Biocronologia

L’etapa Espanyola (1907-1939)

Josep Renau nascut a València en 1907 en el si d’una família d’artistes, com a primogènit, fill de Matilde Berenguer Cortés, ama de casa i del pintor Josep Renau Montoro que exercia de professor en l‘Escola de Belles Arts de San Carlos de València.

En 1920, a l’edat de 13 anys, ingresa en la mateixa escola encara que va ser expulsat temporalment. Com a càstic, el seu pare li va obligar a treballar en l’imprenta Litografía Ortega i en 1923 compaginava els estudis de Belles Arts amb la Litografía Ortega obtenint en 1927, el graduat com alumne destacat amb el Premi Roig de La teoría de les Formes Arquitectóniques i Art Decoratiu i el Premi del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts, de la Teoría i Història de les Belles Arts. Desde 1932 fins a 1936 treballarà com a professor  d’art decoratiu en l’escola de Belles Arts de San Carlos de València i s’inícia com a cartellista cinematogràfic.

En 1928 va relitzar el seu 1º viatge a Madrid amb una preseleció de pintures en el la qual aconseguí el 2º premi del concurs internacional de Aceite de Oliva Español i el 1º premi del concurs de cartells de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de València; també va experimentar la 1º exposició individual en el Círculo de Bellas Artes de Madrid. Un any més tard, en 1929, va relitzar el 2º viatge a Madrid en el que va exposar al Círculo de Bellas Artes un conjunt d’obres que revelen l’influència de la vanguardia valenciana, a partir d’ací va començar les seues obres de fotomuntatge. En aquest any, aconseguix el diploma de la Exposició de Pintura, Escultura, Dibuix i Gravat organitzat pel Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts de Barcelona; a part obté el 1º premi del Concurs de Cartells del Patrimoni Nacional de Turisme de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla,  i el 1º premi del cartell Fira de València, que va organitzar l’ajuntament de València.

En 1930 va obtindre el premi honorífic de la Exposició Nacional de Belles Arts, Madrid i s’inícia en la realització de cartells cinematogràfics.

En 1931 s’afília al partit comunista i va participar en la creació de  l’Unió d’Escriptors i Artistes Proletariats, i més tard, es va casar amb l’artista Manuela Ballester Vilaseca.[…]

En 1933 va participa  en la 1º Exposició d’Art Revolucionari, organitzat per l’Asociació d’Escriptors i Artistes Revolucionaris de Madrid, també va pintar un mural  en la sede de la Marítima Terrestre del Sindicat d’Estibadors de la Federació Anarquista Ibèrica del Port de València.

En 1934 va ser escollit jurat de l’Exposició Regional de Belles Arts de València, a més, va nàixer el seu fill Ruy Renau Ballester i, en 1935 va participar en la secció de grabats de l’Exposició Nacional de Belles Arts, i va guanyar el 1º premi de concurs de cartells de la Gran Fira de València.

El 31 de juliol de 1936, poc després d’esclatar la Guerra Civil Espanyola,  assumeix la direcció amb Max Aub del periòdic La Verdad, diari d’unificació del Partit Socialista Obrer Espanyol i el Partit Comunista d’Espanya. En aquest any va ser membre del comitè executiu i de l’Al·liança d’Intel·lectuals per a la defensa de la cultura. El 6 de septembre és nombrat Director General de Belles Arts del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts; el 20 de septembre nombra a Pablo Picasso director del Museu del Prado. Com a director general coordina la defensa del Tresor Artístic Nacional, i crea el Consell Nacional del Teatre i promou les Milicies de la Cultura.

A principis de gener de 1937, Josep Renau encarrega a Pablo Picasso un quadre per a exposar al Pavelló Espanyol, a l’Exposició Universal de París de 1937, el Guernica. El 5 d’abril de 1938 cessa com a director general de belles arts.

En el més de febrer de 1939, es refugia a França, peró és internat al camp de concentració d’Argelès-sur-Mer, i després s’exília amb la seua família a Mèxic, axí mateix, també s’embarquen els memebres de la Junta de Cultura Espanyola.

L’exili Mexicà (1939-1958)

L’1 d’abril de 1939 finalitza  la Guerra Civil Espanyola, al llarg de molts mesos, prop de mig milió de republicans espanyols creuaven  la frontera hispano-francesa, acabant en camps de concentració i, mesos després es distribuixen per un infinit exili a la Unió de les Repúbliques Soviètiques.

En 1940 nàix el seu fill Totli Renau Ballester i, el govern Mexicà li concedix la naturalesa de ciutadà mixicà, nacionalitat que conservarà fins a la fi de la seua vida; i a l’any 1943 nàix la seua filla Teresa Renau Ballester.

En 1948 es trasllada  amb la seua família a Cuernavaca, instalàn-se a l‘Hotel Casino de la Selva. I a l’any 1950 trenca la seua relació amb Manuel Suárez, un empresari que li va contractar per a treballar un mural a l’hotel en 1946.

En 1953 viatja a distintes ciutats de l’Europa socialista, Varsòvia, Praga… i, en 1954, un any més tard, viatja a Moscou, Leningrad, Kíev, Tbilisi, entre altres, i es fa membre da la Unió d’Intelectuals en Mèxic.

En 1957 conèix a Walter Heynowski, director de la Deutscher Fernsehfunk del Congrés de la Pau, celebrat a Moscou.

I finalment en, després d’una curta estància a Nova York, se’n va anar a Berlín, a on va visitar a John Heartfield i va començar a col·laborar amb la televisió alemanya.

(En aquesta etapa va realitzar nombrosos treballs i murals en i per a Mèxic, que ja ampliarem en una altra entrada.)

L’exili Alemany (1958-1982)

Cap al 28 de febrer de 1958 realitza Renau, el 1º viatge a Berlín, capital de la República Democràtica Alemanya. Per aquestes dates gestiona la seua documentació  per a residir al país, signa  el contracte que li oferix Walter Heinowsky, director de la televisió alemanya i, busca allotjament  per a la seua família.

El 17 de maig de 1959 signa un contracte amb l’Oficina de Projectes Industrials de Berlín, del Ministeri de Obres Públiques del govern de la República Democràtica Alemanya per a la realització de distites pintures murals a Adlershof. A part, arriben desde Mèxic la seua dona i els seus fills i, s’instalen al barri de Kartshorst de la capital alemanya. El 17 d’agost rep una invitació del Ministeri de Defensa Nacional, per a col·laborar com a il·lustrador de la col·lecció Art Combatent. El 25 de decembre acudix al 6º Congrés  del Partit Comunista d’Espanya, que es celebra a Praga. Allí es troba, per primera vegada acabat la Guerra Civil Espanyola, amb l’escultor Alberto Sánchez Pérez i el pintor Doro Balaguer. Es nomenat membre suplent del Comitè Central del Partit Comunista d’Espanya (1959-1972).

En 1961, comença a alçar-se el Mur de Berlín, que realitza amb eixe motiu una gràfica-mural per al sostre del Berlín Ausstellung.

En 1966 signa un contracte amb l’editorial  Eulenspiegel Verlag per a publicar The American Way of Life. Desgraciadament, es separa de la seua dona Manuela Ballester Vilaseca i es trasllada  al domicili de Kastanienallee, 11 al barri de Mahisdorf-Sud a l’extraradi de Berlín. I en 1967 li concedeixen  la medalla Käthe-Kollwitz amb motiu del certamen d’art  gràfic Intergrafik’67 que organitzava la Unió d’Artistes Plàstics d’Alemanya.

En 1971 Marta Hofman es trasllada a viure  a la casa-estudi de Renau. I en 1972 li concedèixen la medalla al Mèrit Patriòtic del Govern de la República.

El 6 d’agost de 1976 arriba a Madrid després de diverses dècades d’exili en Mèxic i Alemanya. I el 8 de juny de 1978  anuncía públicament a l‘Ateneu Mercantil de València la donació de seu llegat artístic al poble  valencià i, el 10 de novembre es crea la Fundació Josep Renau, formant part de la mateixa Ferran Arche Domingo, Doro Balaguer, Eliseu Climent, Rafael Solbes… .

Finalment, l’11 d’octubre de 1982, després del seua tornada a Berlín, mor a l‘hospital Regierungs Krakenhouse de Berlín.

Pàgines consultades:

http://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Renau_Berenguer

http://www.20minutos.es/noticia/349810/0/josep/renua/espana/

http://www.avizora.com/publicaciones/biografias/textos/textos_r/0022_renau_josep.htm

http://www.buscabiografias.com/bios/biografia/verDetalle/7901/Josep%20Renau