La nova normativa de San Felipe resulta singular per diversos aspectes, entre d’ells, és una de les més minuciosses que existeixen en la península. Es tracta d’un exemple perfecte de la reglamentació que s’imposa amb la nova monarquia, sobre tot en lo referit a la hisenda, abastos, i arrendaments.A més a més és una de les primeres en aprovar-se al Regne de València.
A finals dels 40, el corregidor, D. Miguel Vandoorent, i el alcalde major, José Alegret estaven estranyats de la ciutat, per què s’havia inocuat una pesquisa en contra d’ells, per irregularitats i corrupcions que havien denunciat alguns regidors. Al front de l’ajuntament estava Pedro Valdés León, alcalde del crim més antic de la hisenda de València. Va ser en el seu mandament quan es van aprovar les ordenances. Aquest succés mostra l’època convulsa en la que es van acceptar, fent-se la aprovació sent aliens al procés administratiu, les seues principals figures, el corregidor i l’alcalde major, aquest últim a més estava obligat a estar fóra de la ciutat.
Tot sembla indicar que el principi de l’actitud reglamentista está relacionat amb el problema que va suscitar entre els seus capitulars, d’una part, i el corregidor Miguel de Vandoorent, i el alcalde major, de l’altra. El dia 19 de juny de 1748 arriba a l’ajuntament la petició a Pedro Valdés, ministre d’Audiència de València, de passar a eixa ciutat per a restablir l’ordre, en un lloc on el desgovern en resulta la pauta quotidiana:
Que haviéndose servido el nuestro Consejo mandaros pasar a la ciudad de San Phelipe a que tomaseis conocimiento de sus propios, arbitrios, satisfaccion de acrehedores, reglamento de abastos y establecimiento de las reglas más justas para la mejor administración, quenta y razón de los caudales, y que practicaseis lo mismo en todo lo demás que tubieses combeniente dando quenta para su aprobación, procurastéis desde luego cumplir este onroso encargo en todas las veras de vuestra obligación empesando a reprimir los abusos, observando los daños, para con conocimiento establecer las reglas más conforme a su remedio, cuyos conocimientos os havia hecho entregaros a la formación de Ordenanzas Generales. Libro Capitular del año 1747, San Felipe.
Malgrat la seva decadència, San Felipe continuava sent important, va aplicar de manera dràstica les receptes que preconitzaven la monarquia, per a controlar una àrea de poder tan important com era l’àmbit local. La monarquia encara trobava dificultats per a fiscalitzar de facto als municipis, fruit d’aquesta autonomia i poder delegat com corporació. Les oligarquies utilitzaven eixa autonomia en benefici propi, i per això eren tan importants les ordenances que passaren a ser un instrument jurídic per als propòsits de la monarquia.
Deixa un comentari