Archive for the “Materials docents” Category

La imatge representa la resolució pel mètode de Maxwell-Cremona d’una estructura articulada plana isostàtica i el càlcul gràfic dels esforços interns d’aquesta. Punxeu la imatge per a veure-la ampliada (autor José Antonio Vázquez Rodríguez, Departament de Tecnologia de la Construcció de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universidade da Coruña).

En aquest enllaç podeu descarregar un exercici resolt en format pdf realitzat pel professorat d’aquest departament que també fa docència a l‘Escola Universitària d’Arquitectura Tècnica de la Universidade da Coruña.

Comments Comments Off on Mètode de Maxwell-Cremona

L’evolució de la xarxa permet compartir molts treballs del professorat que es poden implementar en el bloc. Hem vist exemples de vídeos al llarg del curs i ara farem ús d’una aplicació en la xarxa anomenada slideshare, que permet compartir presentacions que el professorat ha deixat en aquest entorn. A continuació podeu veure una presentació relacionada amb les estructures en la construcció. Comprovareu que apliquem els conceptes de l’estàtica i la deformació a elements estructurals reals.

Comments Comments Off on Estructures (diapositives en xarxa)

En aquesta segona pràctica s’explica el procediment experimental per a deduir el valor de la constant elàstica d’un ressort pel mètode estàtic. Es tracta d’aplicar el mètode de mínims quadrats als valors mesurats i verificar la llei de Hooke. Com a exercici es tracta de deduir el valor de la constant elàstica del ressort a partir dels allargaments produïts en aplicar una força com s’indica en aquest vídeo.

Comments Comments Off on Pràctica 2. Determinació de la constant elàstica d’un ressort

Les magnituds vectorials tenen un paper molt important en la física i, per extensió, en la tècnica. D’entre totes les magnituds vectorials de la física, se’n poden destacar dues: la força i el moment d’una força, dos ens que tenen un paper bàsic en la labor de l’enginyer i en la de l’arquitecte. Per això, és absolutament imprescindible per a un tècnic conèixer i dominar l’àlgebra de les magnituds vectorials.

D’entre tots els tipus de vectors, hem de destacar els vectors lliscants, és a dir, les magnituds físiques de caràcter vectorial, l’efecte de les quals no varia si el punt d’aplicació es mou al llarg de la seua línia d’acció o recta suport. En particular, una força es defineix no solament per les seues components, sinó que, a més, s’ha de saber les coordenades d’un punt d’aplicació de la seua línia d’acció.

En aquest tema s’estudia els conceptes de vector lliscant i del moment d’un vector lliscant. Aquesta és la base per entendre el procés de reducció d’un sistema de vectors lliscants i la seua classificació. Per tant, entendre el concepte de torçor i els invariants són fonamentals per a la resolució d’exercicis aplicats a elements estructurals.

Un altre apartat de gran importància és l’obtenció de l’eix central d’un sistema de vectors lliscants. S’analitzen exercicis amb cables, estructures de formigó, etc., explicant clarament el procediment general de la resolució d’aquests. El capítol finalitza amb el teorema de Varignon generalitzat que és de molta utilitat pràctica.

Un document amb un resum del bloc temàtic de vectors lliscants es pot descarregar des de l’adreça electrònica del Repositori Institucional de la Universitat d’Alacant: http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/19106. Podeu consultar la presentació corresponent a la sessió de teoria de vectors lliscants en l’adreça electrònica http://hdl.handle.net/10045/20609.

El vídeo explica la gran importància de les magnituds vectorials i les seues operacions.

L’Univers Mecànic – 05 Vectors

Bibliografia

Rodes Roca, J. J., Durá Doménech, A. i Vera Guarinos, J., Fonaments físics de les construccions arquitectòniques (Publicacions de la Universitat d’Alacant, Alacant, 2011). Capítol 3.

Rodes Roca, J. J., Exercicis i problemes dels fonaments físics d’arquitectura. I. Vectors lliscants i geometria de masses (ECU, Alacant, 2009)

Tipler, P. A. i Mosca, G., Física per a la ciència i la tecnologia, Volum 1 (Reverté, Barcelona, 2010). Capítols 1 i 12,  apèndixs A i B, Guia de matemàtiques.

Comments Comments Off on Tema 2. Vectors lliscants

Les pràctiques de laboratori són fonamentals per entendre molts fenòmens físics, tractament de dades experimentals i presentació de treballs tècnics. En aquesta primera pràctica s’explica un instrument per a mesurar longituds i els seus errors. Com a exercici es tracta de deduir el valor del volum d’un cilindre a partir de les longituds que es mesuren amb el peu de rei en aquest vídeo.

Las prácticas de laboratorio son fundamentales para entender muchos fenómenos físicos, tratamiento de datos experimentales y presentación de trabajos técnicos. En esta primera práctica se explica un instrumento para medir longitudes y sus errores. Como ejercicio se trata de deducir el volumen de un cilindro a partir de las longitudes que se miden con el pie de rey en el siguiente vídeo.

El micròmetre, també anomenat cargol de Palmer, és un aparell que serveix per a mesurar amb precisió dimensions de l’ordre de centèsimes de mil·límetre. L’instrument es basa en un cargol de pas constant roscat interiorment que en anar girant desplaça un tambor graduat on indica la distància recorreguda linealment pel cargol. El vídeo següent explica el seu funcionament i un exemple de com s’utilitza per a mesurar longituds.

