que encara i que està a una fàbrica abandonada, el grafit està fet de forma que, per colors ressaltants i grandària, es puga llegir i transmetre el seu significat des de la carretera d’entrada a la localitat, ja que d’aquesta forma tot visitant a la localitat, aprecie el clam que es vol transmetre de respecte cap al que ells creuen que deuria de donar-se a les terres de parla catalana.

La localització no és exacta, ja que està a la fàbrica abandonada coneguda com “El Teular”, paral·lel a la carretera d’Alacant que dona entrada a la localitat de Castalla. Està datat aproximadament del 2011.

Bibliografia: Enciclopèdia liure Wikipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Maulets_(organitzaci%C3%B3)

Web del col·lectiu Mulets:                                                                         http://maulets-alacanti.blogspot.com.es/p/declaracio-de-principis.html

Els llocs amb “més” edat del poble

_MG_0190 ippy

Tot poble o ciutat que es prècie de centre històric té entre les seues plaques les ací exposades, la de Plaça Major i Carrer Major, sent així uns dels emblemes històrics i patrimonials de tot municipi, tan gran com petit.

El carrer Major és la denominació tradicional del carrer principal o major de les ciutats espanyoles, de forma similar a la denominació de la Plaça Major, que seria el mateix però com a la plaça central o més important de la localitat, generalment la plaça Major és el lloc on se sol situar la casa consistorial o l’ajuntament de la ciutat.

El carrer i plaça Major de Castalla sempre s’ha vist com el lloc de residència dels privilegiats, amb grans capacitats adquisitives i grans propietats, però no solament era la visió sinó que els fets ho demostren, ja que les cases més representatives i grans de la localitat s’encontren a aquests carrers, però a més aquestes albergaven als personatges més il·lustres del poble, com a la família Soler a la “casa roja” de la plaça Major o a l’escriptor i lingüista valencià Enric Valor i Vives al carrer Major, junt amb molts altres fills il·lustres de Castalla.

Però també cal prendre consciència ja que aquest carrer està molt deteriorat i moltes de les majestuoses cases estan deshabitades, fets que en un futur no molt llunyà poden acabar amb aquesta riquesa patrimonial si no es posen solucions factibles.

Les plaques exposades estan situades en la cantonada de la Finca Torró, Carrer Major i Plaça Major nº0, Castalla (03420), la seua datació no està explícita però les plaques hauran estat posades a finals del segle XX.

Bibliografia:

Torró Corbi, M. Luisa, Crónica de Castalla. Alacant: Publicaciones de la caja de ahorros provincial,1982

 

Enciclopèdia lliure Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Calle_Mayor

L’origen mític de la caritat

_MG_0201 ippy

 

L’església s’atribueix sobre sí mateixa tots els aspectes bons de la societat, i el dels inicis de la caritat recau sobre ells també, interpretant així un organisme basat en el respecte i l’ajuda contínua cap a la resta de gent desfavorida.

A la inscripció es pot llegir “Charitas” , i l’escrit forma part de l’anomenat convent de Sant Francesc de Paula, és en aquest sant en el qual es remunta al terme “charitas” del qual ha quedat a l’actualitat l’organització i ONG “Càritas”, coneguda arreu del món, a més de ser una organització pertanyent a l’església catòlica amb seu al Vaticà.

El medalló que envolta l’escriptura pertanya a l’antiga porta del convent, ja que l’anomenat convent va estar construït per l’ordre dels Mínims, fundada pel sant anterior, Sant Francesc de Paula. La construcció es va dur a terme durant el segle XVIII, i més avant reconstruït duran el segle XIX, les parts de les quals permaneixen fins a l’actualitat. El sant citat era conegut per la gran quantitat d’accions caritatives que va portar a terme, i el mitjà pel qual l’església adopta els valors de la caritat i l’ajuda als més necessitats com a propis.

La inscripció està situada a la “Glorieta del Convent”, Castalla(03420), i data del segle XVIII.

Les referències bibliogràfiques utilitzades són :

Torró Corbi, M. Luisa, Crónica de Castalla. Alacant: Publicaciones de la caja de ahorros provincial,1982

Web del M.I. Ajuntament de Castalla:

Xaranga depenent del que pague, major o menut!

 

_MG_0193 ippy

La publicitat és temporal, però perquè no gratuïta i ingeniosa. Aquesta pegatina on es llig Xaranga “La Xove”, promociona aquest grup instrumental per a amenitzar o bé festes o bé passacarrers, etc. En ella apareix la direcció web de contacte per poder formalitzar contractes amb ells. En aquestes regions valencianes la tradició musical i de la anomenda “xaranga” està molt arrengada i aporta una vitalitat major a les festes amb música típica, com pasdobles, i arranjaments de cançons populars.

Aquest grup de música precisament ha apostat per una publicitat barata, i on es pot accedir desde tots els públic i llocs, és un sistema que pot ser útil i obtenir beneficis d’ell. La “xaranga” que es publicita pertany a un grup de músics d’Ibi, però que compta amb gent d’altres pobles de la Foia i la comarca.

La publicitat exposada està situada al carrer Major, Finca Torró 0, Castalla (03420), i data del 2007 aproximadament.

Bibliografia: Facebook de la “Xaranga La Xove” que ha aportat dades sobre la seua formació- https://www.facebook.com/pages/XARANGA-LA-XOVE/163458041264?id=163458041264&sk=info

La guerra no perdona, per a alguns justa per a molts injusta..

_MG_0168 ippy

 

Tota Espanya es va veure envoltada pels horrors de la Guerra Civil, i també, com no, Castalla es va veure dins d’aquestes desgràcies que va portar la Guerra Civil espanyola.

Moltes localitats als seus cementeris o llocs emblemàtics, tenen elements, monuments o plaques que recorden els caiguts a la guerra. Al cas de Castalla, aquest monument es troba al cementeri, en ell hi ha una gran creu i als peus de la mateixa trobem una placa on es commemoren tots els nom dels castelluts caiguts a la Guerra Civil. Molts d’ells van caure per defensar les seues idologies, les quals resultaven contràries al règim franquista. A més, també van caure molts habitants per causes no ideològiques, per lluita al front, etc. A Castalla van haver un total d’uns 104 represaliats pel règim del general Franco, entre els quals apareixen també les víctimes a les que va ser causada la mort.

D’altra banda, a la placa exposada es mostra un total d’uns 11 morts a la guerra, però aquests són els que van morir durant el combat, és a dir, a la localitat van haver moltes més víctimes que van ser afusellades i no mortes directament al conflicte. Els apareguts a la placa commemorativa impliquen tots aquells que moriren al front, no obstant, hi va haver 17 morts d’afiliats al PCE, unes 8 de partidaris de la CNT, UNS 7 integrants d’ UGT, 1 del PSOE i unes 32 víctimes sense militància coneguda. Observant les dades, s’afirma com el nom que rebia Castalla com “la roja” estava argumentat, ja que gran part de la gent assassinada militava a partits d’ideologies d’esquerra.

La placa s’encontra al Cementeri Municipal de Castalla (03420) i data d’època de la transició.

Els recursos bibliogràfics utilitzats hban sigut diversos: Blog del professor d’Història d’Espanya de l’IES Enric Valor de Castalla, José Antonio Moreno-http://moniejoan.wordpress.com/2013/02/11/guerra-i-represio-en-castalla/      Portal d’Arxius Espanyols PARES, Apartat de víctimes de la Guerra Civil i represaliats durant el franquisme: http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/buscadorAvanzado.form

Alternatives pel nadal

DSCF2238 ippy

A la localitat de Castalla és ambiciosa en l’aspecte de fires i mercats, i durant molts anys ha anat innovant en l’oci i el comerç per revitalitzar el poble i donar-li aspectes diferents als que pot tenir al llarg de l’any.

Aquesta pancarta pertany a la fira proposada per als dies nadalencs i els que s’anticipaven a ells, d’aquesta manera es va realitzar una fira i un mercat per tal de donar “aires” festius a la localitat. A ella, es van muntar atraccions per als més petits, van haver comerços de fora de la localitat, a més els de la mateixa van promocionar-se, i finalment l’hosteleria va tenir un paper important per la seua gran influència al mercat de nadal, amb mostres i promocions dels millors plats típics del municipi.

El cartell del mercat de nadal està situat en la travessera entre les avingudes d’Onil i Ibi, sobre la carretera, Castalla (03420), i està datat al Desembre del 2013.

Les referències bibliogràfiques utilitzades han sigut la web d’informació de la localitat de Castalla: http://www.castalla.org/upload/servicios/adl/CAMPANA_NAVIDAD_2013.pdf

Una ciutat solament per definició…

DSCF2246 ipppy

Encara que està denominada com a ciutat, la localitat de Castalla segueix una vida molt propera a la rural. Un bon exemple el trobem a les cases rurals que hi ha dins del propi municipi, i una d’elles s’exposa a aquest cartell comercial.

“Primavera d’Hivern” és una casa rural situada en ple centre històric de Castalla, i està habilitada amb totes les comoditats a més de les eines característiques per a la vida rural. Aquestes impliquen per exemple una llar, a més la seua decoració es transporta a un mas tradicional de la cultura de la comarca de l’Alcoià. En definitiva, tot i que apareix com una ciutat, la seua cultura de poble rural segueix apareixent reflectida tant a la ment dels seus habitants com a les seues entitats.

El cartell està situat al carrer Major nº33, Castalla (03420) i està datat aproximadament d’uns 5 anys enrere.

Les referències bibliogràfiques utilitzades han sigut: Turisme de Castalla –http://www.turismocastalla.com/castalla/web_php/index.php?contenido=descripcion&id_boto=3043

Forns de tardició

Collage ippyca

La localitat de Castalla compta amb una gran varietat de comerços de tradició familiar, però curiosament, el que predomina com a tradicional al municipi són els forns artesanals de pa i pastes típiques del poble.

D’aquesta manera trobem aquest exemple de tradició familiar, ja que tots els productes posats en venda són de fabricació pròpia i amb matèries primeres, sense utilitzar additius, conservants o edulcorants. La “Pastisseria Mercedes”, compta amb un forn a llenya, on els resultats obtinguts superen el dels elaborats de forma convencional, a més la tradició apareix des del nom, que compta amb el mateix que hi posaren els fundadors a la primera generació familiar. La pastisseria compta amb dos forns i dos despatxos de venda, un al centre històric de la ciutat, al carrer major i l’altre a una zona amb millor accessibilitat, més propera als exteriors de la localitat.

Les escriptures exposades estan situades al carrer Major nº 23 i al carrer Santa Cecília nº21, Castalla (03420)

Referències bibliogràfiques d’on s’ha extret la informació del comerç: Web de la “Pastisseria Mercedes”: http://www.mercedetes.com/sobre_nosotros.php

 

Publicitat, homenatge?

DSCF2242 ippy

La publicitat sempre està localitzada en llocs estratègics, però en el cas d’aquest cartell l’estratègia és excel·lent, ja que s’encontra justament a l’entrada del municipi, a la vista de tot visitant o turista. A més el cartell mostra tot un seguit de productes que es realitzen en l’establiment, mostrant de forma clara al que pot optar el client abans d’entrar.

Curiosament a aquest restaurant que s’anuncia, el seu nom és “Cassana”, amb el qual es rendix una espècie d’homenatge al conegut escriptor valencià, propi de la localitat, Enric Valor, per l’aplicació, pel propi escriptor, del nom de Cassana a la localitat de Castalla a la seua obra mestra ” La trilogia de Cassana”. Definitivament es juga amb unes paraules que la població coneix i que relacionen a la localitat amb el restaurant de forma directa.

El cartell publicitari està situat al carrer Carretera d’Alacant (SN) just a l’entrada de Castalla (03420), no es disposa de data de col·locació del cartell.

Bibliografia: Web del restaurant Cassana: http://www.cassana.es/v/homepage.html

La localitat amb el seu millor aspecte

_MG_0197 IPPY

Al grafit iconogràfic que s’exposa trobem altra de les poques mostres que queden a la localitat de les ornamentacions fetes  per a la coronació de la seua patrona, com ja s’ha explicat a l’anterior entrada del blog: ” Ornamentació per  la coronació”.

A aquesta pintura s’observa la representació del castell de Castalla,amb certes mostres de degradació, ja que potser no apareixia solament el que la imatge mostra i eixa part s’haja deteriorat. Com a l’altre grafit, la seua funció és d’ornamentació i enaltiment de la patrona, i a més en aquesta s’aplica l’element identitari representatiu de la localitat de Castalla, el seu castell, com a mostra del suport de tota la població a la patrona.

