Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

Les missions jesuïtes a Sant Felip (II)

El segon informe remès pel pare Javier Gamir, datat a València el 17 de maig de 1712, té un caràcter més “polític” i reservat, a més d’un major interès per a la Història de la Ciutat, on el jesuïta mostra una espècie de programa d’actuacions, que comunica al pare Robinet perquè l’hi faci arribar al rei.

El preàmbul comença amb la negativa visió del pare Gamir de Sant Felipe:

“La Colonia de San Felipe puede dar la culpa de las calamidades todas y contratiempos pasados a su antigua Xativa, pues era esta ciudad la más viciosa y escandalosa de este Reyno como era fama constante y la ocupación de virreyes y ministros assi eclesiásticos, como seculares.”

Cosa que no semblava així, ja que posseïa Església Col·legial, tres parròquies, nou comunitats de frares i dos de monges, nombroses confraries i pràctiques piadoses. Així i tot, tots els mals de la colònia eren a ulls del pare Gamir, la falta d’educació.

El pare Gamir, passa a continuació a plantejar “algunes reflexions per al total remei del País”;

Sant Ignacio de Loyola instruint a un grup de xiquets

Sant Ignacio de Loyola instruint a un grup de xiquets

En quant al problema fiscal, parla del decret real per a la nova població, datada el 27 de novembre de 1707:

“[…] en las ruinas de la dicha ciudad de Xativa se edifique una nueva población con el nombre de la Ciudad de San Felipe y en lugar de los pobladores rebeldes que antes tenía se ponga una fidelísima y nueva Colonia de nuevos pobladores dignos y beneméritos de tan singular honra […].”

Però per a ell els problemes devenien d’un clergat poc preparat per educar a la joventut, el que suposava la clau dels problemes. Junt a això, el clergat que havia repoblat la nova “colònia” era escàs i suscitava poca confiança.

Les últimes línies es dediquen a reafirmar la política de Felipe V respecte a la nova colònia “que las ideas de malévolos le han procurado extinguir“.

Les missions populars dels jesuïtes a la Nova Colònia de Sant Felip

image_thumb10En 1712, quatre anys després dels inicis de les feines de reconstrucció de la ciutat de Xàtiva, ara el nom de la Nova Colònia de San Felip, del col·legi Sant Pau en València, de aquí eixirà  dos jesuïtes per a predicar les seues missions populars. En aquestes missions populars van ser un dels principals ministeris de l’orde.

En aquestes missions, es busquen remoure la consciència dels creients crèduls i ingenus i temorosos del càstig diví,  tractant més de atemorir que de convèncer, els jesuïtes havien sigut molt ben entrenat per a ell. Un d’aquestos jesuïtes, el pare de León ens aporta un xicotet apèndix manuscrit del que es vivia en aquell moment:

Havia dones de vint anys que, com no havien vist donar veus en l’església, quan alçàvem el to predicant, s´ amagaven i es tapaven les cares, perquè els pareixia que les voliem castigar.

També existeixen informes d’aquella època, dos d’ells que anem a recollir serà el del pare José Gamir sobre aquesta missió en Sant Felip, que recull amb precisió els successos. El primer d’ells està datat en València el 9 d’abril de 1712 i es emitit al pare Robinet, confessor reial, per a donar a conèixer els resultats de la seua missió en San Felip.

En ell ens narra, en primer lloc, les gestions preparatòries degut a la por de la població a un nou terratrèmol i la fama de ciutat impia.

A un any en que es venia premeditant aquesta missió sense el desig i instancia d´alguns de San Felip, a causa del horror que els donaren els successius terratrèmols que va patir la ciutat un poc abans de l´enfrontament amb Almansa.

També existeixen informes d’aquella època, dos d´ells que anem a recollir serà el del pare José Gamir sobre aquesta missió en Sant Felip, que recull amb precisió els successos. El primer d’ells està datat en València el 9 d’abril de 1712 i es emitit al pare Robinet, confessor reial, per a donar a conèixer els resultats de la seua missió en Sant Felip.

En ell ens narra, en primer lloc, les gestions preparatòries degut a la por de la població a un nou terratrèmol i la fama de ciutat impia.

A un any en que es venia premeditant aquesta missió sense el desig i instancia d´alguns de San Felip, a causa del horror que els donaren els successius terratrèmols que va patir la ciutat un poc abans de l’enfrontament amb Almansa.

“…i encara que el present amb veus que s´havien escampat de que aquell lloc era altra Ginebra o Poble bàrbar, i que encontra 61 es demanven el la Cort informes, havia alguns motius que pogueren perturvar la missió… el dir-se missioners anaven a ocupar els convents i les vendes de algunes comunitats per a fundar un Col·legi en aquella ciutat.”

JESUITA_SALA_VIPLa principal finalitat de la missió era guanyar-se a la població, posant una destacà importància en l’educació dels nens, construint cases de catecisme per als nens i per a ensenyar-se les tasques de la casa per a les xiquetes, en les que s’ensenyava gratis i s’avisava a pares i cap per a que els deixaren anar.

 En la resta del informe detalla cadascuna de les cerimònies de les tres semanes que va durar la missió, exercicis espirituals, processions de disciplinats, confessions generals, etc. Una de les anècdotes que més sobreixen es va donar en el Novenari dedicat a San Francesc Javier, va ser una processió de barrejar el deliri que alternava penitencia amb espectàcle de adoració, on el sant es va alçar  “altar fixo y perpetuo” hui perdut, però del que uns del llenç en el Museu de la Col·legiata. El pare Gamir ens conta:

“En pocs dies vaig recollir l’almoina suficient per a fer el quadre i quatre pintures, sent el principal de 9 en alt, i 5 en amplitud, el qual ja s’està treballant per a colocar-se en un lloc visible de l’església.”

Al Novenari va  seguir una processió de penitències “sense exteriors extravagàncies ni altres mortificacions” a les que assitiaren més de 4.000 ànimes. Aquest nombre de població ens permet intuir que, ja en 1712, després de quatre anys de començar la repoblació, la afluència de gent havia arribat quasi al terç de la població de Xàtiva abans de la seua destrucció.

 

Societat al segle XVIII

Societat camperola

Societat camperola

A finals de l’Edat Moderna, al País Valencià hi ha una  persistència de la dicotomia entre senyors propietaris de la terra i amb amplis poders jurisdiccionals, i els vassalls llauradors que la cultivaven. En aquest  moment apareix un grup intermedi de propietaris i rendistes, reclutats de la baixa noblesa, la oligarquia ciutadana i la classe alta dels llauradors.

A finals del XVIII el  86% de los nuclis urbans i més del 60% dels habitants del país s´encontraven baix la jurisdicció dels senyors. Parlem d´un mapa sense apanes modificacions des de finals de l´ Edat Mitja, a excepció de les donacions fetes per Felip V com a premi per l´ implicació de militars i nobles en la Guerra de Successió.

Hi haurà diferents tipus de senyorius:

–          Els laics, eren un 69% de població del país,  casi la meitat de la població.