El Palmer es un instrumento que sirve para medir con precisión dimensiones del orden de centésimas de milímetro. El instrumento consta de un tornillo micrométrico de paso constante enroscado interiormente que gira sobre una escala graduada de un collar micrométrico (tambor) donde se indica la distancia recorrida linealmente por el tornillo. El siguiente vídeo explica su funcionamiento y un ejemplo de como se utiliza para medir longitudes.

Comments Comments Off on Pràctica 1. Mesures de longituds/Práctica 1. Medidas de longitudes

Hem preparat un quadern d’exercicis resolts que us ajudarà a preparar l’assignatura dels Fonaments Físics de les Estructures del pròxim quadrimestre. Tractarem de publicar-lo en format llibre per al curs 2014/15, però ja podeu gaudir-lo de dues formes:

1) Dins de la Col·lecció Joan Fuster dels materials docents en valencià quadern 154. “Exercicis i problemes dels Fonaments Físics d’Arquitectura II. Estàtica aplicada a les estructures“.

2) Però si aquesta crisi no permet aquesta despesa, podeu anar a la publicació en línia, llegir-lo o descarregar-lo al vostre ordinador per a consultar-lo i estudiar-lo. Punxeu l’enllaç següent:

Portada_num_154_2013

Comments Comments Off on Llibre d’exercicis resolts

La imatge representa la resolució pel mètode de Maxwell-Cremona d’una estructura articulada plana isostàtica i el càlcul gràfic dels esforços interns d’aquesta. Punxeu la imatge per a veure-la ampliada (autor José Antonio Vázquez Rodríguez, Departament de Tecnologia de la Construcció de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universidade da Coruña).

En aquest enllaç podeu descarregar un exercici resolt en format pdf realitzat pel professorat d’aquest departament que també fa docència a l‘Escola Universitària d’Arquitectura Tècnica de la Universidade da Coruña.

Comments Comments Off on Mètode de Maxwell-Cremona

L’evolució de la xarxa permet compartir molts treballs del professorat que es poden implementar en el bloc. Hem vist exemples de vídeos al llarg del curs i ara farem ús d’una aplicació en la xarxa anomenada slideshare, que permet compartir presentacions que el professorat ha deixat en aquest entorn. A continuació podeu veure una presentació relacionada amb les estructures en la construcció. Comprovareu que apliquem els conceptes de l’estàtica i la deformació a elements estructurals reals.

Comments Comments Off on Estructures (diapositives en xarxa)

En aquesta segona pràctica s’explica el procediment experimental per a deduir el valor de la constant elàstica d’un ressort pel mètode estàtic. Es tracta d’aplicar el mètode de mínims quadrats als valors mesurats i verificar la llei de Hooke. Com a exercici es tracta de deduir el valor de la constant elàstica del ressort a partir dels allargaments produïts en aplicar una força com s’indica en aquest vídeo.

Comments Comments Off on Pràctica 2. Determinació de la constant elàstica d’un ressort

Les magnituds vectorials tenen un paper molt important en la física i, per extensió, en la tècnica. D’entre totes les magnituds vectorials de la física, se’n poden destacar dues: la força i el moment d’una força, dos ens que tenen un paper bàsic en la labor de l’enginyer i en la de l’arquitecte. Per això, és absolutament imprescindible per a un tècnic conèixer i dominar l’àlgebra de les magnituds vectorials.

D’entre tots els tipus de vectors, hem de destacar els vectors lliscants, és a dir, les magnituds físiques de caràcter vectorial, l’efecte de les quals no varia si el punt d’aplicació es mou al llarg de la seua línia d’acció o recta suport. En particular, una força es defineix no solament per les seues components, sinó que, a més, s’ha de saber les coordenades d’un punt d’aplicació de la seua línia d’acció.

En aquest tema s’estudia els conceptes de vector lliscant i del moment d’un vector lliscant. Aquesta és la base per entendre el procés de reducció d’un sistema de vectors lliscants i la seua classificació. Per tant, entendre el concepte de torçor i els invariants són fonamentals per a la resolució d’exercicis aplicats a elements estructurals.

Un altre apartat de gran importància és l’obtenció de l’eix central d’un sistema de vectors lliscants. S’analitzen exercicis amb cables, estructures de formigó, etc., explicant clarament el procediment general de la resolució d’aquests. El capítol finalitza amb el teorema de Varignon generalitzat que és de molta utilitat pràctica.

Un document amb un resum del bloc temàtic de vectors lliscants es pot descarregar des de l’adreça electrònica del Repositori Institucional de la Universitat d’Alacant: http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/19106. Podeu consultar la presentació corresponent a la sessió de teoria de vectors lliscants en l’adreça electrònica http://hdl.handle.net/10045/20609.

Els vídeos expliquen la gran importància de les magnituds vectorials i les seues operacions.

Bibliografia

Rodes Roca, J. J., Durá Doménech, A. i Vera Guarinos, J., Fonaments físics de les construccions arquitectòniques (Publicacions de la Universitat d’Alacant, Alacant, 2011). Capítol 3.

Rodes Roca, J. J., Exercicis i problemes dels fonaments físics d’arquitectura. I. Vectors lliscants i geometria de masses (ECU, Alacant, 2009)

Tipler, P. A. i Mosca, G., Física per a la ciència i la tecnologia, Volum 1 (Reverté, Barcelona, 2010). Capítols 1 i 12,  apèndixs A i B, Guia de matemàtiques.

Comments Comments Off on Tema 2. Vectors lliscants