El grafit està situat al carrer Juan XXIII, nº 43, Castalla (03420) i està datada el 1982.

Els referents bibliogràfics són:

Torró Corbi, M. Luisa, Crónica de Castalla. Alacant: Publicaciones de la caja de ahorros provincial,1982

Blog d’una associació religiosa de Castalla: http://campanesdecastalla.blogspot.com.es/2012/08/daddel-dia-22-al-30-dagost-te-lloc-en.html

 

Respecte cap al descans dels difunts

_MG_0171 ippy

 

Aquesta placa informa sobre el respecte que cal tenir cap als difunts i les famílies que puguen estar acompanyant als seus sers volguts al cementeri. És una evidència, però hi ha molta gent que no respecta alguns aspectes dins de recints com els cementeris, en eixe lloc cal respectar uns valors i mantindre unes formes per tal de que la gent no se senta ofesa.

A la inscripció explica com s’ha de comportar la gent visitant del cementeri, a més fa uns matisos sobre l’hora d’obertura i cloenda del recinte, depenent l’estació i els dies laborables i festius. A més, curiosament, incideix en les hores en format a.m. i p.m., per a que no hi haja malentesos entre els visitants.

La placa està situada al cementeri municipal de Castalla (03420), i la data no se sap amb exactitud, ja que no ho mostra.

En quant a la bibliografia, no s’ha utilitzat cap referent, ja que la informació del text no donava pas a un gran nombre de documentació.

Ornamentació per la coronació

_MG_0199 ippy

Aquest grafit està fet amb el simple objectiu d’honorar a la patrona de la localitat de Castalla, la Mare de Déu de la Soledat, tots els carrers del municipi van ser ornamentats per rebre a la verge en la seua coronació, fet molt important per a la localitat, i per a tota la població creient en la figura de la patrona.

Castalla va vestir els carrers amb flors, pintures, pancartes, etc., per mostrar el seu afecte i la seua alegria cap a la figura de la patrona, aquesta va ser portada per tota la localitat, la gran majoria de les ornamentacions oferides van ser retirades, desfetes, etc., però s’hi conservaren algunes, un exemple és aquest grafit iconogràfic on apareix representada la Mare de Déu de la Soledat en un dels seus miracles, d’aquesta forma s’enaltia la figura de la verge a través de les seues accions. La coronació de la patrona va ser un fet que es recorda al poble, i un dels exemples és aquest grafit, a més, amb aquestes mostres, s’observa la gran devoció que la població rendix a la seua patrona.

El grafit s’encontra situat al carrer Juan XXIII, nº 48, Castalla (03420), la pintura està datada de l’any 1982, anys en el qual va ser coronada la patrona de Castalla.

Bibliografia:

Torró Corbi, M. Luisa, Crónica de Castalla. Alacant: Publicaciones de la caja de ahorros provincial,1982

Blog d’una associació religiosa de Castalla: http://campanesdecastalla.blogspot.com.es/2012/08/daddel-dia-22-al-30-dagost-te-lloc-en.html

Respecte d’ideologies

DSCF2240 IPPY

Ha de respectar-se la ideologia de cadascú, i a aquest grafit simplement el que s’exposa és una reclamació del que aquest col·lectiu creu necessari per a la societat actual.

El que mostra el grafit textual exposat és la unió de les regions que comparteixen els trets culturals i lingüístics, als anomenats Països Catalans, els quals impliquen totes les regions de parla catalana, amb Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Andorra, a més de zones de parla catalana al sud de França i Sardenya, regions de Múrcia i Aragó. Es vol reivindicar aquesta unió.

Aquest grafit està situat al carrer Leonardo Jover, a un comptador de llum junt a l’ IES Enric Valor, a Castalla (03420), fa estar fet aproximadament cap a l’any 2010.