–           Eclesiàstics i d’ordes militars, 17% dels llocs i tenien una població de 12,5%.

–          Per últim el reialenc suposava un 14% de los nuclis urbans i el 40% de la població.

Després de diferents lligams matrimonials, molts dels títols valencians i les seues possessions pesaren a mans de la noblesa castellana i andalusa.

 Els llauradors sofreixen una estratificació generalitzada pel procés de acumulació i concentració de la propietat. Per una part, tenim llauradors acomodados, propietaris o que tenen emfiteusi de grans explotacions, i dotats de animals de feina, graners per a emmagatzemar la collita i un ampli equipament agrícola. Per altre costat, els jornalers, desproveïts de terres pròpies i forçats a vendre diàriament la seua força de treball. Entre ambdós, els xicotets emfitèutics, els arrendataris i els que recorrien contínuament al treball assalariat.

En el cens de Floridablanca (1786) podem veure que els llauradors formen el 70% de la població activa (160.000 de 230.000), m’entres que els jornalers el 35% de la població activa (80.000).  En les comarques del sud, la proporció de jornalers era de 2/3.

 Es consoliden una capa de propietaris i emfiteutes acomodats enriquits pel comerç de productes agraris, el arrendament de rendes, el monopoli senyorial i  inclòs el préstec usurari.  D´ella eixirà bona part de la nova burgesia agrària i comercial, així com els càrrecs del govern municipal. Aquestos comporten un bloc unitari, a pesar de les grans diferencies internes. Estan liderats pels més rics i conscienciats.

Antecedents; el segle XVII

expulsion

expulsió dels moriscs

El segle XVII es caracteritza per sofrir un gran retrocés en el arc Mediterrani, sent especialment dur en el País Valencià, que va sofrir un destacat perdua de població per l’expulsió dels morisc, el que suposa la transformació de les estructures socials i econòmiques.

L´ expulsió morisca va ser una decisió fundamentalment política, a pesar dels factors econòmics, culturals i ideològics. L´orde es va donar el 4 d´abril de 1609, començant pel Regne de València perquè la noblesa valenciana era la més dòcil a la Corona. En total en el cas del País Valencià va ser al voltant de 125.000 i 13.000 les baixes (sumant els morts i fugits als 117.464 embarcats). Parlem d´una eliminació un terç de la població del regne (estimada abans en 400.000 habitants), provocant conseqüències immediates ja que la societat morisca estava formada per artesans, dominaven l´aigua i les arts, el que va significar el empobriment de moltes zones del regne. A més la societat morisca intel·lectual també va ser expulsada, per tant, tot el focus cultural va abandonar el territori. Aquest fet es perquè estem parlant d´un grup social sempre vist amb recel; es dubtava de la seua carència cristiana. Per tant, l´ expulsió és un factor de pes en la recessió del segle XVII.

Altre grup social eren els nobles, aquestos tenen dificultats en la primera meitat del segle XVII, ja que es veuen afectats per l´expulsió perdent una part substanciosa de les seues rendes, per el que tenen que disposar de censals. El censal  va ser el principal mitjà de  vida de rendes de la població urbana, ja que el model de vida aristocràtic del segle XVII suposava un elevat nivell de vida, per el que es necessitava molts diners en efectiu, venent-se a partir del regnat de Felip IV abundants títols nobiliaris. En aquest moment sols hi ha dos Grans de Espanya: els ducs de Gandia i Segorbe. L’estabilitat econòmica no arribarà  fins a final de segle.

El model de vida aristocràtic estava en creixença.  Aquest grup social es diferenciava per certs elements exclusius com algunes festes públiques o les corregudes de bous. Tenien els seus propis espectacles elitistes, com les comèdies. Els nobles adoptaren el castellà, deixant el valencià per a llegua del poble, era una forma  de diferenciar el seu estatus públic. A més, els actes socials es donen envolts en rigorosa etiqueta, s´ assignen diferents espais a totes les persones, donant-se freqüents conflictes per temes de protocol entre les autoritats del regne (jurats, virrei, governador, justícies).

Per altra banda, hi ha un ideal social del honor: qualsevol greuge podia donar lloc a un enfrontament de clans, sobretot, si havia també per mig interessos econòmics i polítics.

Al mateix temps, l´opinió pública comença a cobrar força. Es creen tertúlies de saló o en les places de mercats i esglésies o expressada en cartells, encara que estaven prohibits. També hi han freqüents crítiques anònimes, inclòs  encontra el rei.

Respecte l’Església, els púlpits continuaren sent un mitjà de difusió ideològica. Buscaven l´impacte sensitiu en els fidels més que aportar explicacions sobre el més enllà. Per València s´impregna una onada de corrents il·luministes o quietistes (Antonio Sobrino i Miguel de Molinos), és una onada de misticisme, sobretot femení, hi ha nombroses beates. Apareixen també, ciutats eclesials com València, Xàtiva i Oriola. Per últim, els actes de fe de la Inquisició tenen molta repercussió, tracten d´ instruir al poble , de senyalar els límits al quals poden apropar-se. Tenen un caràcter “pedagògic” per a la població.

Finalment,  es donen diferents disturbis populars puntuals (1663,1672,1689) a causa de la fam i la pressió fiscal que tenien que suportar.  El punt màxim serà la Segona Germania

Evolució des de 1707 fins a l’actualitat

En la actualitat Xàtiva conta amb una població de quasi 30.000 habitants. A més, a més, aquesta ciutat valenciana és la capital de la comarca la Costera. A continuació vos mostrem un gràfic de barres, de l’evolució d’aquesta ciutat des de l’any 1707, l’hem elaborat amb les dates d’una taula passant-les al excel. D’aquesta manera podem veure com ha anat evolucionant la població al municipi, i la clara caiguda que va tindre en l’any 1708, degut a la Guerra de Succesió.

GRÁFICO

Ací adjunte un enllaç d´un vídeo dels principals racons més bonics i emblemàtics de la ciutat de Xàtiva en  l’actualitat: 

Segons l´Institut Nacional d’Estadística l´any 2012 contava amb una població 29.196 habitants. Els habitants es coneixen com setabenses (en valencià xativins); un 0,9 % de ells és de nacionalitat estrangera.

p1030221p

autor de la foto (http://www.losviajeros.com/Blogs.php?e=16827)

 Actualment, exposa orgullosa la transcendència del seu passat, amb el seu abundant patrimoni històric i artístic, junt a la seua llarga llista  de personatges il·lustres de totes les èpoques, entre els que s’encontren els sants, bisbes, cardenals i papes de la família Borja com Calixte III i Alexandre VI, artistes como José Ribera “El Españoleto”, erudits, literats, descobridors i inventors com Francisco de Paula Martí, inventor de la taquigrafia i la ploma estilogràfica, així com el historiador, escritor i poeta del segle XVIII J. L. Villanueva. De fet un dels seus instituts, el més antic, du el nom de I.E.S. José Ribera. També en els carrers i places, com la plaça del “Españoleto”, podem veure el reconeixement que tenen aquestes personalitats en la ciutat. De fet a dia d’avui, és celebra cada  15 d’Agost la seva fira, seguint el seu privilegi, i en la qual podem veure actuacions de personatges que recreen als Borja, entre d’altres. En la Nostra Senyora de la Seu podem veure les estatues dels dos papes, de fet si ens fixem en l’escut de Xàtiva apareixen les dues corones papals, i els dos castells:

00057159

Escut de Xàtiva

El Cens de Floridablanca (1787) a Xàtiva

Comte de Floridablanca, per Goya

Comte de Floridablanca, per Goya

El Cens de Aranda  -1768,1769- va ser el primer que va englobar tot el territori espanyol, utilitzant les diverses divisions administratives eclesiàstiques.  El recompte es va fer a nivell d´individus i no de cases, el que va resultar ser una novetat, amb una espesificació de certes caracteristiques demogràfiques: sexe, edat i estat.

El Cens de Floridablanca, vint anys posterior, oferix un notable progrès respecte al anterior en tots els conceptes. Els resultats nacionals i regionals van ser publicats oficialment, i mijançant aquest publicació podem coneixer el mecanisme de realització del Cens.

Actualitzar el Cens de Aranda era, una necessitat. La administració de Carlos III precisava evaluar els resultats humans de la seua notable obra de modernització. El desig de veracitat en la confecció del cens apareix en la “Advertència” ,que és anterior a la presentació dels resultats i explica les causes que originaren que l´Administració Il.lustrada a elaborar el nou recompte de la població espanyola.

El resultat va ser ,en general, satisfactori per a les autoritats. En el cas de la ciutat de Xàtiva els resultats van ser els següents:

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  990 944  –  –  –  –  1.934
De 7 a 16  928  1.091  – 1 2.020
De 16 a 25  603 659 110  291  2  11  1.676
De 25 a 40  337  213  981  1.117  33  149  2.830
De 40 a 50  208  65  541  524  39  147  1.524
Més de 50  415  91  685  413  163  342  2.109
Total  3.481  3.063  2.317 2.346  237  649  12.093
TOTAL  6.544  4.663  886
TOTAL GENERAL  12.093

Població en comunitats: 562

Població Real: 12.655

 

Llauradors:617

Jornalers: 555

Artesans:763

Fabricants: 1

Critats: 917

Advocats: 18

Escrivans: 13

Comerciants: 98

Capellà: 2

Beneficiats (del capellà): 51

Tinents de capellà: 3

Sagristans: 5

Acòlits: 3

Ordentats a tit. patr: 1

Ordenats de menors: 2

Empleats amb sou del rei: 12

Amb fur militar: 712

Depend. de Inquisició: 13

Demandants: 3

Gentilhomes: 48

Estudiants:46

Síndics de religiosos: 2

Depenents de la Creuada: 1

 

Parròquia de Santa Maria

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  360 307  –  –  –  –  667
De 7 a 16  334  491  – 1 826
De 16 a 25  258 348 34  96  1  5  742
De 25 a 40  211  143  346  441  16  59  1.216
De 40 a 50  169  146  223  229  14  60  741
Més de 50  1.696  1.394  305  165  81  153  1.127
Total  1.696  1.394  908 932  112  649  5.319
TOTAL  3.090  1.840  886
TOTAL GENERAL  5.319

Llauradors: 94

Jornalers: 85

Artesans: 371

Fabricants: 1

Critats: 602

Advocats: 18

Escrivans: 12

Comerciants: 88

Capellà: 1

Beneficiats (del capellà): 39

Tinents de capellà: 1

Sagristans: 1

Acòlits: 2

Ordentats a tit. patr: 1

Ordenats de menors: 1

Empleats amb sou del rei: 8

Amb fur militar: 607

Depend. de Inquisició: 7

Gentlhomes: 45

Estudiants: 39

Síndics de religiosos: 2

Depenents de la Creuada: 1

 

Parròquia de Sant Pedro

 

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  283 263  –  –  –  –  546
De 7 a 16  224  249  –  – 493
De 16 a 25  121 144 41  105  1  6  418
De 25 a 40  47  38  276  300  4  31  696
De 40 a 50  11  11  150  121  11  45  349
Més de 50  24  26  154  100  28  86  418
Total  730  731  621 626  44  168  2.920
TOTAL  1.461  1.247  212
TOTAL GENERAL  2.920

 

Llauradors: 218

Jornalers: 265

Artesans: 119

Critats: 123

Escrivans: 1

Comerciants: 7

Beneficiats (del capellà): 8

Tinents de capellà: 1

Acòlits: 1

Ordenats de menors: 1

Empleats amb sou del rei: 1

Amb fur militar: 13

Depend. de Inquisició: 3

Demandants: 3

Gentilhomes: 3

Estudiants: 3

 

Parròquia de Santa Tecla i San Juan

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  347 374  –  –  –  –  721
De 7 a 16  350  351  –  – 701
De 16 a 25  224 167 35  90  –  –  516
De 25 a 40  79  32  359  376  13  59  918
De 40 a 50  28  8  168  174  14  42  434
Més de 50  27  6  226  148  54  103  564
Total  1.055  938  788 788  81  204  3.854
TOTAL  1.461  1.576  285
TOTAL GENERAL  3.854

Llauradors: 305

Jornalers: 205

Artesans: 273

Critats: 192

Comerciants: 3

Capellà: 1

Beneficiats (del capellà): 1

Tendents de capellà: 1

Sacristanes: 1

Ordenats a tit. patr: 1

Empleats amb sou del rei: 3

Amb fur militar: 92

Depend. de Inquisició: 3

Estudiants: 4

PEDANIES DE XÀTIVA:

ANAUIR

 

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  8 11  –  –  –  –  19
De 7 a 16  15  9  –  – 24
De 16 a 25  7 4 2 1  –  –  14
De 25 a 40  1  1  6  8  –  3  19
De 40 a 50  –  –  3  3  –  1  7
Més de 50  –  –  10  9  2  1  22
Total  31  25  21 21  2  5  105
TOTAL  56  42  7
TOTAL GENERAL  105

Llauradors: 39

Jornalers: 1

 

SURIÓ

 

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  7 6  –  –  –  –  13
De 7 a 16  2  10  –  – 12
De 16 a 25  4 1 2 4  –  –  11
De 25 a 40  1  –  7  5  –  –  13
De 40 a 50  –  –  1  1  –  –  2
Més de 50  –  –  1  2  2  3  8
Total  14  17  11 12  2  3  59
TOTAL  31  23  5
TOTAL GENERAL  59

Llauradors: 10

Jornalers: 2

Empleats amb sou real: 1

 

LA TORRE DE LLORIS

 

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  5 8  –  –  –  –  13
De 7 a 16  12  6  –  – 18
De 16 a 25  3 3  1  –  –  7
De 25 a 40  2  –  16  14  –  1  33
De 40 a 50  –  –  3  3  –  2  8
Més de 50  –  –  –  –  2  –  2
Total 22  17  19 18  2  3  81
TOTAL  39  37  5
TOTAL GENERAL  81

Llauradors: 10

Jornalers: 8

Artesans: 1

Fabricants: 1

Criats: 4

Capellà: 1

Expulsió dels jesuïtes

Espulsió Jesuïtes

Espulsió Jesuïtes

La Colònia de Sant Felip, va ser per a un grup de jesuïtes del Col·legi de San Pau de València, el escenari perfecte per a desenvolupar la seua missió, canviant les costums dels seus habitants ja que “Xátiva era la ciudad más viciosa y escandalosa de este Reyno como era fama constante“.

Quan van arribar l´ Esglèsia Col·legial no tenia ningún confesor ni predicador; després de comprovar aquesta difícil situació espiritual van començar a atuar, ja que aquestos desitjaven que tots els xativins conegueren la seua presència dirigint-se cap als Arravals de Xàtiva. Per altra banda, els jesuïtes manifestaren un clar intrès d´esnsenyament del Catecisme entre els xiquets xativins, ja que aquesta era molt precaria. Així mateix era encara més precaria la educació de les xiquetes com va assenyalar el Pare Calatayud:

«Es notable en varios Pueblos la mala educación, y poca crianza de las niñas: muchas de ellas en llegando a los diez y ocho y veinte años, se hallan desembueltas, de genio abierto, altivas y desobedientes a sus Padres, porque se torcieron desde los principios, y con ellos crecían sus apetitos, y pasiones: otras deseosas de la virtud, y trato de oración o de consagrarse a Dios, no saben leer, ni habilidad alguna: y por falta de mugeres Maestras que las críen en santo temor de Dios y las enseñen a leer, escrivir, hacer encajes, bordar… salen mal criadas. En varias Repúblicas se encuentran algunas mugeres que las enseñan algo, mas su instrucción suele ser defectuosa (…) convendrá fundar una Escuela pública para niñas».

Per tant, el seu objectiu va ser fomentar les pràctiques espirituals escrites per Sant Ignaci de Loyola.

Els jesuïtes que havien tingut un destacat paper en Xàtiva, i en altres zones d´Espanya, van sofrir una greu crisis durant la segona meitat del segle XVIII.  Concretament el diumenge de Rams de 1766 , esclata a Madrid la revolta; més de 5.000 persones es dirigeixen a pedrades cap a la casa del Ministre d’Hisenda, Esquilaxe , per a després continuar cap a la Casa Real. Encara que el detonant de la revolta és va ser un decret del ministre en que s’ordenava als homes a retallar les clàssiques capes i barrets, en el transfons del assumpte estava la fam del poble, el augment del preus, el malestar per la presencia de estrangers en el govern i les permanents intrigues de les forces menys permeables a la reforma. De aqui que la revolta es va propagar a milers de ciutats. El dia següent serà el dia més important esclatant la guerra  contra la guarida valona. La revolta es donarà fins al Dimarts Sant, després del compromís real de accedir a les peticions dels exaltats.

El rei abandona la Casa Reial en direcció a Aranjuez; però açò no queda impune, ja que el rei obliga a Campomanes a fer una exhaustiva investigació sobre la revolta. Les investigacions apunten directament als jesuïtes com incitadors del motí. Un any després el rei decreta la expulsió tant d´Espanya com de totes les colònies de tots els membres de la congregació de Sant Ignasi de Loyola, fet que també es va produir uns anys abans a França  i Portugal. Aquest decret suposa l´expulsió de més de 5.000 jesuïtes abandonen Espanya i les colònies americanes amb destí a Roma. La mesura real no es para aqui, ja que si una cosa vol demostrar Carles III és que el rei és el únic en el orde temporal i que l´obediència cega a Roma és incompatible amb el seu sentit de la monarquia. Per això, sis anys més tard, i gràcies als bons oficis de José Monyino en el Vaticà, aconsegueix del Papà Clement XIV la supressió de la Companyia de Jesús, fet que li valdria a Monyino el títol de Compte de Florida Blanca.

Les conseqüències per a la cultura i per a l’ensenyança que estaven pràcticament en mans de la Companyia van a ser nefastes, sobre tot en Amèrica Llatina, on els jesuïtes portaven una esplèndida tasca.

En qualsevol cas, la confrontació amb l´Església serà una constant sobre tot amb les continues tensions amb la Inquisició.

El terratrèmol de 1748

Gravat alemà s. XVIII, sobre un terratrèmol del 1755.

La ciutat de San Felip, la vella Xàtiva,  arrasada a causa del conflicte sucessori per la seua resitència al exèrcit borbònic, va quedar pràcticament destruïda pels terratrèmols de finals de març.  Habitada per més de 1.4000 veïns, acollia igualment als 100 religiosos del capítol de la seua col·legiata i als membres de nou comunitats religioses, dos d´elles de monges. En tots els informes de que disposem els responsables es mostren preocupats per la ciutat i els habitants, sent des del primer moment molt alarmants les noticies que arribaven de la ciutat tot i que en tots els casos no es contabilitzaven les víctimes. Així, les “relaciones de los estragos causados por los terremotos”, escrites immediatament després de la catàstrofe, fan referència al lamentable estat dels edificis i temples, i ens diuen que nou cases van ser demolides, vint-i-cinc estaven en reparació, vint-i-quatre estaven derivades en part, en quaranta-u era necessari efectuar algun tipus d’obra, i cent trenta-cinc ; tot allò justificava que un gran nombre de veïns hagueren optat per abandonar la ciutat i acampar al voltant d´aquesta. Conforme passaven els dies les noticies les noticies anaven concretan-se,gràcies al ministre de l´Audiència Valenciana, Pedro Valdés León. Aquest ministre instava al Capità General amb urgència personal expert per a iniciar les tasques de sanejament de la ciutat. El 3 d´abril després de que es donarà un segon terratrèmol, el duc de Cayús, mostrava la seua preocupació al marqués de la Ensenada per el que haguera pogut passar a la ciutat.

Al mateix temps, don Miguel Vandorent, governador de San Felipe havia reconegut els danys produït els primers danys al castell i portes de la ciutat.  L´estat general era lamentables ja que totes les defenses havien quedat destruïdes o molt perjudicades.

Les despeses resultaren molt elevades, sobrepassant les 17.000 lliures. Les esglésies i els convents de la ciutat van ser els edificis més afectats de la ciutat sent necessari 10.189 lliures per a la seua reparació a les que s´ha de sumar 1.309 lliures per a refer les cases de les diferents comunitats eclesiàstiques de la població. La principal porta d’accés al casc urbà necessitava una immediata reparació de 300 lliures. L’ajuntament, llotja, almodí i altres edificis del comú necessitaven 650 lliures per a ser reparades. Per últim les cases dels veïns s´havien vist notablement afectades, sobretot les del més pobres sent necessari 2.700 lliures per a la seua reparació.

