{"id":27059,"date":"2021-09-28T08:00:10","date_gmt":"2021-09-28T06:00:10","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/bibliotecauniversitaria\/?p=27059"},"modified":"2021-11-16T12:05:56","modified_gmt":"2021-11-16T11:05:56","slug":"el-quadern-gris-de-josep-pla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/bibliotecauniversitaria\/2021\/09\/28\/el-quadern-gris-de-josep-pla\/","title":{"rendered":"El Quadern gris de Josep Pla"},"content":{"rendered":"

Enguany fa 55 anys de la publicaci\u00f3 d\u2019una de les obres m\u00e9s conegudes de la narrativa catalana del segle XX: “El quadern gris”<\/em> de Josep Pla<\/strong>.<\/p>\n

Josep Pla (Palafrugell, 1897-Llofriu, 1981) \u00e9s un escriptor catal\u00e0 amb un estil literari absent d\u2019artificis, ir\u00f2nic i, en moltes ocasions, sarc\u00e0stic. Fa servir una escriptura senzilla, amena, concreta i austera, per\u00f2 amb una destacada capacitat descriptiva de persones i paisatges.<\/p>\n

\"\"La seua obra, molt extensa, escrita majorment en prosa, \u00e9s principalment testimonial: llibres de viatges, mem\u00f2ries, cr\u00f2niques period\u00edstiques, articles d\u2019opini\u00f3 o reportatges socials, amb una tem\u00e0tica en la qual predomina la divulgaci\u00f3 dels costums i les tradicions locals.<\/p>\n

El Quadern gris<\/em> es va publicar l\u2019any 1966<\/strong> com el primer volum de les Obres Completes<\/em> de Josep Pla en l\u2019editorial Destino. L\u2019obra es presenta com un dietari de joventut. Narra la vida de l\u2019autor des del 8 de mar\u00e7 del 1918, data del vint-i-un\u00e8 aniversari de l\u2019autor, fins al 5 de novembre del 1919, dia previ del seu viatge a Par\u00eds com a corresponsal d\u2019un diari. Realment, no \u00e9s un dietari \u201caut\u00e8ntic\u201d, sin\u00f3 una revisi\u00f3 del dietari original en el qual va treballar al llarg de la seua vida, des dels anys 20 fins als anys 60. L\u2019autor va llevar les refer\u00e8ncies de la seua vida quotidiana, va desenvolupar algunes idees esquem\u00e0tiques de l\u2019original i hi va ampliar moltes descripcions.\"\"<\/p>\n

Sota la forma liter\u00e0ria de dietari, Pla fa servir diversos g\u00e8neres: la nota autobiogr\u00e0fica, les reflexions morals i liter\u00e0ries, les descripcions de paisatges, els retrats, les cr\u00f2niques costumistes o les narracions d\u2019hist\u00f2ries, a trav\u00e9s dels quals discorre el tema central de l\u2019obra: l\u2019entrada d\u2019un jove escriptor al m\u00f3n adult i la seua gradual presa de consci\u00e8ncia de l\u2019ofici d\u2019escriptor.<\/p>\n

L\u2019obra va rebre l\u2019any 1967 el Premi de la Cr\u00edtica \u201cSerra d\u2019Or\u201d en la categoria de Literatura i Assaig.<\/p>\n

Ac\u00ed podeu llegir alguns fragments de l\u2019obra<\/strong>:<\/p>\n

\u201cTramuntana forta. La sento xiular del llit estant. Sense moure\u2019m de casa, en realitat puc saber sempre quin vent fa. Nom\u00e9s cal escoltar les campanes. Si el seu dring \u00e9s fresc, prec\u00eds i cristal\u00b7l\u00ed fa tramuntana ; si \u00e9s opac, esquerdat, esfilagarsat, el vent \u00e9s de garb\u00ed.\u201d<\/em><\/p>\n

\u201cEscric des de criatura, per\u00f2 l\u2019escriure \u00e9s en mi una activitat artificiosa i sobreposada. No tinc pas una idea clara- i, aix\u00f2 sembla, que passa a molta gent – del que hauria de fer en la vida, i sobretot del que em convindria. Aix\u00f2 no obstant, aquesta afici\u00f3 em deforma, ha creat dins del meu jo \u00edntim i espontani, una persona estranya, que moltes vegades ni jo mateix no comprenc el que t\u00e9 a veure amb mi, tantes difer\u00e8ncies hi constato.\u201d <\/em><\/p>\n

\u201cAra a les tardes, d\u00f3na gust d\u2019anar pels camps. Les vinyes es van daurant, les pinedes tenen una capa espessa de verd fosc, les oliveres es nimben d\u2019una grisalla a\u00e8ria i platejada. Els rostolls van prenent un color rogenc granulat. Tot el paisatge cabria entre una gerra de mel i una ampolla de rom.\u201d<\/em><\/p>\n

\"\"\u201c\u00c9s objectivament desagradable no sentir cap il\u00b7lusi\u00f3, ni la il\u00b7lusi\u00f3 de les dones, ni la dels diners, ni la d\u2019arribar a \u00e9sser alguna cosa en la vida, nom\u00e9s de sentir aquesta secreta i diab\u00f2lica mania d\u2019escriure (amb tan poc resultat), a la qual sacrifico tot, a la qual probablement sacrificar\u00e9 tot en la vida.\u201d<\/em><\/p>\n

\u201cSota la mampara verda de les taules de la biblioteca, les prestatgeries plenes de llibres foscos i severs, s\u2019hi est\u00e0 b\u00e9. Per\u00f2 la vida \u00e9s molt lluny d\u2019ac\u00ed. La vida \u00e9s aquest soroll remot, sord \u2013com la fressa de la mar\u2013, que m\u2019arriba a trav\u00e9s dels vidres d\u2019aquests balcons tancats.\u201d<\/em><\/p>\n

\u201cJosep M. Pi, que \u00e9s un tipus alt, desair\u00f3s i grotesc, mal deixat de color, amb un nas de llauna, faceci\u00f3s i divertit com un personatge de Dickens, i una finor d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia considerable, em diu que tot Barcelona s\u2019ha afeccionat a les sessions d\u2019espiritisme i que per a fer ballar la taula o parlar amb Nabucodonosor les m\u00e8diums de Poblenou no tenen comparaci\u00f3 possible ni rival apreciable.\u201d <\/em><\/p>\n

Des de la Biblioteca de Filosofia i Lletres us recomanem la lectura d\u2019aquest llibre<\/a> i qualsevol altre de l\u2019autor.<\/p>\n

Fonts i bibliografia:<\/p>\n