Avaluem ara Roderic de Borja. Deixem per un moment aquesta llegenda negra que l’envolta. Per què no podem ser tan crítics amb Alexandre VI com s’ha fet fins ara? Per diversos motius, el primer d’ells és que, pel que fa a la corrupció, que fos un papa corrupte no és cap novetat. Si bé és cert que va practicar el nepotisme i va aprofitar la dignitat pontifícia per enriquir-se ell i la seua nissaga, també és cert que el Renaixement en si mateix té el seu costat fosc i la corrupció no va ser una exclusiva d’Alexandre VI. Les traïcions, morts misterioses i vendes de càrrecs cardenalicis estaven a l’ordre del dia. En segon lloc, tampoc podem dir que va ser un mal Papa, al contrari, la seva diplomàcia va permetre que molts Estats Italians se salvaren de ser conquerits per estrangers.
El problema d’Alexandre VI és que no posseïa un tret que se’ls exigia en l’època als pontífex, i no és ni la fe, ni la pietat, ni l’austeritat, ni la transparència. L’única cosa que tenia en contra és que era un papa estranger. A Roma en aquest temps no era vist amb bons ulls un pontífex que no fos d’origen italià. Fins i tot els francesos no eren tan ben rebuts a la Santa Seu com els papes italians. Al Vaticà, el poder era d’unes quantes famílies romanes. Els Borja van esdevenir una nissaga amb dos papes i molts bisbes i cardenals dins la jerarquia eclesiàstica, i era una amenaça per aquells controlaven la Cúria romana. No és estrany, doncs, que Roderic fos enverinat. I tampoc és estrany que es creés una llegenda negra al seu voltant, tot i que ell no fos pitjor que els seus predecessors i successors.
Leave a Reply