De les 17.040,5 lliures en que es valoren les despeses que suposaria reconstruir els edificis de la ciutat el l´intendent va recomanar únicament assumir el pagament de 2.026. més de la meitat d´aquesta quantitat es va dedicar a subvencionar als veïns pobres, a més s’arbitraren almoines per a reconstruir els convents de la Mercè (400 lliures), dels capuxinos (73lliures) i de les monges de la Consolació (197 lliures). També recomanava l´intendent l’assumpció de les 330 lliures que es calculava del cost de la demolició i la posterior reparació de la Torre de San Francesc i l’amacen de la Palla.

Les manufactures a Xàtiva, segle XVIII

Gravat  d'un taller de seda

Gravat d’un taller de seda

La manufacura també s´havia donat un grau de desenvolupament durant el segle XVIII, y accentuant-se en el segle XIX, gràcies al creixement del comerç i dels transports a nivell mundial i els canvis interns en les estuctures productives i socials. La gran industria manufacturera era la seda, destacant-se centres como València, Gandia i Oriola. No obstant, la seda valenciana va tenir un esplendor efímer, ja que a partir dels anys 90, té una caiguda molt important.

El sector hegemònic del segle XVIII  són els panys, que ocupaven més de 16000 operaris en casi 7000 telers.  Esta industria no era homogènia. Els panys a Morella començaven a mostrar signes visibles d’estancament; era una producció que no anava més enllà dels mercats locals, era un sector de molt baixa productivitat. Per el contrari, al voltant d’Alcoi i Ontinyent, que tenia una llarga tradició manufacturera, té una gran desenvolupament, sent la principal proveïdora del exèrcit. L´extenció dels draps, es tractava d´un treball a domicili en nuclis pròxims a Alcoi, com Ibi, Cocentaina o Muro.  Aquesta ret de municipis s´amplia en el segle XIX, des de La Vall d´Albaida i La Marina.

Aquesta industria va suposar un desenvolupament d´altres sectors com el paper, ja que era necessari per a embolicar els panys. Al final del segle XVIII es construeix la primera fàbrica de paper.

La industrialització hauria d´esperar encara fins al segle XX, entorpida per el acaparador sector agrari i la inexistència d´una burgesia dinàmica i emprenedora. Aquest endarreriment es deu sobre tot a causa de la duresa del règim senyorial valencià, enfortit amb la refeudalització posterior a l´expulsió dels moriscos.

En 1795 es registra un ofici on se li diu al Corregidor Gaspar Pascual de Bonança, que per acord del Capità General s’havien donat les ordres per a les companyies havien d’acompanyar al Santíssim Sagrament.

Els gremis, constituïts a Xàtiva des del segle XIV, desfilaven en el XVIII en la processó, precedits dels seus estendards i amb les escultures dels seus sants titulars.  Lluïen les carrosses, danses i músiques, competint per destacar; així hi havien els sabaters amb les imatges dels seus patrons Sant Crispín i Sant Crispiniano; el dels sastres amb la bandera de damasco vermell i galons d’or processionant a les Santes Anastasia i Basilisa; els ferrers amb Sant Eloy; els moliners amb la Verge dels Desemparats; els forners i els estudiants amb Sant Tomás d’Aquino. Continuaven els carros triomfals o Roques sobre els quals representaven actuacions sacramentals conegudes com a Misteris, que posteriorment deixen de ser escenificats per persones i passen a ser-ho amb figures dels personatges que intervenien.

Població de les parròquies de Xàtiva, 1769

Comte d'Aranda, per José María Galván

Comte d’Aranda, per José María Galván

El cens d’Aranda ens permet conèixer la població a la ciutat de Xàtiva, primerament fa un anàlisi de la població en les parròquies, tot allò data del 1768-1769. De fet es considerat el primer cens ja que abasteix tot el territori nacional, i conta persones, no veïns. Tot apunta a que el posterior cens de Floridablanca,1775-1787,  serà més fiable. Hem de tindre present que la importància d’Aranda en San Felipe no serà sols pel cens, com veurem en posteriors entrades, l’expulsió dels Jesuites en la ciutat de San Felipe. Un procés que s’estaria produint a nivell nacional, motivat per este comte d’Aranda, i pel motí d’Esquilache.

Parròquia de L´Assumpció de Nostra Senyora

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  752 753  0  0  752  753  1.505
De 7 a 16  807  781  0  1  807  782  1.589
De 16 a 25  622  672  123  228  745  900  1.645
De 25 a 40  290  268  793  946  1.083  1.214  2.297
De 40 a 50  432  176  553  427  985  603  1.588
Més de 50  123  389  470  346  593  735  1.328
Total  3.026  3.039  1.939  1.948  4.965  4.987
TOTAL   6.065  3.887  9.952
TOTAL GENERAL  10.390

 

Parròquia de Sants Joans, Baptista i Evangelista

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  38  34  0 0  38 34  72
De 7 a 16  41  43  0 0  41  43  84
De 16 a 25  15  14  2  7  17 21  38
De 25 a 40  2  6  41  48  43 54  97
De 40 a 50  0  2  24  20  24 22  46
Més de 50  8  15  20  15  28  30  58
Total  104  114  87  90  191  204
TOTAL  218  177  395
TOTAL GENERAL  395

 

Parròquia de Nostra Senyora dels Àngels

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  8 18 0 0 8 18 26
De 7 a 16  10 9 0 0 10 9  19
De 16 a 25  7  4  0  0  7 4  11
De 25 a 40  1  4  11 13  12 17  29
De 40 a 50  2  2  7 8  9 10  19
Més de 50  0  5  4 2  4 7  11
Total  28  42  22 23  50 65
TOTAL  70  45  115
TOTAL GENERAL  115

 

Parròquia de Nostra Senyora de la Nativitat

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  3 3  0 0 3 3 6
De 7 a 16  3  8 0 0  3  8  11
De 16 a 25  8  1  0  0  8  1  9
De 25 a 40  1  1  3  3  4  4  8
De 40 a 50  3  1  4  3  7  4  11
Més de 50  3  2  2  1  5  3  8
Total  21  16  9  7  30  23
TOTAL  37  16  53
TOTAL GENERAL  53

 

Parròquia de Nostra Senyora del Rosari

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  10  9  0  0  10  9  19
De 7 a 16  10  11  0  0  10  11  21
De 16 a 25  6  5  1  5  7  10  17
De 25 a 40  0  1  13  12  13  13  26
De 40 a 50  2  1  6  6  8  7  15
Més de 50  0  0  4  2  4  2  6
Total  28  27  24  25  52  52
TOTAL  55  49  104
TOTAL GENERAL  106

 

Total del municipi de XÀTIVA

Finalment ens mostra la població de tot el municipi, és curiós pel fet que ens divideix la població en diverses categories, i entre sexes. Això permet fer estudis sobre l’esperança de vida, la quantitat de xiquets, o la quantitat d’homes o dones depenent de la seva edat. Un nombre d’estadístiques que ens poden ajudar a fer un estudi social partint d’aquestes dades poblacionals.

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  811 817 0  0  811  817  1.628
De 7 a 16  871  852 0 1 871  853  1.724
De 16 a 25  658  696 126 240 784 936  1.720
De 25 a 40  294  280 861 1.022 1.155 1.302 2.457
De 40 a 50  439  182  594 464 1.033 646 1.679
Més de 50  134  411  500  366  634  777  1.411
Total  3.207  3.238  2.081  2.093  5.288  5.331
TOTAL  6.445  4.174  10.619
TOTAL GENERAL  11.058

Del feudalisme al capitalisme

Baile-MinueEl pas del feudalisme al capitalisme ha estat un nuclear en la histografia valenciana.  El pas al capitalisme no era un procés gradual sinó que es dona al llarg del últims segles medievals i moderns.  L’expansió  a altres territoris va facilitar el desenvolupament d´una economia mercantil, la penetració urbana en el món rural, la descomposició de la comunitat camperola, l’extensió de les relacions contracturals i del treball assalariat, l´arrancada de les manufactures i molts altres canvis que preludiaren i acompanyaren la transició al capitalisme.

La transició a aquest procés va ser necessari una revolució política i institucional per accelerar el procés de transició, però no el crea ni tampoc el culmina, ja que aquest es prolongaria durant tota la resta del segle XIX i fins i tot bona part del segle XX.

Per altra banda, aquesta revolució dona lloc a un canvi social, ja que hi ha un canvi en l’hegemonia dominant, el senyor son substituïts pels  comerciants i els propietaris agraris s’havien enriquit gràcies a una legislació revolucionària que, en concebre l’emfiteusi com una cessió temporal del domini útil d´un immoble, a canvi del pagament anual de un cànon.

La noblesa va ser el grup social  més perjudicat per aquesta mesura, ja que en alguns casos tenien totes les seues terres en emfiteusi i en altres basaven les seues rendes en drets jurisdiccionals, també abolits per la revolució. Però no beneficià els petits camperols, els arrendataris i jornalers que treballaven les terres que no eren seues i que continuaren igualment desposseïts després de la revolució. Per tant, sols van ser beneficiats els emfiteusis rics, un grup molt heterogeni, des de altres capes del camperolat a la mateixa noblesa, passant per comerciants, advocats, polítics militars i una llarga nòmina de propietaris agraris.

Les transformacions econòmiques

El País Valencià durant el segle XIX es un país rural i endarrerit, un país de propietaris agraris i de camperols, dominant per l’agricultura tradicional de base cerealícola, que només a partir del anys setanta i vuitanta hauria iniciat el camí de la seua modernització, orientat la seua producció agrícola cap a l’explotació i introduint noves tècniques i nous cultius, més rendibles i especialitzats.

Els principals avanços els vorem en els marjals pròxims a la costa. En comarques como la Safor, la Ribera i l´Horta,les marjals anaven unides a l´extensió dels arrossars . Les terrasses van permetre guanyar més de 3300 hectàrees al agua. El excés colonitzador que s´extenia des de el marjal de Torreblanca al de Xeraco, siguent notable en les comarques del sud. Municipis com Benissa van veure com les seues terres s’extenien  per al cultiu. En el cas de les terres d´Aitana econtrem terres a més de 100 metres d’altitud.

Altre punt a destacar en el creixement agrari del litoral ve acompanyat per la intensificació del regadiu i de amplies zones de secà, junt a una agricultura extensiva. Es donen obres de millora i perfeccionament d´infrastructures com pous, sèquies, etc. que suposen una major producció de la terra.

Sobre els principals cultius, tenim arròs, que era el principal cultiu comercial. La producció es concentra en La Ribera, la Costera i els voltants de l´Albufera. La seua producció té uns altíssims rendiments. El seu principal destí són els mercats europeus.

La morera, s’encontrà sobretot en la Ribera Alta.

En les zones de secà, destaca la vit, que s’encontrava present en quasi totes les comarques del país. Eren vins de gran qualitat, però també es feia aiguardent i passes.

Junt amb l’olivera, també es completava amb les agarrofes, per a l´alimentació dels animals. El cultiu de les barrelles, per a l´obtenciño de la sosa càustica, o el cànem en la zona de Castelló.

Municipis afectats pel terratrèmol de 1748

Població 1735 (V) 1748 (V) 1768 (H) 1787 (H) 1794 (V)
Castelló S.F. 166 310 1.499 1.475 500
Canals 165 190 1.534 1.768 600
La Llosa 56 71 847 972 291
San Felip 1.202 1.500 10.786 12.665 3.100
Montesa 117 154 702 808 200
Vallada 170 174 1.472 1.785 440
Ontinyent 1.370 1.438 7.111 7.892 2.100
Olleria 612 466 2.519 3.123 880
Montaverner 85 60 701 735 175
Carcaixent 895 800 4.765 4.958 1.370

La població que es va veure afectada pel terratrèmol, no sols va afectar Xàtiva, San Felip, sinó moltes altres poblacions dels voltants, de les quals hem escollit unes quantes. De entre elles, Castelló de San Felip, o Canals, tenien una gran rivalitat amb la nostra San Felip, pels motius polítics i econòmics que hem apuntat en les entrades de les lluites pel poder, i en les quals insistirem en altres noves entrades.

La població a la ciutat de Xàtiva (Segle XVIII)

Joaquín Lorenzo Villanueva

Joaquín Lorenzo Villanueva

Jaume I conquista la ciutat l´any 1244. Baix el domini cristià, Xàtiva va obtenir el títol de ciutat l´any 1347 gràcies a Pere IV i es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de València.

A finals del segle XV, la seua funció administrativa s´extenía sobre un extens terme municipal i ampliava la seua governació fins Xixona i Villajoyosa. Amb tot, la seua rellevància comercial es va veure perjudicada per el descens de població que va suposar l’expulsió dels moriscos, junt amb la crisis econòmica i les diferents epidèmies de pesta que es van donar a meitat del segle XVII.

 El segle XVIII va suposar un notable desenvolupament demogràfic per a tot el territori valencià.  Segons les anotacions del Cens de Floridablanca ens informa que la població de València ocupa el quint lloc, després Castelló, Oriola, Alacant, Elx i Xàtiva. Per tant, Xàtiva durant el segle XVIII, era una de les principals viles del país, amb unes dimensions similars a les d’Alcoi o Castelló.

Encara que la ciutat de Xàtiva va ser destruïda l´any 1707 per les tropes de Felipe V, – 10.000 habitants en aquesta època i uns 11.800, vuit anys després –   i pel terratrèmol de 1748, la població es va incrementar en la segona meitat del segle, arribant a 13.950 habitants en 1754. El terratrèmol va suposar l’afonament de certs edificis de la ciutat, amb la conseqüent reconstrucció de les restes conservades, donant-se noves obres i reformes en la ciutat.

A finals del segle XVIII i començament del XIX, l’economia va començar a deteriorar-se al quedar fora del nou Camí Real de Madrid a València i al desaparèixer la seua industria tèxtil casi per complet. Aquest fet junt amb la desamortització, que va buidar molt convents i va abolir els senyorius, va portar a terme l’èxode de mig centenar de famílies nobles.

 No obstant, no tot foren males noticies, ja que Xàtiva va arribar a ser capital de província entre el 1822 al 1833, gràcies a la perseverança i treball d’un dels seus fills il·lustres: Joaquín Lorenzo Villanueva, que també va col·laborar al recuperar, el 28 de setembre de 1820, el nom de Xàtiva per a la població.

 A meitat del segle XX la població va començar a augmentar de manera més constant, degut a l’èxode rural i l’especialització de Xàtiva com ciutat de serveis.

L’expansió del segle XVIII

2El segle comença amb una derrota col·lectiva en la Guerra de Successió, que suposa el fi del ordenament foral del regne; i en el cas de la ciutat de Xàtiva va suposar una greu crisis en tots els sentits.

En l´ àmbit poblacional, l´origen del creixement es dona en  la segona meitat del segle XVII, no obstant s´atura durant la Guerra de Successió. Amb la firma de la pau, el creixement demogràfic reapareix, tinguent l’etapa més brillant els anys 1712-1713 i 1768. Durant la primera etapa, la taxa anual mitjana de creixement va ser un poc superior al 1%. La clau d’aquest creixement va ser l’increment de la natalitat afavorit per unes pràctiques matrimonials caracteritzades per la jove edat en que es casaven les dones, entre 21 i 23 anys,  la freqüent recomposició dels matrimonis trencats per la mort d’un d’ambdós, sobre tot si enviudava el marit; i la baixa taxa de solteria femenina, a causa de la reducció de la taxa de celibat. Per tant, aquestes núpcies es veuen afavorides per el desenvolupament agrícola i manufacturer, i per les menors dificultats a l’hora de constituir una nova família.

També hi ha una ràpida eixida dels fills de les classes populars de la casa familiar, per a treballar com aprenents o criats.

Hi ha una disminució general de la mortalitat. Es redueix la influencia de les crisis de subsistència, i de la freqüència i la virulència de les epidèmies.  La última epidèmia de pesta (Marsella, 1720) no va arribar al País Valencià, però va dificultar el tràfic marítim.

 L’esperança de vida encara baixa, sobre  els 32 anys, frenada per una mortalitat infantil molt elevada.

La taxa demogràfica és positiva, amb la reducció de la mortalitat dels adults. Hi ha una diferencia cada vegada major entre la taxa de natalitat (42 per mil) i la de mortalitat (32 per mil).En el cas de la ciutat de Xàtiva pasa de 1.600 a 14.100 habitants.

Aquest aument es dona per  la  important afluència d´ immigrants a causa del notable desenvolupament econòmic. La seua procedència és d´altres regions peninsulars i també d´Europa (en especial de Catalunya, Aragó, Castilla, Murcia i Occitània).

Antecedents; segle XVII

"La pesta"

“La Mort Negra”

A meitat del segle XVII hi han certes dificultats generades per l’expulsió del moriscos com per les crisis conjunturals sofrides en la primera meitat de la centúria. En realitat, ambdós factors afectaren a les transformacions demogràfiques.

L’expulsió dels moriscos va suposar una greu sangria demogràfica en el Regne de València,  aquest va perdre al voltant de la tercera part de la població. En el cas de València hi ha un descens de 52.150 habitants en 1609, a 42.300 habitants en 1648 a causa de la eixida de repobladors de moltes viles i llocs del país.

En general, és un procés repoblador no lineal, amb freqüents retrocessos i fracassos, on la població cristiana del territori es va dedicar a colonitzar les terres que els moriscos havien abandonat produint-se una modificació geogràfica anterior, al reduir-se la superpoblació existent en les àrees muntanyoses del interior,  i concentrant-se la majoria dels habitants en les zones més fèrtils i accessibles del litoral.

La major part de mobilitat demogràfica es dona entre joves de famílies més pobres, que buscaven prosperar. Però aquest fet suposa unes conseqüències negatives per als llocs d’origen, que perderen part de la població o es despoblaren totalment. Els repobladors tenien preferència per la vida en nuclis majors, i no en xicotetes alqueries disperses. Així, també es buiden llocs amb major pressió senyorial com la Ribera Alta, les hortes de Gandía, Xàtiva o el Baix Vinalopó.

 Hi ha una parada en la recuperació demogràfica a causa de les epidèmies successives de pesta de 1627, 1631 i, especialment, 1647-1652, l’últim brot epidèmic greu que va sofrir el territori  que va causar unes 30.000 baixes, la meitat o més en la capital; i va marcar el punt més baix de la demografia valenciana del XVII i el inici de la recuperació que es va mantindre la resta de la centúria.

També baixa el nombre de matrimonis i de fills provocat per la crisis econòmica.  Així mateix, la mortalitat infantil és molt elevada, tenim dades del 15% de morts de nadons abans de complir el primer any, 14% de morts de xiquets de 1 a 4 anys, i el 3% de morts de xiquets de 5 a 9 anys.

La conclusió que podem donar per a la demografia del segle XVII és que hi ha una xicoteta millora poblacional en la segona meitat del segle, no sols vinculada per la desaparició de crisis epidèmiques, sinó també per la recuperació agrícola i la recuperació econòmica general.

 

Els béns confiscats

Melchor Rafael de Macanaz

Melchor Rafael de Macanaz

Macanaz es nombrat Comissari per a l’establiment de la nova població de Sant Felipe, dictant normes per al retorn de pobladors. Aquest tenien que passar un control de fidelitat. Primer ho tenien que sol·licitar, després passar la prova de fidelitat que consistia en formular vàries preguntes sobre la trajectòria, sobre si havia sigut fidel al rei, si en l’extermini se li havien saquejat les propietats, etc. Un exemple es el de el espardenyer de l’antiga Xàtiva, Joseph Sanchis, el qual se’l  declara fidel i lleial vassall del rei, obrint-li les portes de San Felipe.  Se li donen dues terres de secà en la Partida de Bixquert, i una casa amb hort i dret d´aigua Santa, que va ser d´Antonio Cazorla, desposseït de la propietat, per valor de 110 lliures moneda valenciana.

En 1717 amb la Pau de Viena, que recollia la mútua restitució de béns entre els contendents de la guerra, molts dels antics propietaris, però també el mateix municipi, intentarien emparar-se en la norma de Viena, per a recuperar els seus antics privilegis, cosa que no aconseguiria.

En el cas del esmentat Joseph Sanchis, la qüestió es complicava més, ja que els beneficiaris dels béns, al cap dels anys havien realitzat millores o reformes en cases, i posar les terres en producció.

El juí allargat fins 1729,  va fallar en contra del demandant.

Resultat dels ingressos a la ciutat

Aquestos ingressos li suposaven a la ciutat uns ingressos d´unes 24.000 lliures anuals, moneda valenciana. A  més, es citen altres monedasrelatius a la percepció de censos de veïns de Canals i la Torre de Canals, especificant que “ que oy no se pueden justificar por haverse quemado los papeles del Archivo en el incendio de dicha ciudad”, però que bé podrien ser la diferència fins les vora 33.000 lliures. Mentre els ingressos en l´any 1724, eren de 7.000 lliures, la ciris era òbvia.

