Lectures en valencià: “Cos” d’Olga Tokarczuk

Aquest mes el llibre que presentem és una obra d’Olga Tokarczuk. Aquesta escriptora i activista polonesa és Premi Nobel de Literatura 2018.

El seu llibre Cos és un viatge amb molts parèntesis o estances: aquells moments en què la vida humana s’adona d’ella mateixa, en què s’actualitza la capacitat de viure, en què som conscients que vivim. Els parèntesis com a instants plens d’ells mateixos i experimentats des de la realització del ser en aquell moment únic. D’aquí ve que aquests moments es puguin explicar com històries completes encapsulades en un instant on tot el que semblava disgregat s’unifica quan pren sentit en un relat. Com a psicòloga, Olga Tokarczuk sap que quan una cosa es pot explicar s’inicia la seva comprensió.

L’originalitat literària de Cos, d’Olga Tokarczuk, rau en una escriptura d’exuberant d’imaginació visual, així com de dicció ben articulada i precisa que es presenta fragmentària: els capítols, com tessel·les d’un mosaic, uns més curts i condensats, d’altres més llargs i narratius, porten un títol i es poden llegir de forma independent.

Continue reading Lectures en valencià: “Cos” d’Olga Tokarczuk

Lectures en valencià: “Júlia” d’Isabel-Clara Simó

Enguany, comencem dedicant merescudament la nostra recomanació de lectura en valencià a l’autora Isabel-Clara Simó (1943-2020) i el seu llibre Júlia. A més, a continuació, farem un petit resum de la seua vida i obra literària.

 

 

Va nàixer a Alcoi, al carrer Sant Jordi, l’any 1943, i des de ben menuda va estimar la literatura guiada pel seu pare. Va estudiar Filosofia a la Universitat de València on va fer amistat amb Joan Fuster i Raimon dels quals va rebre la seua influència. En acabar la llicenciatura es dedicà a l’ensenyament com a professora d’institut a les poblacions de Bunyol i Figueres i va començar a escriure articles en català en la revista mensual Canigó. Continue reading Lectures en valencià: “Júlia” d’Isabel-Clara Simó

Lectures en valencià: “Homenatge als caiguts” d’Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol. Homenatge als caiguts

Aquest mes de desembre us proposem la lectura de l’última obra de l’escriptor Albert Sánchez Piñol qui ha obtingut molt d’èxit amb títols com La pell freda o Victus.

L’autor

Albert Sánchez Piñol és antropòleg i escriptor. És autor de les novel·les La pell freda, Pandora al Congo, Victus i Fungus. Ha escrit llibres de relats breus com ara Tretze tristos tràngols o Les edats d’or i l’assaig satíric Pallassos i monstres. També ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació.

Sinopsi

El pollastre Mike, la noia que va caure des d’un avió a la selva amazònica, el fill de Tita-curta o l’home que va ser feliç fins que va trobar or són alguns dels protagonistes d’aquestes històries reals farcides d’ironia, originalitat, tragèdia i lucidesa que, escrites per a ser llegides en la ràdio i reunides ara en aquest volum, conviden a pensar amb un somriure en les grans qüestions que mouen el món i dibuixen una història de l’estupidesa humana.

Continue reading Lectures en valencià: “Homenatge als caiguts” d’Albert Sánchez Piñol

Lectures en valencià: “Cada color d’un riu” de Manel de la Rosa

Cada color d’un riu

En aquesta ocasió et proposem la lectura de Cada color d’un riu, la primera novel·la de Manel de la Rosa. En ella trobem L’Àlex i la Minkara dos nens solitaris amb un vincle especial, separats per un fet traumàtic que posarà fi a la seua infantesa. Deu anys després, l’Àlex s’ha convertit en algú que viu al marge de les emocions, fins que coneix en Sigurd, un danès sorneguer i, sobretot, la Xènia, una noia resolta i imprevisible. Quan la Minkara reapareix intenten reprendre la seva relació, ara com a adults, i l’Àlex retroba esperançat sensacions que creia irrecuperables. Però a ella l’enverina una obsessió antiga i perillosa que els arrossega i que amenaça de destruir-los.

Aquest llibre planteja, a través dels seus personatges, diferents maneres d’encarar una situació traumàtica, i és que si bé els fets que conformen la realitat no es poden canviar, sí que podem enfrontar-los amb diferents actituds: ignorant-los, obsessionant-se amb ells o acceptant-los.

Manel de la Rosa

Manel de la Rosa (Barcelona, 1961) és professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on en l’actualitat ensenya tècniques narratives i novel·la.  L’any 2012 va ser escollit com el Nou Talent FNAC de la literatura catalana.

