Home » General » Toni el Rei

Toni el Rei

Antoni Espinós Jordà va ser l’alferes moro de l’any 1903. Aquell càrrec de la filà Chano seria el primer a lluir un disseny especial i no el de la comparsa amb alguns afegits i modificacions. Fou obra del pintor Laporta, qui també immortalitzà el trage en un quadre de 92 x 73 cm., que coneixem pel malnom de la perxa: Toni el Rei. L’èxit, que degué ser una autèntica trabucà, mouria l’Associació de Sant Jordi a cuidar especialment l’estètica en la festa i, al maig de 1904, es dotava d’una comissió consultiva integrada per Francesc Laporta, Ramon Ferreres, Evarist Perlasia, Ferran Cabrera (pintors) i l’arquitecte modernista Vicent Pascual.

El passat 19 d’abril, dijous de la Santa Faç Divina —misericòrdia!—, l’amic Toni Calvo em va demanar que escriguera sobre l’elefant del rei, la princesa Corinna, la trabucada al peu de l’infant, l’ortodoxa reina Sofia… i, la veritat, no sé què dir que no s’haja dit ja o que no penseu que pense. Diré alguna cosa, sí: em va cridar l’atenció el to tremolós de les 11 paraules de disculpa. Tenien la prosòdia lineal dels discursos de Nadal, però havien perdut —potser per sempre— la campechanía mediàtica i l’arrogància borbona del “¿Por qué no te callas?” El gegant constitucional té els peus de fang i la pelvis castigada.

Per a mi, són molt més dignes i reis els dos Tonis de qui parle: l’alcoià de 1903 i l’actual i campeller Toni Calvo. Calvet, per cert, també representa la gent, però a este l’ha votat el poble i si no ho fa bé… en quatre anys al carrer. I també ha sigut capità i s’ha corregut bones fetes, però se les ha pagades ell.


5 Comments

  1. Po zí! Per cert, la comissió artística igualeta a les d’ara… I el trage, pa cagar-se! Això eren SENYORS i no el menda amb fòbies paquidèrmiques…

  2. Soc alacantí, vull dir d’Alacant, “capitalino”, i de un temps d’ençà mutxameler d’adopció. Però no em cansaré d’admirar-me el poble alcoià. Pintors, festers de renom, poetes, cantants únics, nacionalistes , etc. Trobe que el mèrit d’aquesta ciutat és que està feta des de baix, des de la base, des de la unió gremialiste, des de la cooperació, des de la motivació personal, a l’inrevés d’aquelles ciutats que creixen des de la cúpula, des del poder polític, mega-administrades i sense opció de manifestació del sentir i de la creació social.

  3. Mira que eres pilota, Exterminador. Tu el que vols és que et conviden a festes… 😉

  4. Hola,
    Sé que no és la via més ortodoxa esta del blog…
    però…
    Jordi, treballes encara en l’SPV?

    Si és que sí, fes un senyal.
    Separa les aigües de damunt del museu o alguna cosa així. No et demane que convertisques el café del Club Social II en café decent, perquè això no ho podria fer ni el mateix Nostre Senyor.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *