Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

Balanç del segle XVIII a Xàtiva

Gravat del segle XVIII del castell de Xàtiva. Laborde?

Gravat del segle XVIII del castell de Xàtiva. Laborde?

Podriem dir que aquest segle, el XVIII, se’ns presenta com un segle de canvi i transformació. Al principi partim d’una guerra, de la intensitat que fou la de Successió, tenint en compte que cremaren la pròpia ciutat. Però, Xàtiva com un au fénix va tornar a nàixer de les seues flames, i a partir de les diverses transformacions que va viure a tots els nivells, econòmics, adminsitratius, polítics i demogràfics, culturals i socials. La ciutat es va anar fent cada cop més gran, amb un augment considerable de la població, com mostren les taules que vos hem anat mostrant. Si més no, mai va recobrar tot l’esplendor que va tindre en l’època anterior, els temps també havien canviat. No podem comparar aquesta Xàtiva amb la d’època foral, el context ja no era el mateix, mentre aquesta davatllava sota les flames, altres anaren alçant-se. Això també va suposar un retard en la seua millora, a més a més com ja sabem, sobre el segle XV el Regne de València passa d’estar del centre a la perifèria, amb l’obertura de nous mars i el descobriment de nous mons. Per això hem de dir que els temps havien canviat. Xàtiva no fou ja aquella segona ciutat del regne, però ara fou quasi Catedral, i mantingué la seua superioritat front a altres ciutats del seu corregiment, ja que ella fou cap del corregiment.

És un segle interessant d’estudiar des de tots els nivells, a nivell cultural es varen construir noves fonts, es van ampliar edificis, com el de Sant Feliu, la Col·legiata, entre d’altres. La noblesa, o els adinerats que volien imitar-la van invertir els seus diners per demostrar el seu prestigi, construiren capelles en la Seu, invertien en obres públiques, etc. A més, a més en la nostra ciutat també trobem a personatges il·lustres com Joaquín L. Villanueva, historiador, poeta, escriptor, diputat en les Corts de Cádiz. I al seu germà Jaume Villanueva, són els últims il·lustrats de la zona de València, hereus del moviment cultural i religiós il·lustrat, ja que s’estan obrint les portes al lliberalisme.

També resulta fascinant des del punt de vista demogràfic, ja que contem amb els censos d’Aranda i Floridablanca, aquest últim té un gran prestigi com ja sabem. Mentre que a nivell polític i adminsitratiu, hi ha una gran quantitat de documents, la llàstima és que la gran majoria són de la meitat de la centúria, ja que amb la guerra també se va perdre documentació. Però així i tot es poden elaborar llistes d’alcaldes, regidors, etc. Que ens poden ajudar a fer un estudi sobre les classes dirigents, els cognoms que es repeteixen en les llistes, les lluites pel poder, etc.

Les transformacions econòmiques es van produir també en el nivell industrial, les manufactures van tindre una gran importància, i es varen invertir diners en infraestructures, carrers i sèquies, tot el que fóra necessari per als nous negocisis. La manufactura sedera va tindre la seua gran hegemonia, necessitant també de la industria paperera que continuava existint a Xàtiva. Això s’uneix amb les transformacions polítiques i socials, on veiem com es van consolidant les noves oligarquies urbanes que prenen una gran importància en el control local. Les reformes administratives, i el control per part de la monarquia també se mostra de forma intensa, la clau comença sent la tutela, i sempre tracta de mantenir el seu control dins dels municipis, com vos hem anat informant.

Gravat alemà, s. XVIII, sobre un terratrèmol al 1755.

Gravat alemà, s. XVIII, sobre un terratrèmol al 1755.

Per tant podem concloure, que si be el segle XVIII ha estat designat per moltes persones com una época de decadència en la nostra ciutat, això no és del tot cert segons segueix avançant la centúria, aquesta es va recuperant. No hem d’oblidar que és en aquest moment quan la Col·legiata major està molt pròxima a fer-se Catedral. És cert que no tot és prosperitat, i que les evolucions no són sempre lineals, com ho demostra el terratrèmol del 1748, però una ràpida intervenció de l’administració va permetre la reparació d’aquesta i altres poblacions afectades.

Podriem concloure en que aquest segle es basa en l’experimentació, i la innovació de les noves estructures que es van implantant en tot el territori des de la implantació de la Nova Planta, Xàtiva resulta un camp d’experiments. I els nous dirigents van saber aprofitar en el seu propi benefici aquestes reformes. Mentre que les ciutats dependents van veure l’oportunitat d’intentar deslligar-se de la nova San Felipe, com la Baronia de Canals.  Tampoc ens hem d’oblidar del cas de la villa d’ Ontinyent, ja que la subjugació imposada pel monarca d’aquesta sota la nova San Felipe no va ser ben acceptada, i això crea tota una série de memorials molt interessants, sobre tot per les diferents vies que van anar utilitzant.

Si voleu saber més sobre totes aquestes valoracions vos convidem a que visiteu les altres entrades de la nostra pàgina, i que per supost no perdeu l’oportunitat de visitar-la en persona, té una estació de tren Renfe que la conecta directament amb llocs com Barcelona, Alacant i València.

Us deixem amb una cançò que dedica un cantautor sobre Xàtiva, on ens conta un poc la seva vida allí, i ens fa un recorregut per la mateixa:

 

Be Sociable, Share!
  • Julio says:

    En primer lloc felicitar-vos per la feina que ja heu fet i esteu fent. Em queda una pregunta per fer-vos. En quin any van aconseguir Canals i Ontinyent la seua segregació definitiva de Xativa??

    Gràcies

    6 gener, 2014 at 19:02
    • Jessica says:

      Moltes gràcies pel teu interés. Per a Canals desconec la data exacta, sé que al segle XVII durant un temps va ser villa independent, però al XVIII amb la nova administració torna a dependre i per això també d’inicien els pleits. La segregació s’aconsegueix amb el final dels corregiments, i de l’Antic Règim, és a dir, amb el trieni lliberal de Ferran VII (1820-1823) ja es va iniciant, en el 1822 hi ha ja una nova divisió provincial. De fet ja al 1833 es divideix amb les provincies actuals. Amb aquests canvis en l’administració les ciutats es van ja disgregant, i obtenint el títol de ciutat.

      Per al cas d’Ontinyent en 1822 estava en la província de Xàtiva, en 1833 (noves reformes) va estar en la d’Alacant, i ja en 1836 ja estava en la de València, però fins al 1904 no va obtindre el titol de ciutat.

      6 gener, 2014 at 19:53
      • Julio says:

        Moltes gràcies per l’informació i de nou felicitar-vos

        6 gener, 2014 at 21:37

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*