Comentaris de la premsa

Una infantesa estroncada (EL PUNT AVUI)

El corrent i la fondària (EL PAÍS)

Les coses no es poden canviar, però sí la manera d’encarar-s’hi (EL DIARI DE LA CULTURA)

Manel de la Rosa, escriptor: “Formentera és un lloc tan especial que gairebé es descriu sol” (NOUDIARI)

Manel de la Rosa. Cada color d’un riu (NÚVOL)

Font: Edicions del Periscopi

Lectures en valencià: “Poder contar-ho” de Ferran Torrent

Poder contar-ho

Una novel·la coral on els personatges habituals tornen trenta-cinc anys enrere, a les acaballes de 1982 i principis de 1983, l’època en què el socialistes assoliren el poder a l’Estat espanyol.

A Poder contar-ho, el periodista Marc Sendra malda per esbrinar com es va organitzar l’insòlit atracament que tingué lloc a la ciutat de València durant la primera mascletà fallera de l’any 83. Un assalt de deu minuts per a saquejar 1.500 milions de pessetes, que comença a ordir-se des del primer capítol, amb una trama plena de peripècies que mantenen el suspens fins al final inesperat de les darreres pàgines.

Ferran Torrent

Ferran Torrent (Sedaví, 1951), escriptor i periodista valencià, és un dels autors més importants de literatura de gènere en la nostra llengua. Entre les seves novel·les més celebrades destaquen Gràcies per la propina (1994), Societat limitada (2002), Bulevard dels Francesos (2010) i Ombres en la nit (2011). A més, col·labora cada dissabte i diumenge al programa de ràdio La primera pedra de RAC 1 des de fa uns quants anys. Caminaràs entre elefants és el seu tercer títol de no-ficció, després de Living l’Havana i Tocant València.

Font: grup62.cat

Lectures en valencià: “La ciutat interrompuda” de Julià Guillamon

Una crònica de vint-i-cinc anys de Barcelona, entre la contracultura i els Jocs Olímpics, a partir de l’arquitectura, el disseny, el periodisme, l’art, el còmic, la fotografia, el cinema, els costums urbans i, sobretot, la literatura. Novel·les i contes ens guien per la Barcelona dels anys setanta, decrèpita però estimada. Assistim a la seva transformació en una ciutat planificada pels poders públics i els capitals internacionals. Amb l’arribada del turismo massiu, s’ha convertit en una referència en el món global, però molts ciutadans li han girat l’esquena.

Publicat originalment el 2001, La ciutat interrompuda és alhora un testimoni personal, un llibre de crítica literària i un document d’història de la cultura. Ara incorpora un nou assaig, El gran novel·loide sobre Barcelona, que passa revista als darrers quinze anys de ficcions urbanes.

«En general, els crítics sembla que t’hagin llegit en un quiròfan. T’analitzen com un producte de la tradició, algú que hi va introduint millores tècniques. Això és angoixant. Guillamon llegeix al carrer i al metro»

(Eduardo Mendoza)

«Estic tip que quan els crítics escriuen sobre tu només diguin que ets hereu de Trabal i de Calders. El cinema i el còmic també ens han influenciat. Trencar aquests murs és saludable»

(Quim Monzó)

«Un treball exhaustiu de compilació i anàlisi de les visions intel·lectuals sobre Barcelona».

(Manuel Delgado)

«Les referències urbanístiques són sempre encertades, amb molt més coneixement i més sagacitat del que és habitual en la gent de lletres».

(Oriol Bohigas)

Julià Guillamon (Barcelona, 1962) és escriptor. Col·labora habitualment a La Vanguardia com a columnista i crític literari. És autor de dues novel·les. Una de ficció, La Moràvia (2011), i una de no ficció, El barri de la Plata (2018): dues cares de la mateixa moneda. «Un llibre de barri, popular, que a mi personalment m’ha impressionat, diria que m’ha commogut» (Joaquim M. Puyal); «Josep Pla va dir un cop que no s’havia escrit el drama d’una família bilingüe. Ja el tenim» (Amadeu Cuito). Com a crític cultural ha publicat dos llibres sobre els anys trenta, Jamás me veránadie en un ring. La historia del boxeador Pedro Roca (2014) i L’enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literaturaa l’era del flirt (2016), i dues grans cròniques sobre la postguerra, a l’exili i l’interior, El dia revolt.Literatura catalana de l’exili (2008) i Joan Perucho,cendres i diamants: biografia d’una generació (2015).

Lectures en valencià: “El museu de l’amor modern” de Heather Rose

El museu de l’amor modern

El compositor Arky Levin ha arribat a un carreró creatiu sense sortida. La separació inesperada de la seva dona pot deixar-li l’espai que necessita per compondre bandes sonores de pel·lícules. Tot i això, no aconsegueix trobar la tranquil·litat mental que li cal per crear, se sent culpable i inquiet. En aquest estat, gairebé per atzar, trobarà una exposició d’art que li transformarà la vida.

Partint d’una performance d’art real que va tenir lloc el 2010, la instal·lació que descobreix l’Arky Levin és inexplicablement potent. Els visitants del Museu d’Art Modern de Nova York s’asseuen davant de l’artista Marina Abramović, durant un període de temps curt o llarg —ells ho decideixen—, i encara que alguns s’hi mostren escèptics, gairebé tots en surten impactats.

Continue reading Lectures en valencià: “El museu de l’amor modern” de Heather Rose