Recursos bibliogràfics: Pàgina web dels Maulets, organització independentista que defensa aquests valors esmentats:                                                                  http://maulets-alacanti.blogspot.com.es/p/declaracio-de-principis.html

Pàgina web d’un col·lectiu defensor d’aquests valors:  http://sompaisoscatalans.cat/index.php/adheriu-vos-al-manifest/

Contribució per part de tots

_MG_0203 ippy

Tots els ciutadans han d’ajudar al manteniment de la localitat, d’aquesta manera es podrà gaudir d’una ciutat neta. Aquesta iniciativa ho busca així, i l’escriptura que s’exposa a aquesta paperera tracta d’intentar fer conscient a la gent de que tot residu ha de ser depositat a aquestes papereres, a més, amb aquesta acció es dóna un millor aspecte i un distintiu a la localitat, amb tot el conjunt de les papereres pintades d’aquesta forma i amb  la inscripció  que s’ha exposat.

La inscripció està situada a la cantonada entre els carrers Cid i Juan XXIII, Castalla (03420).

No s’ha utilitzat cap tipus de recurs bibliogràfic, entre altres aspectes, per la simplicitat del text i la poca documentació a la qual dona lloc.

A l’actualitat sembla impensable!

_MG_0194 ippy

Era així, abans s’havia de desplaçar per poder trucar per telèfon, no era un objecte que es tenia comunament a totes les cases, d’aquesta manera s’habilitava un lloc on hi havia cabines i telèfons on es pagava per utilitzar-los.

El cartell indica la direcció a seguir fins al lloc on s’encontraven els telèfons, aquest està situat a la plaça major de la localitat, l’eix central de l’activitat, on les indicacions s’exposaven de forma clara i a la vista de tota la població.

Està situat a la façana de l’anomenada “casa roja” o “casa vermella”, lloc característic del centre de la població anys enrere, aquesta casa data del segle XIX però el cartell exposat no comparteix la mateixa cronologia, ja que aquest data de meitats del segle XX, en anys de postguerra.

El cartell està situat a la Plaça Major nº1-3, Castalla (03420), està datat aproximadament dels anys 60.

Bibliografia: Web de patrimoni de Castalla de la Fira de Sant Isidre:  http://www.feriasanisidrocastalla.com/castalla/patrimonio.php

 

Al centre també hi ha política

_MG_0180 ippy

Aquest cartell reflexa les sigles del Partit Comunista del País Valencià, i representa el lloc de la seu del partit a la localitat de Castalla. Aquesta casa forma part dels representants del partit al municipi que queden units al partit central i de qui depenen, com s’indica amb el logotip del partit a nivell nacional.

D’altra banda, el partit comunista a Castalla té molta història a Castalla, ja que antigament la localitat era anomenada “Castalla la roja“, per la majoria de persones identificades i afiliades amb el partit de la pròpia localitat. Va ser a l’època republicana i durant la Guerra Civil, on més influència va tindre el partit al poble.

En el que respecta a la seu on s’encontra el cartell, aquesta va estar situada en el mateix lloc durant molts anys, però va estar clausurada fins que el 2008 va ser reoberta fins a l’actualitat, on es manté el cartell identificatiu i es reunixen els afiliats i simpatitzants del PCPV (agrupació local de Castalla)

El cartell està situat al: C/ Mig 68, Castalla (03420) i data del 12 d’Abril de 2008.

Referències bibliogràfiques:

Blog del PCPV Castalla:                                                 http://pcpvcastalla.blogspot.com.es/

web informativa del PCPV:                                   http://www.nodo50.org/pcpv/08412rea.htm

Diari de Castalla (diari digital de Castalla):  http://castallaaldia.blogspot.com.es/2008/04/reobertura-de-la-seu-del-partit.html

Torró Corbi, M. Luisa, Crónica de Castalla. Alacant: Publicaciones de la caja de ahorros provincial,1982

L’art és relatiu

_MG_0183 ippy

A aquesta imatge trobem un dels grafits iconogràfics que hi ha a la localitat de Castalla, en el qual l’únic sentit que s’hi troba és la representació artística d’unes idees, no té un valor més que d’oci. L’autor ha representat la figura amb el text com una sàtira d’ell mateix al municipi, almenys això és el que es pot entendre des d’una perspectiva allunyada de la cultura d’aquest art.

Pareix representar-se una figura animal ironitzant la pròpia figura de l’artista que s’encontra al municipi, es tracta d’una espècie de simi amb les proporcions no molt bé definides.

