“L’Europa dels Borja, de Calixt III a Alexandre VI, és la del trànsit de l’edat mitjana a la moderna, la de la construcció dels estats moderns, la d’un nou equilibri geopolític continental: una Europa que s’obre al món, que s’expandeix més enllà de les seues fronteres. Els Borja, una ambiciosa família valenciana d’orígens obscurs, simbolitzen bé aquest trànsit: procedien d’un ambient modest, construïren la seua ascensió al servei de l’Església i de la monarquia i acabaren liderant la cristiandat i repartint el món”.

Aquestes paraules de l’historiador Antoni Furió ens serveixen com a tastet del que pretén contenir aquest bloc. Amb l’ajuda de l’escriptor, sociòleg i antropòleg J.F. Mira o, millor dit, de la seua obra Els Borja, família i mite publicada a Edicions Bromera, pretenc fer un viatge pels espais del papa Alexandre VI, des de la seua València natal fins a la Roma pontifícia que el va veure morir. En les entrades següents visitarem els escenaris del mite i de la història real d’aquest personatge, Alexandre VI, figura entre maleïda i admirada, capaç del mecenatge artístic i de la regència dels designis de l’Europa del moment, i alhora un personatge desfigurat per una llegenda negra que parla de corrupció, luxúria, bruixeria, assassinat, cobdícia. Situem-nos, doncs, a l’Europa del segle XV…