{"id":149,"date":"2009-01-14T01:38:38","date_gmt":"2009-01-13T23:38:38","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/austriasmenores\/?p=149"},"modified":"2009-01-14T01:38:38","modified_gmt":"2009-01-13T23:38:38","slug":"l%c2%b4alcazar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/austriasmenores\/2009\/01\/14\/l%c2%b4alcazar\/","title":{"rendered":"L\u00b4Alc\u00e0zar"},"content":{"rendered":"

En aquest viatge recomanem la visita a l\u00b4Alc\u00e0zar, construcci\u00f3 dels musulmans que disnastia darrere dinastia anaren reformant. Els Austries Menors tamb\u00e9 incidiren en aquestes obres.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/p>\n

Hist\u00f2ria:<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>Es troba als or\u00edgens mateixos de la ciutat, m\u00e9s concretament a la seua fundaci\u00f3, per l \u00e9mir musulm\u00e0 Muhammad ben Abd al Rahmman entre els anys 850 i 866 amb una funci\u00f3 puramente militar; aix\u00f2 \u00e9s refor\u00e7ar el seitema defensiu de la Marca Media.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>Poc es sap sobre l\u00b4Alc\u00e0zar musulm\u00e0, de degu\u00e9 ser un simple castell que junt a una muralla confomaven el entramat\u00a0 <\/span>de fortificacions que protegien la ciutat. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>En quant a l\u00b4ubicaci\u00f3 hi ha v\u00e0ries interpretacions, una tradi cional, segons la qual estaria situat sobre el posterior Alc\u00e0zar (actual Palau Reial), i un altra m\u00e9s recent que l\u00b4ubica m\u00e9s al sud, entorn a \u00a0<\/span>costat nord del carrer Segovia.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>De la mateixa manera, tornen les controv\u00e8rsies en els anys posteriors a la conquista cristiana; aix\u00ed, mentre que per a alguns l\u00b4antiga fortalesa musulmana va ser palatinament reformada per diversos reis castellans, altres parlen de la construcci\u00f3 del ex novo ja sobre el solal de l\u00b4actual Palau Reial.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>Fora com foraa, all\u00f2 que s\u00ed \u00e9s cert \u00e9s que l \u00b4Alc\u00e0zar madrileny va comen\u00e7ar a tindre certa identita fins que la dinastia dels Trast\u00e0mara el va elegir com a resid\u00e8ncia regia, convocant en la Villa corts successivament.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>D\u00b4aquesta forma, Enric III (segons conta Le\u00f3n Pinelo), li va donar un aspecte m\u00e9s de Palau, realitzant diverses obres, com per exemple l\u00b4al\u00e7ament d\u00b4algunes torres. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>La mateixa pol\u00edtica va seguir el seu fill Juan II, qui tamb\u00e9 realitz\u00e0 importants obres, com per exemple la construcci\u00f3 d\u00b4una nova capella, i d\u00b4una sala que decorada amb gran luxe s\u00b4acab\u00e0 anomenant com la \u201cSala Rica\u201d<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>Posteriorment, Enric IV, va elegir el nou Alc\u00e0zar com a una de les seus resid\u00e8ndices favorites, en la qual va residir durant llargues temporades, on va n\u00e0ixer tamb\u00e9 la seua filla Juana la Beltraneja, el 28 de febrer de 1462.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>Pocs anys despr\u00e9s, a causa de la Guerra Civil, l\u00b4edifici va sofrir nombrosos danys, ja que en 1476, els seguidors de la Beltraneja foren situats en el recinte per les tropes d\u00b4Isabel I.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>Poc a poc l \u00b4Alc\u00e0zar madrileny es va anar convertint en una de les resid\u00e8ncies reials m\u00e9s importants del regne de Castilla, a persa de tots els malvens que va sofrir durant la Guerra de les Comunitats, i de servir de pres\u00f3 al Rei Francisco I de Fran\u00e7a darrera la seua captura en la batalla de Pavia de 1520.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>En 1536, l\u00b4emperador Carles V va decidir donar-li una import\u00e0ncia m\u00e9s cortesana, encarregant la seua reforma al mestres Luis de Vega i Alonso Covarrubias, que a m\u00e9s de renovar les estances ja existents, duplicaren la superf\u00edcies de l\u00b4edifici amb la construcci\u00f3 d\u00b4una nova habitaci\u00f3 per a la regna entorn a un segon pati, i una nova fa\u00e7ana rematada per les armes imperials.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>Per\u00f2 el personatge clau en les obres de modernitzaci\u00f3 i ampliaci\u00f3 de l\u00b4Alc\u00e0zar va ser sens dubte Felip II. Des de la seua primera reg\u00e8ncia en 1543, encara pr\u00edncep va implantar un nou ritme a les obres, que s\u00b4incrementaria m\u00e9s encara a partir de 1561, quan decideix traslladar la Cort a Madrid.