Posts Tagged “innovació educativa”

Este tipo de ejercicios plantean problemas abiertos y sin datos numéricos. El alumnado debe elaborar una propuesta de solución preguntándose qué conocimientos necesita para poder plantearla y los datos que se deberían obtener. Algunas situaciones que se adaptarían al bloque de contenidos “Geometría de masas” podrían ser las siguientes:

  1. En la construcción de una autovía se debe realizar un túnel para pasar una zona montañosa. En función de las densidades de los materiales y del terreno, ¿cómo podemos estimar la altura que se debe realizar?
  2. Se pretende instalar un panel publicitario cuya geometría es sencilla pero con forma irregular no uniforme. Para leer correctamente la información su posición final debe de ser horizontal.
  3. ¿Cómo se podría obtener el centro de gravedad de una superficie plana sin necesidad de realizar cálculos numéricos?

Aquest tipus d’exercicis plantegen problemes oberts i sense dades numèriques. L’alumnat ha d’elaborar una proposta de solució preguntant-se què coneixements necessita per a poder plantejar-la i les dades que s’haurien d’obtenir. Algunes situacions que s’adaptarien al bloc de continguts “Geometria de masses” podrien ser les següents:

  1. En la construcció de l’autopista a València s’ha de fer un túnel per a passar el barranc de la Batalla a Alcoi. Estimeu l’altura del túnel tenint en compte la relació entre les densitats de la terra de la muntanya i el material de la construcció del túnel.
  2. Es vol instal·lar un panell publicitari en la seu d’Alacant. Aquest panell té una secció geomètrica senzilla però irregular no uniforme i ha d’estar horitzontal per a llegir bé la informació que hi inclou.
  3. Com es pot obtenir el centre de gravetat d’una superfície plana sense fer cap càlcul numèric?

Comments Comments Off on Exercicis tipus investigació (III)/Ejercicios tipo investigación (III)

En aquesta segona pràctica s’explica el procediment experimental per a deduir el valor de la constant elàstica d’un ressort pel mètode estàtic. Es tracta d’aplicar el mètode de mínims quadrats als valors mesurats i verificar la llei de Hooke. Com a exercici es tracta de deduir el valor de la constant elàstica del ressort a partir dels allargaments produïts en aplicar una força com s’indica en aquest vídeo.

Comments Comments Off on Pràctica 2. Determinació de la constant elàstica d’un ressort

Este tipo de ejercicios plantean problemas abiertos y sin datos numéricos. El alumnado debe elaborar una propuesta de solución preguntándose qué conocimientos necesita para poder plantearla y los datos que se deberían obtener. Algunas situaciones que se adaptarían al bloque de contenidos “Vectores deslizantes” podrían ser las siguientes:

  1. Colocación de una estatua colgada en el aire por cables anclados en postes. ¿Qué soluciones podéis proponer?
  2. ¿Y si fuera una valla publicitaria con un coeficiente de seguridad igual a 2?
  3. En una obra se va a utilizar una grúa para desplazar cargas con la máxima seguridad, ¿cómo se realizaría esta tarea?

Aquest tipus d’exercicis plantegen problemes oberts i sense dades numèriques. L’alumnat ha d’elaborar una proposta de solució preguntant-se què coneixements necessita per a poder plantejar-la i les dades que s’haurien d’obtenir. Algunes situacions que s’adaptarien al bloc de continguts “Vectors lliscants” podrien ser les següents:

  1. Col·locació d’una estàtua penjada en l’aire per cables subjectats per pals. Quines solucions podeu proposar?
  2. I si fóra una tanca publicitària amb un coeficient de seguretat igual a 2?
  3. Una enginyera ha de revisar l’ús d’una grua per a elevar càrregues amb la màxima seguretat, com podem ajudar-li en aquesta tasca?

Comments Comments Off on Exercicis tipus investigació (II)/Ejercicios tipo investigación (II)

Les magnituds vectorials tenen un paper molt important en la física i, per extensió, en la tècnica. D’entre totes les magnituds vectorials de la física, se’n poden destacar dues: la força i el moment d’una força, dos ens que tenen un paper bàsic en la labor de l’enginyer i en la de l’arquitecte. Per això, és absolutament imprescindible per a un tècnic conèixer i dominar l’àlgebra de les magnituds vectorials.

D’entre tots els tipus de vectors, hem de destacar els vectors lliscants, és a dir, les magnituds físiques de caràcter vectorial, l’efecte de les quals no varia si el punt d’aplicació es mou al llarg de la seua línia d’acció o recta suport. En particular, una força es defineix no solament per les seues components, sinó que, a més, s’ha de saber les coordenades d’un punt d’aplicació de la seua línia d’acció.

En aquest tema s’estudia els conceptes de vector lliscant i del moment d’un vector lliscant. Aquesta és la base per entendre el procés de reducció d’un sistema de vectors lliscants i la seua classificació. Per tant, entendre el concepte de torçor i els invariants són fonamentals per a la resolució d’exercicis aplicats a elements estructurals.

