Escrito por Jepibo el 25 de abril, 2008

El rei botafoc

Foren moltes i variades les represàlies que Felip V prengué contra el nostre poble després de la desfeta d’Almansa. De les represàlies generals (Decret de Nova Planta, abolició del dret civil propi, supressió de l’oficialitat de la llengua catalana, &c.) encara no ens n’hem recuperat; de la repressió sobre les persones (exili, desterrament, presó, execució, &c.) sembla que, amb la mort de les víctimes directes i dels seus familiars més immediats, ens n’hem oblidat. Però hi hagué encara una tercera casta de represàlies, col·lectives, adreçades contra determinades poblacions. El cas més cèlebre potser és el de Xàtiva: els franco-espanyols en desterraren la població, incendiaren la ciutat, li canviaren en nom i desmantellaren la governació administrativa que anava del Xúquer a Xixona — això que avui tímidament es comença a conèixer amb el nom de comarques centrals. El fet que amb el temps es reconstruís Xàtiva, que es repoblés i que finalment recuperés el nom podria fer-nos creure que aquestes represàlies locals han estat superades.

Una mostra que no han estat superades la trobem, per exemple, en la Verona de la Ribera, amb l’enfrontament avial entre els Castelló i els Villanueva. Però hi ha casos més dolorosos. Cabdet, una població de les valls del Vinalopó, va perdre molt més que el nom: fou segregada del reialme de València.

Escut de Cabdet

Cabdet constituïa un enclavament del reialme de València en terres castellanes (insula Valentina in Castellae regione). Era una vila reial que durant l’època foral tenia dret a vot a les corts. Mantingué un llarg litigi territorial amb Villena per la propietat de la vall dels Alforins, nexe de Cabdet amb la resta del País Valencià.

Després de la batalla d’Almansa, Felip V declarà Cabdet rebel basant-se en acusacions del Marquesat de Villena i suprimí la independència a la vila valenciana fent-la dependre de la rival castellana. Per a més sarcasme, quan posteriorment els espanyols esquarteraren el nostre país en províncies, inclogueren Villena, que sempre havia estat castellana, a la província d’Alacant, i Cabdet, en canvi, a la d’Albacete.

Avui que commerorem la batalla d’Almansa és bon moment per a recordar la valencianitat dels cabdetans.

I enguany, de més a més, hem de celebrar una petita victòria: el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport ha avalat el reconeixement internacional de la Federació Catalana de Bitlles. Aquesta sentència, que crea jurisprudència, diu que els estatuts de les federacions internacionals prevalen sobre la legislació esportiva dels estats i reconeix la possibilitat que més d’una selecció d’un mateix estat pugui competir internacionalment.

2 Comments on 25 d’abril, 1707

  1. Dani says:

    I pensar que els meus rebesavis vivien en un país lliure, estem parlant tan sols de fa 300 anys. El que és terrible és els anys que s’hi aniran afegint al compte i cada vegada més desesperançats de veure eixe dia en què és regire la història. I sobre la oficialitat de la FCB, he de dir que és importantíssima aquesta resolució del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport perquè obre la porta a totes les altres federacions catalanes a poder participar en events esportius amb absoluta normalitat. En moro de ganes de presenciar un Catalunya-Espanya de futbol, bàsquet, handbol o el que sigui. La plataforma pro-seleccions esportives catalanes s’ho estan lluitant de valent. Entre tots ho aconseguirem.

  2. Mariona says:

    Hola!
    M’agrada el teu blog… fa reflexionar!
    Jo també en tinc un: http://www.curiositatsmusicals.blogspot.com, si te’l vols mirar. No té res a veure amb aquest, només té la intenció d’entretenir