Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

Les missions populars dels jesuïtes a la Nova Colònia de Sant Felip

image_thumb10En 1712, quatre anys després dels inicis de les feines de reconstrucció de la ciutat de Xàtiva, ara el nom de la Nova Colònia de San Felip, del col·legi Sant Pau en València, de aquí eixirà  dos jesuïtes per a predicar les seues missions populars. En aquestes missions populars van ser un dels principals ministeris de l’orde.

En aquestes missions, es busquen remoure la consciència dels creients crèduls i ingenus i temorosos del càstig diví,  tractant més de atemorir que de convèncer, els jesuïtes havien sigut molt ben entrenat per a ell. Un d’aquestos jesuïtes, el pare de León ens aporta un xicotet apèndix manuscrit del que es vivia en aquell moment:

Havia dones de vint anys que, com no havien vist donar veus en l’església, quan alçàvem el to predicant, s´ amagaven i es tapaven les cares, perquè els pareixia que les voliem castigar.

També existeixen informes d’aquella època, dos d’ells que anem a recollir serà el del pare José Gamir sobre aquesta missió en Sant Felip, que recull amb precisió els successos. El primer d’ells està datat en València el 9 d’abril de 1712 i es emitit al pare Robinet, confessor reial, per a donar a conèixer els resultats de la seua missió en San Felip.

En ell ens narra, en primer lloc, les gestions preparatòries degut a la por de la població a un nou terratrèmol i la fama de ciutat impia.

A un any en que es venia premeditant aquesta missió sense el desig i instancia d´alguns de San Felip, a causa del horror que els donaren els successius terratrèmols que va patir la ciutat un poc abans de l´enfrontament amb Almansa.

També existeixen informes d’aquella època, dos d´ells que anem a recollir serà el del pare José Gamir sobre aquesta missió en Sant Felip, que recull amb precisió els successos. El primer d’ells està datat en València el 9 d’abril de 1712 i es emitit al pare Robinet, confessor reial, per a donar a conèixer els resultats de la seua missió en Sant Felip.

En ell ens narra, en primer lloc, les gestions preparatòries degut a la por de la població a un nou terratrèmol i la fama de ciutat impia.

A un any en que es venia premeditant aquesta missió sense el desig i instancia d´alguns de San Felip, a causa del horror que els donaren els successius terratrèmols que va patir la ciutat un poc abans de l’enfrontament amb Almansa.

“…i encara que el present amb veus que s´havien escampat de que aquell lloc era altra Ginebra o Poble bàrbar, i que encontra 61 es demanven el la Cort informes, havia alguns motius que pogueren perturvar la missió… el dir-se missioners anaven a ocupar els convents i les vendes de algunes comunitats per a fundar un Col·legi en aquella ciutat.”

JESUITA_SALA_VIPLa principal finalitat de la missió era guanyar-se a la població, posant una destacà importància en l’educació dels nens, construint cases de catecisme per als nens i per a ensenyar-se les tasques de la casa per a les xiquetes, en les que s’ensenyava gratis i s’avisava a pares i cap per a que els deixaren anar.

 En la resta del informe detalla cadascuna de les cerimònies de les tres semanes que va durar la missió, exercicis espirituals, processions de disciplinats, confessions generals, etc. Una de les anècdotes que més sobreixen es va donar en el Novenari dedicat a San Francesc Javier, va ser una processió de barrejar el deliri que alternava penitencia amb espectàcle de adoració, on el sant es va alçar  “altar fixo y perpetuo” hui perdut, però del que uns del llenç en el Museu de la Col·legiata. El pare Gamir ens conta:

“En pocs dies vaig recollir l’almoina suficient per a fer el quadre i quatre pintures, sent el principal de 9 en alt, i 5 en amplitud, el qual ja s’està treballant per a colocar-se en un lloc visible de l’església.”

Al Novenari va  seguir una processió de penitències “sense exteriors extravagàncies ni altres mortificacions” a les que assitiaren més de 4.000 ànimes. Aquest nombre de població ens permet intuir que, ja en 1712, després de quatre anys de començar la repoblació, la afluència de gent havia arribat quasi al terç de la població de Xàtiva abans de la seua destrucció.

 

Be Sociable, Share!
Category: Societat

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*