RISCOS PSICOSOCIALS

Els riscos psicosocials perjudiquen la salud del treballadors i les trebalaldores: causen estrés i, a llarg termino, malalties cardiovasculars, respiratòries, immunitàries, gastroinstestinals, dermatològiques, endocrinològiques, muscoesquelètiques i mentals. Són conseqüència d’unes condicions de treball deficients, concretamente d’una organización del treball inadequada.

Els riscos psicosocials es poden identificar a partir de cinc dimensions:

  1. Excés d’exigències psicològiques: quan hem de treballar ràpid o de forma irregular, quan el treball requereix que amaguem els sentiments, no opinar, prendre decisions difícils i de forma ràpida.
  2. Falta de influència i de desenvolupament: quan no tenim marge d’autonomia en la forma de fer les nostres tasques, quan el treball no dóna possibilitats per a aplicar les nostres habilitats i coneixements o no té cap sentit per a nosaltres, quan no podem adaptar l’horari a les necessitats familiars, o no podem decidir quan es fa un descans.
  3. Falta de suport i de qualitat de lideratge: quan es treballa aïllat sense suport dels superiors o companys i companyes en la realització del treball, amb les tasques mal definides o sense la informació adequada i a temps.
  4. Escasses compensacions: quan es falta al respecte, es provoca la inseguretat contractual, es donen canvis de lloc o servei contra la nostra voluntat, es dóna un tracte injust, o no es reconeix el treball, el salari es molt baix, etc.
  5. La doble presència: el treball domèstic i familiar implica exigències quotidianes que han d’assumir-se de manera simultània a les del treball remunerat. L’organització del treball en l’empresa pot impedir  compatibilitzar els dos treballs, a pesar de disposar d’eines i normativa per a la conciliació de la vida laboral i familiar. Generalment, les dones continuen responsabilitzant-se del treball domèstic i familiar, per la qual cosa la doble presència és més prevalent entre el col·lectiu de dones.

La prevenció en origen -eliminació o control- dels riscos psicosocials és possible. Cal identificar i discutir l’origen de les exposicions detectades, és a dir, determinar quins aspectes d’organització del treball cal canviar i proposar solucions.

Algunes solucions que funcionen:

  • Fomentar el suport entre treballadores i treballadors i els superiors en la realització de les tasques (per exemple, potenciant el treball en equip)
  • 

Incrementar les oportunitats per a aplicar els coneixements i les habilitats i per a l’aprenentatge i el desenvolupament de noves habilitats (per exemple a través de l’eliminació del treball estrictament pautat)
  • Promocionar l’autonomia dels treballadors i les treballadores en la realització de les tasques (per exemple potenciant la participació efectiva en la presa de decisions relacionades amb els mètodes de treball)
  • Garantir el respecte i el tractament just a les persone
  • Fomentar la transparència organitzativa, definint els llocs de treball, les tasques assignades i el marge d’autonomia.
  • 

Garantir la seguretat proporcionant estabilitat en el treball i en les condicions de treball (jornada, sou, etc.).
  • Proporcionar tota la informació necessària, adequada i a temps per a facilitar la realització de tasques i l’adaptació als canvis.
  • Establir principis i, sobretot,  procediments per a gestionar persones de forma justa i democràtica.
  • 

Facilitar la concil·liació de la vida familiar i laboral (per exemple, introduint flexibilitat horària i de jornada)
  • Adequar la quantitat de treball al temps que dura la jornada a través d’una bona planificació com a base de l’assignació de tasques, comptant amb la plantilla necessària.

Per a saber-ne més:

Comments are closed.