Des que començà el període democràtic en Espanya, l’educació mai ha sigut d‘interès general. No obstant, s’havien aconseguit moltes millores i, sobre tot, el ple accés a l’educació de quasi tota la societat. Tot el debat de les reformes s’està focalitzant en les retallades econòmiques i la pèrdua de molts drets que han costat molts anys de lluites de la societat espanyola. L’educació d’una societat és cara però amb aquestes reformes comprovarem experimentalment quant costa mantenir una societat ignorant. De fet, ja ho estem patint encara que no hem arribat al màxim, de moment. Des d’ací us convide a reflexionar i llegir el Butlletí Oficial de l’Estat on ens diuen com serem més eficaços en la tasca educativa, però mai podrem millorar la qualitat amb aquestes mesures. La societat en general i l’alumnat i el professorat en particular ha de conèixer molt bé cap a on volen dirigir-nos.
http://www.boe.es/boe/dias/2012/04/21/pdfs/BOE-A-2012-5337.pdf
Per posar algun exemple. El discurs s’ha centrat en el cost per estudiant de la seua formació. Ara bé, el mercat laboral espanyol no aprofita a l’alumnat que ha finalitzat els estudis universitaris. Per tant, si se’n va a un altre país, resulta que no tornarà a la societat la despesa que s’ha fet en la seua formació. El negoci educatiu serà molt dolent si només ens fixem en els diners i ens oblidem de les persones. La igualtat d’oportunitats s’ha acabat amb aquestes mesures.
