Escrito por Jepibo el 14 de març, 2011

Història de l’esperanto als Països Catalans

L’any 1887, a Varsòvia, el doctor Esperanto (“esperançat”) — pseudònim de l’oftalmòleg Lejzer Ludwik Zamenhof — publicà un projecte de llengua auxiliar internacional, i aquella llengua es divulgà per Europa en una època de profundes transformacions polítiques, econòmiques, socials, lingüístiques i artístiques. Al nostre país arribà tard, però amb força; impregnà totes les capes socials i guanyà adherents tan remarcables com Andreu Nin o Carles Riba. Els primers tempteigs empresos per esperantistes autodidactes esparsos donaren lloc, al començament del segle xx, als primers cursos i grups organitzats.

La Història de l’esperanto als Països Catalans, editada per l’Associació Catalana d’Esperanto, aplega articles diversos sobre el moviment esperantista català des dels orígens fins a la instauració de la dictadura del genocidíssim Franco, etapa crítica que ha marcat tant la història de l’esperantisme com la del nostre país. L’obra no pretén ésser una relació completa i equilibrada de l’esperantisme català, però recupera per a l’estudiós i per al públic general una part de la nostra història que tradicionalment no ha despertat l’interès dels investigadors, sens dubte a causa de la doble condició minoritària de l’esperantisme català: per català i per esperantista.

Aquest volum és el tercer que l’historiador Francesc Poblet publica sobre l’esperanto al nostre país; l’han precedit Els inicis del moviment esperantista a Catalunya i El Congrés Universal de 1909 a Barcelona. Com aquells, la Història de l’esperanto als Països Catalans és bilingüe, en català i en esperanto; però mentre que allà Poblet figurava com a únic autor, ací apareix com a coordinador, al costat d’Hèctor Alòs, d’una dotzena de col·laboradors més. Els articles inclosos en el llibre es presenten en tres seccions. Els estudis temàtics tracten entre altres matèries les vinculacions amb l’anarquisme, les vicissituds de Kataluna Esperantisto — l’òrgan de l’esperantisme català —, el Congrés Català de Vinaròs o l’ús de l’esperanto durant la guerra d’Espanya. Els estudis locals versen sobre algunes organitzacions, de Barcelona, València o Mallorca, però també de Maó, del Vendrell o de Ceret (Vallespir), on naix el primer grup esperantista d’àmbit nacional. Els estudis biogràfics són dedicats a personalitats del moviment com l’escriptor Frederic Pujulà, el folklorista Joan Amades, el pedagog i filòleg Delfí Dalmau, l’eclesiàstic Joan Font i el filòleg i orientalista Joan Mascaró.

Vehicle de comunicació internacional com el sistema mètric decimal per a la gent d’ordre, eina de coordinació per a l’internacionalisme proletari, garantia de democràcia per a les minories lingüístiques…, la proposta de fraternitat universal llançada per un humil oculista d’Europa oriental va seduir tothom en l’època de més organització del moviment obrer; la II Guerra Mundial va ajornar tots dos somnis, el social i l’internacionalista.

Fitxa tècnica

Coordinadors: Francesc Poblet i Feijoo, Hèctor Alòs i Font

Autors: Elisabet Abeyà i Lafontana, Ferran Aisa i Pàmpols, Jean Amouroux, Dani Cortijo Astudillo, Toño del Barrio, Joan Inglada i Roig, Ulrich Lins, Xavier Margais i Basi, Pedro M. Martín Burutxaga, Abel Montagut i Masip, Llibert Puig i Gandia, Jordi Solé i Camardons

Títol complet: Història de l’esperanto als Països Catalans. Recull d’articles / Historio de Esperanto en la Kataluna Landaro. Artikolkolekto

Editorial: ESPERANTO*CAT (Associació Catalana d’Esperanto / Kataluna Esperanto-Asocio)

Any: 2010 Pàgines: 470 (5-244, en català; 245-468, en esperanto)

Publicat a L’Accent 183, 28/7–10/8/2010.