S’encontra a una de les cases del centre històric de Castalla, concretament a: C/ Mig, nº69, Castalla (03420), no se sap en concret la seua data, però segurament va estar escrit i dibuixat entre el 2006 i 2013, ja que referències fotogràfiques demostren que al 2005 no estava pintat.

No s’han utilitzat referències bibliogràfiques, solament per a la localització que s’ha utilitzat un mapa de la web del M.I. Ajuntament de Castalla:  http://www.castalla.org/ayto/index.php?sec=3&subsec=56

Quin preu posar-li als ossos?

DSCF0174 IPYC

 

Aquest escrit pertany al que s’anomena la cripta del vellet, situada baix l’ermita de la Sang de Castalla. A l’escrit es mostra la voluntat de donar una quantitat de diners que es crega significativa per a ajudar en la conservació del lloc i de l’església en general.

Per altra part, la cripta guarda la imatge del crist  conegut a la localitat com el Vellet de la sang i una gran quantitat de restes d’ossos humans de segles enrere. Aquestes restes s’estan estudiant per poder documentar el seu origen, però a més aquest lloc de l’ermita està baix un gran secretisme, fins i tot s’evita en alguns casos parlar del que es troba dins la cripta, per les possibles interpretacions i les condicions de les restes. A més, a la fotografia s’aprecia les dificultats per fotografiar correctament el lloc.

La inscripció està situada al subsòl de l’Ermita de la Sang de Castalla (03420), a la vorera de la baixada de la sang, just als peus de la pujada al castell.
Els recursos bibliogràfics utilitzats han sigut escassos, ja que l’escriptura no dona cap a interpretacions ni documentació extensa, no obstant s’ha utilitzat per completar la descripció: 
Pàgina web del M.I. Ajuntament de Castalla: http://www.castalla.org/ayto/index.php?sec=2&subsec=7

 

La creu de la pedrera, límit?

Collage

La creu de la pedrera té certes incògnites, en principi les creus d’aquest tipus antigament delimitaven els termes dels municipis, i aquesta creu certament podria tindre aquesta funció, pel fet de trobar-se en una de les eixides del poble, però no va ser col·locada en aquest sentit. Segons M. Luisa Torró, al seu llibre la Crònica de Castalla, la creu de la pedrera té una utilitat purament commemorativa, ja que en el lloc on va ser plantada, assassinaren al notari José Serrano Rico.

No se sap amb exactitud si els motius de la seua col·locació de la creu són aquests, però segons la documentació obtinguda, els escrits que apareixen a la creu justifiquen les creences que fins al moment es donen com a certes. En aquest motiu trobem les escriptures de: 1730, any en el qual es va construir la creu en commemoració de la mort del notari de Castalla, AVE i IHS acompanyat d’una petita creu, inscripcions de tipus religiós per honorar la mort de José Serrano Rico, i finalment 1987, any en el que es va restaurar la creu. La creu de la pedrera és un monument amb incògnites i amb curiositats històriques rellevants, que potser puguen confirmar-se amb exactitud en un futur.

La creu està situada a la fi del Carrer Biar, a la localitat de Castalla (03420), als peus de La Serratella.

Recursos bibliogràfics utilitzats:

Torró Corbi, M. Luisa, Crónica de Castalla. Alacant: Publicaciones de la caja de ahorros provincial,1982

Pàgina del Servei  Municipal de Patrimoni de l’Ajuntament de Castalla: http://arepaccastalla.wordpress.com/2011/05/03/comenca-la-recuperacio-social-de-la-creu-de-la-pedrera/

La llei pot passar desapercebuda

 

_MG_0193-ipycci

Aquesta petita  placa representa el lloc on tenia el seu despatx l’advocat Rafael Attard, era una indicació per als clients de la localització d’un dels seus llocs de treball. Fou un reconegut advocat i polític valencià, que va ser diputat i advocat fiscal de l’Audiència de València, i que a més, va tenir residència a Castalla, a una de les cases més preponderants del centre de la localitat, on residien les famílies més acabalades de l’època al municipi.

La placa està situada al carrer Major, Finca Torró 0, 03420,Castalla. Està datada a la meitat del s.XIX.

Bibliografia:

Torró Corbi, M. Luisa, Crónica de Castalla. Alacant: Publicaciones de la caja de ahorros provincial,1982

Pàgina web de l’enciclopèdia lliure- Wikipedia:http://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Attard