L’any 1444 Alfons de Borja, per aquells temps bisbe de València, fou proclamat cardenal. Aquest títol portarà l’oncle de Roderic a la capital de la Cristiandat. La seua nova residència serà l’església i el convent dels Quattro Santi Coronati, que damunt del Celio (un dels set turons de la Roma clàssica) dominava les ruïnes dels palaus imperials. Aquesta panoràmica també la degué contemplar el nebot, que Alfons de Borja va portar amb ell: el Colosseu, cobert de fortificacions i convertit en castell, les runes de temples i palaus insinuades entre la vegetació… L’estat en què es trobarien aquestes runes, però, hem de pensar que no és l’actual, ja que no serà fins la construcció de Sant Pere del Vaticà que es derruïsquen els vells edificis romans per convertir-los en material de construcció per la nova basílica.
De tota manera, la Roma d’aleshores poc tenia a veure amb l’actual, i menys amb la Roma clàssica. Amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, la ciutat havia patit una crisi econòmica i demogràfica agreujada després amb l’exili dels papes a Avinyó. Aquesta dinàmica farà que la ciutat a la que arribe Roderic de Borja, la Roma de la segona meitat del segle XV i començaments del XVI, haja quedat reduïda a uns 50.000 habitants (com la ciutat de València, per aquelles dates) i que concentrava els seus centres de poder a l’esquerra del riu Tiber, enclavada en el que seria el perimetre de la Roma fundacional. Era, citant Joan F. Mira una ciutat trista i sense vida, violenta i poc “moderna”, al costat de la València pròspera i alegre que acabaven de deixar (MIRA, J. Francesc, Els Borja, família i mite pàg. 29). De tota manera, encara no havia arribat el moment que Roderic deixés empremta a la ciutat pontifícia. El seu oncle l’enviarà a estudiar dret a la universitat de Bolonya, que és on passarà la major part del seu temps.
L’any 1455 va ser escollit un nou Papa, en substitució de Nicolau V. Alfons de Borja, llavors, ascendia al tron de sant Pere sota el nom de Calixt III. El nou Papa no tardà fer seues les costums de la cort pontifícia i la ciutat de Roma es veié envaïda pels catalani: pintors, clergues, funcionaris… procedents de la Corona d’Aragó. I els càrrecs més sucosos els reservà als seus nebots: Roderic de Borja es veié investit amb la dignitat cardenalícia i passà a tenir com a residència l’església de San Nicola in Carcere, a tocar del Tíber i del Capitoli; però aquest no seria més que un pas en la seua escalada de la jerarquia eclesiàstica: ben prompte el seu oncle el nomenaria vicecanceller de la cúria papal. Ara sí que trobem Roderic de Borja ben arrelat a la Ciutat Eterna…