Home » General » Sabó

Sabó

Després de ser usat, l’oli de fregir és un residu perillós si el deixem anar pel desaigüe. Complica i encarix el funcionament de les depuradores i als rius impedix l’intercanvi normal d’oxigen. Un sol litre d’oli domèstic és suficient per a contaminar-ne mil d’aigua. D’un temps ençà, la ciutadania conscienciada disposa de contenidors on iniciar el reciclatge de l’oli. El que allà deixeu cremat, tornarem a aprofitar-lo com a biodièsel, adobs, cremes cosmètiques, vernís… Jo no utilitze eixos contenidors, amb l’oli usat faig sabó. Només necessiteu sosa càustica, un llibrell de fang o metall, un pal per a remenar la mescla i un poc de paciència. Quan ja ha quallat la cosa, en faig pastilles i, de vegades, les empaquete amb marca i tot: SABÓ FARDATXO. 100 % VALENCIÀ.

Sense proposar-s’ho, l’austeritat dels nostres avis era molt imaginativa i respectuosa amb el medi. No ens aniria gens malament recuperar aquella tradició; això ens reconciliaria amb la part natural del nostre entorn. No ho dic pel sabó, sinó pels usos i virtuts de les nostres plantes. Sé que l’amic Daniel Climent acaba d’esbossar un somriure, el que repetirà este dissabte quan ens trobem a Relleu; anem els dos a un curs d’elaboració de licors d’herbes. El druida serà Tono Belda, gran micòleg, alcoià i alumne meu no fa massa. Semblava al principi tímid, però en la segona classe ja ens va ensenyar el pardal. El té xicotet, però potent i enjogassat, fins i tot ha guanyat trofeus internacionals de cant. I entre tots li batejàrem el gafarró colossal, Pixapí li vam posar.

I si això dels licors agrada, prompte ho durem a la UA.


3 Comments

  1. Home això de reciclar està molt bé, jo ho faig religiosament amb vidre, paper i plàstic. Però això de fer pastilles de sabó amb oli usat.. amb una pell tan fina com la meua. Em pregunte si aquest sabó serà tanmateix bo per a un cossos depilats. Ara! Al que si li podries preparar algunes pastilles (per a Picassent) és al teu amic Camps, al que tan efusivament vas saludar un dia de “president” i ara li cantem joiosament: Adéu president, adéu! Adéu president, adéu!

  2. Benvolgut Jordi, caldria explicar el tema del pardal de Tono perquè el que no sàpiga de què va la cosa, pot pensar el que no és. Aclariment: el pardal sempre ha estat a la gàbia però, així i tot, canta divinament.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *