Home » General » Art degenerat

Art degenerat

Contemplar l’autoretrat que anomenem Van Gogh en flames inquietava fins a l’estremiment el general Tanz (Peter O’Toole), cap de la divisió cuirassada Nibelungen de les Waffen-SS, en The Night of the Generals. És una pel·li més policíaca que bèl·lica, però la podem recomanar tant als amants d’un gènere com als de l’altre. Jo només l’he vista una vegada i d’això ja fa molts anys. Si la recorde és perquè el personatge turmentat i cruel que interpreta O’Toole flaqueja en les seues conviccions nazis quan el quadre de Van Gogh l’emociona. Per al nazisme, tot allò que s’allunyara dels patrons clàssics, l’art modern que havia vist i creat Alemanya i tot Europa (impressionisme, expressionisme, cubisme, surrealisme…) no era més que degeneració i per això el van retirar dels museus. L’art havia de ser heroic, racialment pur, pensat per a lloar la grandesa ària. Amb la música van fer el mateix, el jazz i el swing foren prohibits perquè eren ritmes d’arrel negra i Mendelssohn, Mahler i molts altres per ser jueus. El resultat, molt de Wagner, el Carmina Burana de Karl Orff a tota hora i una producció escultòrica que recorda a la que va haver de fer Juan de Ávalos a Espanya per a netejar el seu passat republicà. Ara han trobat, en unes excavacions davant de l’Ajuntament de Berlín, tretze d’aquelles obres prohibides i s’ha tornat a parlar de la paranoia nacionalsocialista i de l’exposició Entartete Kunst, que va recórrer el mapa del III Reich. És curiós, menyspreaven aquell art, ridiculitzaven els autors, cremaren moltes obres, però en van fer una mostra i la van passejar amunt i avall. Els dictadors tenen manies així, els nazis ajuntaren i espoliaren tant d’art degenerat com van poder, Stalin detestava el mode de vida americà, però passava hores i hores veient westerns que no entenia i Franco, amb tot el que va robar als maçons, es va fer construir una lògia davall de casa. Les inconfessables frustracions que els van fer ser sanguinaris havien d’eixir per algun lloc, no?


2 Comments

  1. Moltes d’aquestes obres artístiques van ser furtades a famílies jueves. Algunes obres van anar a parar a les pinacoteques privades dels jerarques nazis. Per cert els quadres de Gustav Klimt eren molt buscats per l’elit nazi. Pot ser caldria parlar de les pel·lícules de Leni Riefenstahl, la cineasta de les olimpiades de Berlín on va guanyar l’atleta afro-americà Jesse Owens. Bé però ens estem anat un poc del tema, cordialment

  2. Has tornat a caure en el parany de sempre: banalitzar els nazis recorrent a la caricatura. Aquesta gent sabia molt bé què feia, per exemple venent obres d”art “degenerat” a l’estranger per a equilibrar el dèficit enorme de l’estat (que al final seria el que portaria a la guerra). Un aspecte que toques de passada és el de la música de raïls negres, al voltant de la qual van sorgir grups que ara diríem antisistema i aleshores, “asocials”, com ara els Edelweißpiraten, Swing-Jugend, Meuten, o a Viena els Schlurfs, que es caracteritzaven per la música que escoltaven i també per la manera de vestir o els cabells llargs, i per no voler ser enquadrats en les organitzacions del règim. Alguns van acabar als camps de concentració.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *