No hi ha acord al voltant de la data amb què es pot donar per començada l’Edat Moderna i soterrada l’Edat Mitjana. Alguns historiadors proposen l’any 1453, data de la caiguda de Constantinoble en poder dels otomans; d’altres consideren que la inflexió s’esdevé el 1492, any del descobriment d’Amèrica. Fins i tot pot proposar-se el 1517, any de la Reforma luterana. Ara bé, siga quina siga la data, el fet cert és que el pas de l’Edat Mitjana a la Moderna és un canvi progressiu, esdevingut entre la segona meitat del segle XV i començaments del XVI. Durant aquest període es van produir grans canvis que van transformar la vida europea i que van estimular aquest traspàs de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna. Reflexionem sobre aquestos factors.
En primer lloc, en aquest període es duen a terme els grans descobriments geogràfics, realitzats pels portuguesos i espanyols, que van ampliar el coneixement que fins aleshores es tenia de la Terra. Les causes econòmiques són les que motiven aquestes expedicions, juntament amb els descobriments científics i tècnics que van facilitar la navegació i van permetre als portuguesos bordejar el continent africà i arribar a la Índia, mentre que els espanyols van descobrir Amèrica. Portugal i Castella es van repartir el món amb el tractat de Tordesillas: gran part d’Amèrica va correspondre a Castella i, entre els anys 1520 i 1533, Amèrica Central i part d’Amèrica del Sud van ésser explorades pels conqueridors castellans, que van iniciar-hi una explotació sistemàtica. La cobdícia europea va ésser determinant pel la subsistència dels pobles indígenes, que foren durament explotats i solament defesos per alguns europeus, entre els que destaca fra Bartolomé de las Casas.
Un segon fet que marca el trànsit d’un període històric a un altre és la gran transformació cultural engegada amb l’Humanisme, un moviment de renovació cultural que feia esdevenir l’home el centre del món i que va redescobrir l’herència cultural i artística de l’antiguitat clàssica. Difoses les seues idees gràcies a la impremta, el Renaixement va reflectir en l’art aquest “renàixer” dels valors grecollatins, deixant obres de renom mundial per la posteritat. No cal citar personalitats com Leonardo da Vinci o Miquel Ángel perquè ens en fem una idea.
El nou esperit crític de l’humanisme va afectar també el món de les creences i es difongué així una nova religiositat més personal, que té els seus fonaments en la “devotio moderna” tardomedieval. La Reforma protestant, iniciada amb Luter i continuada amb algunes variacions per Calvino, va dividir els cristians europeus en dos bàndols que s’enfrontaran en cruentes guerres de religió iniciades a mitjan segle XVI i que determinaran el pas de l’optimisme renaixentista al pessimisme barroc a partir de la dècada dels 80 d’aquest mateix segle.
El camp polític també va experimentar canvis amb la imposició en diversos estats europeus de l’autoritat reial per damunt de la noblesa, que havia estat l’estament més poderós durant l’Edat Mitjana. Un exemple és el dels Reis Catòlics, que són els primers en consolidar una unió, tot i que solament dinàstica (no política), entre els diferents regnes hispànics (excepte Portugal). Els seus successors, Carles I i Felip II, van regentar un gran imperi territorial i els seus regnats van marcar un llarg període d’hegemonia hispànica sobre Europa. Altres governants destacats del moment van ésser Francesc I i Enric II de França, i Enric VIII d’Anglaterra, fundador de l’Església anglicana per afavorir els seus interessos i escapar de l’autoritat de Roma.
En el terreny econòmic, l’arribada de l’or i la plata procedents d’Amèrica i l’augment dels intercanvis comercials gràcies als descobriments de noves terres, van transformar profundament l’economia i va sorgir així el primer capitalisme, que entraria en crisi a finals del segle XVI.
En definitiva, aquest moment de trànsit és un període de gran efervescència intel·lectual, artística, econòmica etc. I és precisament en aquest moment que Alexandre VI, Roderic de Bòrgia, el segon dels papes valencians, ocuparà la seu de sant Pere…
(Adaptació del prefaci al nové volum de la Historia Universal Larousse)
Leave a Reply