Per tant, el Equivalent li suposa un moment crític per a la colònia de San Felipe, ja que dificulta la reconstrucció de la ciutat i provoca el enfrontament amb els creditors.  Aquestos eren un grup de pressió poderós, , que canvien el destí de la ciutat, paralitzant projectes urbanístics, en favor del seus beneficis, sent la principal objectiu cobrar les seues rendes.  Parlem d´un moment d’agitació social, la població està indignada amb la importància que van tenint els creditors i amb l´ ús que se li dona als recursos de la ciutat. No obstant, la colònia no pot assumir el deute de la antiga ciutat de Xàtiva, per el que els regidors recorren a Macanaz per a que pres pressione sobre les autoritats reials. Aquest li envia una carta al Marqués de Grimaldo en 22 d’agost i 9 de novembre de 1713 on exposa que San Felipe no té rendes ni propis, i que de persistir en les seues pressions la crisis s’agreujaria afectant negativament als nous repobladors, ja que no seria una colònia lliure, sinó d’esclaus,fent-los desistir d’establir-se.

A pesar de les concessions fetes a la ciutat, com la suspensió temporalment del pagament de censos i de no alçar-se una solució negociada fins el 1728, l’ajuntament va tenir que assumir la totalitat del deute de l’antiga Xàtiva, a pesar de les consideracions jurídiques de Macanaz, i acceptar que devia pagar als creditors. Aquestos continuaren exercint un control inflexible sobre l’ajuntament perquè complirà al peu de la lletra els capítols de la Concòrdia de 1728, aprofitant-se d´un joc a dues bandes: beneficiaris com a creditors i com a regidors.

Quadre de peites de 1723

PEITES:

Del Senyor de Càcer 25 lliures
Id. Cotes 10 lliures
Id. Alcàntera 10 lliures
Id. Rotglà 15 lliures
Id. TorrentId. Torrella 13 lliures15 lliures
Id. Corbera 15 lliures
Id. Del molí de Torrella 12 lliures
Id. Annauir 13 lliures
Id. La Granja 12 lliures     10 sous
Id. Tossalet 22 lliures
Id. Rafelguarf 5 lliures
Id. Faldeta 5 lliures
Id. Abat 18 lliures    3 sous
Id. Sans 20 lliures    4 sous
Id. Berfull 5 lliures
Id. Manuel 12 lliures
Id. Genovés 10 lliures
Id. Guadasséquies 13 lliures    8 sous
Id. Alfarrasí 25 lliures
Id. Bellús 5 lliures
Id. Torre Lloris i Miralbó ?
Id. Bèlgida 3 lliures
Del Col.legi de la Ciutat d´Oriola 5 lliures
Del Clero d´Aiora 6 lliures    12 sous  9 diners
Del Monestir de Ntra. Sra. Montserrat. 2 lliures    20 sous
Del Don Alonso Sans Tolsa 10 lliures
Del senyor del molí dit de Torrella 10 lliures
Del dret de peita de veïns de Palomar, Bèlgida, Albaida, l´Olleria i Canals, propietaris de cases a Xàtiva 114 lliures    8 sous
Del Calvari de l´ofici de Velluters 25 lliures
Del cens que el forn del Raval responia a la ciutat 3 lliures     10 sous
De l´ofici de Torcedors de la seda 10 lliures
De la casa contigua al forn, que habita el forner 1 lliures
De l´arrendador  de la Guardia de la Fira i drets d´ella 90 lliures

 

Quadre de les sises de 1723

SISES:

Del peix fresc 300 lliures
De l´arrendament de l´Almodí de la cal 25 lliures
Id. De la carn 8.000 lliures
Dret del tabac 500 lliures
Alfondec del blat 1.000 lliures
Dret del ví 3.000 lliures
Dret de la molta 4.000 lliures
Dret de la mercaderia 2.600 lliures
Dret del mig florí 600 lliures
Dret de l´aiguardent 500 lliures
Dret del sabó 200 lliures
Dret dels menjadors de:*Aielo de Malferit*Montaverner

*L´Enova i Barxeta

160 lliures     10 sous?

?

De l´Olleria, per haver-se segregat a Xàtiva 600 lliures
Ibidem. De Vilanova de Castelló 520 lliures
Ibidem. De Beniganim 807 lliures     5 sous   6 diners
Pensió d´un cens de la ciutat d´Alacant 47 lliures       19 sous
Del Compte de Cocentaina 15 lliures

 

 

 

Introducció a l’economía del segle XVIII

Durant la segona meitat del segle XVII la economia valenciana comença a superar les dificultats més greus generades tant per la expulsió del moriscos com per les crisis donades en la primera centúria.

La Guerra de Successió va provocar una crisis molt localitzada cronològicament, tenint el any 1709 la major incidència. Però, després de la seu fi, es va recuperar fins meitat de la dècada de 1730, que va ser el període de major creixement de la centúria prolongant-se fins 1770. No obstant, aquest estancament que es dona en el últim quart de la centúria es deu a la creixent incapacitat de encontrar la font per a captar el creixement agrari valencià com la resistència cada vegada més forta que oferia els llauradors a donar el deu per cent de la collita.

La ciutat de Xàtiva va particiar activament en el conflicte successori de la Corona d´Espanya, donant suport a la Casa d´Austria, el Arxiduc Carlos d´Austria, enfront del seu rival borbó, Felip V. En 1707, la seua fidelitat li costaria cara al resistir durament els Borbons. En contra, Felip V va manar incendiar i destuir la ciutat, i expulsar el seus habitants, canviant el nom de Xàtiva per el de “Colònia de San Felipe”.

La Guerra de Successió  va causar un dany irreparable a l’economia de la ciutat de Xàtiva, submergint-la en una greu crisi econòmica de la que tardaria molt en recuperar-se.  Aquesta crisis comença a donar-se  un any abans de que finalitze la guerra, accentuant-se en 1724-1726 quan es paralitzaren els pressupostos municipals. Per aquest motiu, son nombroses i repetides  les peticions per part de les autoritats municipals demanant el  perdó de les càrregues tributaries, que suposaven  una greu impedimenta per al reviscolament de San Felipe, nom que se li va donar a la ciutat després de la guerra. Dites peticions, no eren exclusives de l’antiga Xàtiva, sinó que poblacions aparentment no tan afectades per el desastre de la guerra, sol·licitaven reduccions també. Un exemple és el cas de la vila d´Alcoi, que presenta un memorial al rei en 1717 demanant la reducció de l´ equivalent, que comença a funcionar dos anys abans, el qual suposava  la suma de  tots els impostos castellans.

Amb la finalitat de pal·liar la falta de numerari per a la disminució dels ingressos de que disposava l’antiga Xàtiva, les autoritats presenten una relació de rendes que percevia i que fins a la data -1723-, res no tenia recaptat.  La quantitat que deixava d’ingressar l’erari municipal era considerable, si atenem les xifres aproximades que va facilitar l’ajuntament al Superintendent les encontrem en les succesives taules de sises i peites.