Un altre apartat de gran importància és l’obtenció de l’eix central d’un sistema de vectors lliscants. S’analitzen exercicis amb cables, estructures de formigó, etc., explicant clarament el procediment general de la resolució d’aquests. El capítol finalitza amb el teorema de Varignon generalitzat que és de molta utilitat pràctica.

Un document amb un resum del bloc temàtic de vectors lliscants es pot descarregar des de l’adreça electrònica del Repositori Institucional de la Universitat d’Alacant: http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/19106. Podeu consultar la presentació corresponent a la sessió de teoria de vectors lliscants en l’adreça electrònica http://hdl.handle.net/10045/20609.

El vídeo explica la gran importància de les magnituds vectorials i les seues operacions.

L’Univers Mecànic – 05 Vectors

Bibliografia

Rodes Roca, J. J., Durá Doménech, A. i Vera Guarinos, J., Fonaments físics de les construccions arquitectòniques (Publicacions de la Universitat d’Alacant, Alacant, 2011). Capítol 3.

Rodes Roca, J. J., Exercicis i problemes dels fonaments físics d’arquitectura. I. Vectors lliscants i geometria de masses (ECU, Alacant, 2009)

Tipler, P. A. i Mosca, G., Física per a la ciència i la tecnologia, Volum 1 (Reverté, Barcelona, 2010). Capítols 1 i 12,  apèndixs A i B, Guia de matemàtiques.

Comments Comments Off on Tema 2. Vectors lliscants

Les pràctiques de laboratori són fonamentals per entendre molts fenòmens físics, tractament de dades experimentals i presentació de treballs tècnics. En aquesta primera pràctica s’explica un instrument per a mesurar longituds i els seus errors. Com a exercici es tracta de deduir el valor del volum d’un cilindre a partir de les longituds que es mesuren amb el peu de rei en aquest vídeo.

Las prácticas de laboratorio son fundamentales para entender muchos fenómenos físicos, tratamiento de datos experimentales y presentación de trabajos técnicos. En esta primera práctica se explica un instrumento para medir longitudes y sus errores. Como ejercicio se trata de deducir el volumen de un cilindro a partir de las longitudes que se miden con el pie de rey en el siguiente vídeo.

El micròmetre, també anomenat cargol de Palmer, és un aparell que serveix per a mesurar amb precisió dimensions de l’ordre de centèsimes de mil·límetre. L’instrument es basa en un cargol de pas constant roscat interiorment que en anar girant desplaça un tambor graduat on indica la distància recorreguda linealment pel cargol. El vídeo següent explica el seu funcionament i un exemple de com s’utilitza per a mesurar longituds.

El Palmer es un instrumento que sirve para medir con precisión dimensiones del orden de centésimas de milímetro. El instrumento consta de un tornillo micrométrico de paso constante enroscado interiormente que gira sobre una escala graduada de un collar micrométrico (tambor) donde se indica la distancia recorrida linealmente por el tornillo. El siguiente vídeo explica su funcionamiento y un ejemplo de como se utiliza para medir longitudes.

Comments Comments Off on Pràctica 1. Mesures de longituds/Práctica 1. Medidas de longitudes

Este tipo de ejercicios plantean problemas abiertos y sin datos numéricos. El alumnado debe elaborar una propuesta de solución preguntándose qué conocimientos necesita para poder plantearla y los datos que se deberían obtener. Algunas situaciones que se adaptarían al primer bloque de contenidos “Principios de mecánica general, vectores, sistemas de fuerzas” podrían ser las siguientes:

  1. ¿Cómo podemos estimar la profundidad a la que se encuentra el agua en un pozo?
  2. Una ingeniera trabaja en el diseño urbano de una parte montañosa de la provincia de Alicante, de manera que hasta los automóviles de pequeña cilindrada sean capaces de subirlas sin detenerse. En un examen poco riguroso estima que la pendiente debe ser de 10º, ¿está en lo cierto?
  3. Un ingeniero tiene que diseñar un muelle para colocar en la base del hueco de un ascensor, ¿cómo le podremos ayudar en esta tarea?

Aquest tipus d’exercicis plantegen problemes oberts i sense dades numèriques. L’alumnat ha d’elaborar una proposta de solució preguntant-se què coneixements necessita per a poder plantejar-la i les dades que s’haurien d’obtenir. Algunes situacions que s’adaptarien al primer bloc de continguts “Principis de mecànica general, vectors, sistemes de forces” podrien ser les següents:

  1. Com podem estimar la profunditat a la qual es troba l’aigua en un pou?
  2. Una enginyera treballa en el disseny urbà d’una part muntanyosa de la província d’Alacant, de manera que fins els automòbils de petita cilindrada siguen capaços de pujar-les sense aturar-se. En un examen poc rigorós estima que el pendent ha de ser de 10º, està ben feta aquesta estimació?
  3. Un enginyer ha de dissenyar un ressort per a col·locar en la base del buit d’un ascensor, com podem ajudar-li en aquesta tasca?