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>Paral\u00b7lelament, Felip II orden\u00e0 a l\u00b4arquitecte Juan Bautista de Toledo que es posaria al front de les obres, sent ell mateix l\u00b4autor que consolidaria definitivament l\u00b4Alc\u00e0zar com a principal resid\u00e8ncia reial.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>Juan Bautista de Toledo, va remoldejar principalment la part m\u00e9s antiga, reconstruint sales, al\u00e7ant galeries, i sobre tot construint l\u00b4anomenada Torre Dorada en l\u00b4extrem sud-oest.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>Durant els seg\u00fcents regnats es siguieren fent obres. La fa\u00e7ana sur fou reformada amb Felip III i Felip IV. El projecte inicial, que pretenia uniformar les traces de l\u00b4edifici amb les de la Torre Dorada, fou realitzat en 1609 per Francisco de Mora. Iva ser el seu nebot, Juan G\u00f3mez de Mora qui es va fer c\u00e0rrec de la seua construcci\u00f3 introduint algunes modificacions respecte al projecte original (portada i tres torres m\u00e9s), encara que sols es realitz\u00e0 en part.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>Durant el regnat de Carles II continuaren les obres, es va rematar amb un capitell l\u00b4anomenada Torre de la Regina (sim\u00e8trica a la Dorada), i es va tancar la pla\u00e7a mitjan\u00e7ant algunes depend\u00e8ncies i galeries. Aquesta pla\u00e7a seria testimoni de la proclamaci\u00f3 de Felip V el 24 de novembre de 1700.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>Amb Felip V comen\u00e7a l\u00b4\u00faltima etapa en la hist\u00f2ria de l\u00b4Alc\u00e0zar de Madrid. Aquesta es caracteritza per les exhaustives obres de reforma interior que va fer la nova dinastia per adequar el vell Palau al gust franc\u00e8s, i que tindria com a protagonistes indiscutibles la regina Maria Luisa de Saboya i sobretot, a la seua cambrera major, Ana Maria de la Tremoille, principesca del Ursinos. La principesca, fins la mort de la regna en 1714, fou quei al marge de la burocr\u00e0cia, ordenava totes les obres a Palau, que eren fetes per l\u00b4arquitecte Teodoro Ardemans, i en una fase posterior per el franc\u00e8s Ren\u00e9 Carlier.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00b7<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>Pocs anys despr\u00e9s, concretament en la Nochebuena<\/em> de 1734, i trobant-se en la cort en el Prado, un incendi que es va prolongar fins Quatre dies va reduir a cendres els segles de la hist\u00f2ria de l\u00b4Alc\u00e0zar.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En aquest viatge recomanem la visita a l\u00b4Alc\u00e0zar, construcci\u00f3 dels musulmans que disnastia darrere dinastia anaren reformant. Els Austries Menors tamb\u00e9 incidiren en aquestes obres. Hist\u00f2ria: \u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Es troba als or\u00edgens mateixos de la ciutat, m\u00e9s concretament a la seua fundaci\u00f3, per l \u00e9mir musulm\u00e0 Muhammad ben Abd al Rahmman entre els anys 850 i […]<\/p>\n","protected":false},"author":946,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-149","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categora"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/austriasmenores\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/149","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/austriasmenores\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/austriasmenores\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/austriasmenores\/wp-json\/wp\/v2\/users\/946"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/austriasmenores\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=149"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/austriasmenores\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/149\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":151,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/austriasmenores\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/149\/revisions\/151"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/austriasmenores\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=149"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/austriasmenores\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=149"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/austriasmenores\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=149"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}