La gorra de Clementis

El febrer de 1948 el dirigent comunista Klement Gottwald va sortir al balcó d’un palau barroc de Praga per adreçar-se als centenars de ciutadans txecs que omplien la plaça de la Ciutat Vella. Aquella havia de ser una gran fita en la història de Bohèmia. Un d’aquells moments fatídics que ocorren una o dues vegades cada mil·lenni. Gottwald estava envoltat pels seus camarades i just al seu costat hi havia Clementis. La neu planava en l’aire, feia fred i Gottwald anava amb el cap descobert. Clementis, tot sol·lícit, es va treure la gorra de pell i la va posar al cap de Gottwald.

La secció de propaganda va reproduir en centenars de milers d’exemplars la fotografia del balcó des del qual Gottwald, amb una gorra de pell al cap i envoltat de camarades, s’adreça al poble. En aquell balcó va començar la història de la Bohèmia comunista. Aquella fotografia, la coneixien tots els nens d’haver-la vista en els cartells, en els llibres de text i en els museus.

Quatre anys més tard Clementis va ser acusat de traïció i penjat. La secció de propaganda el va esborrar immediatament de la història i, naturalment, de totes les fotografies. Des d’aleshores Gottwald està tot sol al balcó. En el lloc on hi havia estat Clementis hi ha només el mur buit del palau. De Clementis tan sols ha quedat la gorra de pell al cap de Gottwald.

Així comença la novel·la de Milan Kundera El llibre del riure i de l’oblit.