El terratrèmol de 1748 va provocar una ràpida resposta des de l’administració. tant la Capitania General, com la Intendència actuaren per a esbrinar el total de danys, i com reparar-los. La intendència que tenia, com a funcions principals:
- Procurar l’abastiment del exèrcit.
- Fomentar l’economia de la seua àrea d’influència.
Les seues funcions entroncaven amb les dels regidors, de fet foren suprimides en els llocs on no hi havien tropes, 1721-1749, però les ordenances les varen restablir donant-los prerrogatives en hisenda, justícia, policia, així com en el abastiment de tropes. En les capitals de províncies, exerciren el càrrec de corregidor.
Els detalls dels danys ocasionats pel terratrèmol en les governacions de Montesa, San Felipe, Alzira i Cofrents, els coneguem, pel informe que va fer el intendent valencià don Francisco Driguet, el marqués de Malespina, qui ocupava la intendència valenciana des del 1741, i va seguir en ella fins al 1754, sent també corregidor; en compliment d’una reial ordre que data del 18 d’Abril. En aquesta li sol·licitaren una avaluació de les ruïnes ocasionades en les poblacions afectades, se li demanava una radiografia socioeconòmica de les mateixes. Tot allò serviria per a poder reparar les desgràcies d’aquelles ciutats.
Entre el 4 de maig i el 7 de juny, els funcionaris de la Intendència feren els interrogatoris pertinents, els quals permeteren elaborar un corpus documentat dirigit al marqués de la Ensenada, per donar-li coneixement de la situació, i aconseguir l’aprovació reial per a les propostes que en ell ficaren.
- Què contenia aquest corpus?
Els actes amb els esbrinaments aconseguits en la pesquisa de 1747, i el Parèixer Reservat del Intendent, on feia constar la seva opinió sobre com rescabalar econòmicament les pèrdues als pobles.
podem extraure, que els danys ascendiren a 116.377’5 lliures, però no s’inclou el valor de la reconstrucció de poblacions completament destrossades. com Montesa, o Sellent. En el següent quadre veiem els danys d’algunes poblacions, junt alb els titulars de cada una, el nombre de veïns: clergues i seglars, i la quantitat anual que havien de reparar per Equivalent.
Però no tot havia de ser reposat per les instancies oficials, sinó com va indicar en un altre document en el qual reduïa la quantitat que per a reparar les ruïnes descontava la Reial Hisenda de la contribució del equivalent durant uns anys. No obstant quedaren al marge de tota ajuda els titulars dels senyorius, així com molts edificis eclesiàstics, l’Intendent entenia que era als titulars a qui corresponia assumir la despesa.
Entre Enguera, San Felipe, Montesa i Vallada absorbiren el 50% de les ajudes assignades, o dit d’una altra forma van veure reduït l’equivalent durant uns anys, algunes fins al 1752.
Per tant podem concloure que aquestes respostes donades des de l’administració, mitjançant els informes, i la participació dels organismes mencionats, tingueren també les seues repercusions econòmiques, de les quals podem veure més informació en l’entrada del blog situada en eixa categoria referida al terratrèmol. També tingue conseqüències a nivell de població, el gran nombre de morts en les diferents ciutats, com podem veure a l’entrada de població que ens adjunta el quadre demogràfic. Així mateix va causar un gran temor en la població, que com en el cas de Sellent es trobaven “atemorizados y aflixidos” com podem observar en les actes que hem comentat. El duc de Caylús li va manar una missiva al marqués de la Ensenada, quatre dies després del primer terratrèmol fent-li saber que continuaven els tremolors, però amb menys força. Així ho va der saber Pedro Valdés León, ministre de la hisenda valenciana, des de San Felipe el dia 26 març.
Deixa un comentari