Comments Comments Off on Exercicis tipus investigació (I)/Ejercicios tipo investigación (I)

Benvingudes/ts al segon quadrimestre del curs 2013-14 en què s’inicia l’assignatura de Fonaments Físics de les Estructures del grau en Arquitectura Tècnica. La principal novetat acadèmica és l’elaboració de materials que afavoriran l’aprenentatge autònom de l’alumnat: objectiu fonamental de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Els continguts del curs i molts dels materials que s’utilitzaran en les classes es troben ací. Espere que aquest curs l’alumnat aprofite el recurs del bloc com a eina d’aprenentatge i us agrairíem suggerències per a la seua millora.

Bienvenidas/os al segundo cuatrimestre del segundo curso 2013-14 en el cual empieza la asignatura de Fundamentos Físicos de las Estructuras del grado en Arquitectura Técnica. La principal novedad académica es la elaboración de materiales que favorecerán el aprendizaje autónomo del alumnado: objetivo fundamental del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). Los contenidos del curso y la mayor parte de los materiales que se utilizarán en las clases se pueden descargar desde este enlace (material en valenciano).

Comments Comments Off on Curs 2013-14 de FFE

Hem preparat un quadern d’exercicis resolts que us ajudarà a preparar l’assignatura dels Fonaments Físics de les Estructures del pròxim quadrimestre. Tractarem de publicar-lo en format llibre per al curs 2014/15, però ja podeu gaudir-lo de dues formes:

1) Dins de la Col·lecció Joan Fuster dels materials docents en valencià quadern 154. “Exercicis i problemes dels Fonaments Físics d’Arquitectura II. Estàtica aplicada a les estructures“.

2) Però si aquesta crisi no permet aquesta despesa, podeu anar a la publicació en línia, llegir-lo o descarregar-lo al vostre ordinador per a consultar-lo i estudiar-lo. Punxeu l’enllaç següent:

Portada_num_154_2013

Comments Comments Off on Llibre d’exercicis resolts

Les magnituds vectorials tenen un paper molt important en la física i, per extensió, en la tècnica. D’entre totes les magnituds vectorials de la física, se’n poden destacar dues: la força i el moment d’una força, dos ens que tenen un paper bàsic en la labor de l’enginyer i en la de l’arquitecte. Per això, és absolutament imprescindible per a un tècnic conèixer i dominar l’àlgebra de les magnituds vectorials.

D’entre tots els tipus de vectors, hem de destacar els vectors lliscants, és a dir, les magnituds físiques de caràcter vectorial, l’efecte de les quals no varia si el punt d’aplicació es mou al llarg de la seua línia d’acció o recta suport. En particular, una força es defineix no solament per les seues components, sinó que, a més, s’ha de saber les coordenades d’un punt d’aplicació de la seua línia d’acció.

En aquest tema s’estudia els conceptes de vector lliscant i del moment d’un vector lliscant. Aquesta és la base per entendre el procés de reducció d’un sistema de vectors lliscants i la seua classificació. Per tant, entendre el concepte de torçor i els invariants són fonamentals per a la resolució d’exercicis aplicats a elements estructurals.

Un altre apartat de gran importància és l’obtenció de l’eix central d’un sistema de vectors lliscants. S’analitzen exercicis amb cables, estructures de formigó, etc., explicant clarament el procediment general de la resolució d’aquests. El capítol finalitza amb el teorema de Varignon generalitzat que és de molta utilitat pràctica.

Un document amb un resum del bloc temàtic de vectors lliscants es pot descarregar des de l’adreça electrònica del Repositori Institucional de la Universitat d’Alacant: http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/19106. Podeu consultar la presentació corresponent a la sessió de teoria de vectors lliscants en l’adreça electrònica http://hdl.handle.net/10045/20609.

Els vídeos expliquen la gran importància de les magnituds vectorials i les seues operacions.

Bibliografia

Rodes Roca, J. J., Durá Doménech, A. i Vera Guarinos, J., Fonaments físics de les construccions arquitectòniques (Publicacions de la Universitat d’Alacant, Alacant, 2011). Capítol 3.

Rodes Roca, J. J., Exercicis i problemes dels fonaments físics d’arquitectura. I. Vectors lliscants i geometria de masses (ECU, Alacant, 2009)

Tipler, P. A. i Mosca, G., Física per a la ciència i la tecnologia, Volum 1 (Reverté, Barcelona, 2010). Capítols 1 i 12,  apèndixs A i B, Guia de matemàtiques.

Comments Comments Off on Tema 2. Vectors lliscants

Les pràctiques de laboratori són fonamentals per entendre molts fenòmens físics, tractament de dades experimentals i presentació de treballs tècnics. En aquesta primera pràctica s’explica un instrument per a mesurar longituds i els seus errors. Com a exercici es tracta de deduir el valor del volum d’un cilindre a partir de les longituds que es mesuren amb el peu de rei en aquest vídeo.

El micròmetre, també anomenat cargol de Palmer, és un aparell que serveix per a mesurar amb precisió dimensions de l’ordre de centèsimes de mil·límetre. L’instrument es basa en un cargol de pas constant roscat interiorment que en anar girant desplaça un tambor graduat on indica la distància recorreguda linealment pel cargol. El vídeo següent explica el seu funcionament i un exemple de com s’utilitza per a mesurar longituds.

Comments Comments Off on Pràctica 1. Mesures de longitud