El 22 de juny de 1969, moria a Londres Frances Ethel Gumm, qui, com a actriu i cantant d’anomenada mundial, ha passat a la posteritat amb el seu nom
artístic: Judy Garland. L’èxit, i fins i tot un Oscar especial a la millor actriu juvenil, li arribà quan l’escolliren per al paper principal del musical The Wizard of Oz. Entre les peces del film destaca Over the Rainbow. Dorothy, la xiqueta del conte, diu en una de les estrofes de la cançó que “En algun lloc, més enllà de l’arc iris, els cels són blaus i els somnis que t’atrevixes a somiar es fan realitat”. Eixa promesa d’una realitat millor, més enllà de l’arc del cel, convertí la peça i Garland mateix en referents de l’homosexualitat. Supose que per això els colors de l’arc de sant Martí són els que enarboren gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.
Doncs bé, la mort de Garland fou molt sentida entre la comunitat homosexual i sis dies després, la matinada del 28 de juny, alguns dels seus membres s’aplegaren al bar Stonewall de Nova York per plorar-la. Potser entonaven Over the rainbow quan arribà al pub la policia que, si haguera estat compost, hauria irromput al so de Puto. El tema de Molotov, per als qui no el coneguen, repetix constantment “Matarile al maricón”. Llavors s’esdevingué el que cal esperar de tota col·lectivitat oprimida: la revolta. La porra policial no trobà uns marietes acovardits, sinó uns espartans disposats a morir matant. Crec que esta metàfora tan de pel·li peplum molarà, no?
Des d’aleshores, el 28 de juny és arreu del món el Dia de l’Orgull Gai. A la Universitat d’Alacant n’hi hagué un de previ el passat mes de maig; la universitat, ja sabeu, va sempre per davant de la societat o no. El que realment se celebrava era el dia —una setmana sencera al campus, tenim més festes per a tot— contra l’homofòbia. Molt bé, però, ves per on, un dels actes del programa era un “Advenimiento de la Virgen Puta”. Ja estem, sempre atacant a l’Església. Si reivindiques, tracta de fer-ho sense insultar ningú; reforça la teua legitimitat.
Hi ha molts cristians homosexuals que proclamen obertament el seu binomi eroticoespiritual. El discurs de les diverses esglésies ha de canviar quant al tema gai, d’acord, però tampoc s’hi ajuda molt amb uns tals advenimientos. A més, sant Sebastià i santa Joana d’Arc són hui en dia icones habituals de l’ambient. La Donzella d’Orleans en menor mesura, és cert; la invisibilitat arriba fins i tot a les altures. Que tots dos intercedisquen per l’evolució de la jerarquia eclesial i l’adveniment del respecte mutu.
I per no acabar el sermó amb el càrrec de no haver contribuït a una lluita necessària, us deixe una consigna. Els que estan en primer terme som el meu company, de faena, Rafa i jo després de vore Brokeback Mountain.
Cuantas cosas aprende uno leyéndote. Nunca te acostarás si saber algo más.
Estoy de acuerdo contigo en que se pueden reivindicar sin insultar ya que de lo contrario, la reinvidicación perdería toda su fuerza.
Saludos, Alberto.
algú d’Alcoi dirà: “si ya lo decía yo…”
no és Arc Iris, sinó Arc de Sant Martí
Els actors ja fa molts anys que es besen, a la cara o a la boca, indiscriminadament. I no són, tots, gais. Javier Bardem, com a mínim, sembla que no. Besar i oferir afecte és molt humà i molt gratificant. I a Alcoi poden dir que “ya lo decían”, i també poden dir missa, si volen. Oi que sí, Jordi del bes compromés?
En un lloc que a mi m’agrada molt, cap allà al nord, a l’Arc li diuen ‘La Riclana’, (I ho pronuncien com ho pronunciarien a Pego: ‘riclano’. I a mi em sembla un mot molt poètic.
“Solca el cel la riclana,
Jordi besa un amic,
i una mar d’esperança
romp l’immens infinit.
Va morint-se la nit.
Solca el cel la riclana…”.
De res.
Jo crec que sempre he dit “ratlla de sant martí”, perquè més que arc és una ratlla al cel. Vaja, si la meua vista no m’enganya.
És una bona manera començar a parlar d’este tema amb uns versos d’una cançó del Mag d’Oz. A la cerimònia d’inauguració del Festival de cinema gai/lèsbic/trans de Bilbao també teatralizaven esta cançó. Es tracta de valorar un record d’infantesa.
Vaja, Jordi, que has coincidit de ple amb els organitzadors del Zinemaldi de Bilbao.
Per últim, ja que parles de no faltar al respecte a l’església, vos recorde que la jerarquia catòlica mai ha estat gens respectuosa amb les persones homosexuals i transexuals. Els rectors, si volen ser respectats, que comencen a respectar als que no pensen com ells.
A algunes persones ens sembla prou absurd i victimista que, col·lectius com Lambda o “Decídete” (lo escribo en castellano, porque, según ellos, en valenciano no se entiende), tinguen grups cristians en els seus col·lectius. Ells mateixos es discriminen, no integrant-se en la comunitat cristiana del seu poble. A més a més, no té sentit que unes organitzacions que demanen que no marques la casella de l’església a la declaració de la Renda, després, tinguen un grup cristià. Seria més congruent, per part de Lambda o Decídete, no tindre un grup cristià.
Besos,
a totes i a tot en este Dia internacional de l’ALLIBERAMENT gai i lesbià.
Preciós l’escrit. Felicitats
Si es que ho sospitàvem molts Jordi. Enhorabona epr la teua eixida pública de l’armari. 😉
Mucho gay
Eso es lo que hay
Mucho gay
Eso es lo que hay
Y eso no es malo
Eso es muy bueno
Contra menos hombres
A más cabemos
Mojinos Escozios
Nota: Jordi, torna’m el mocador i les fotos, hem acabat. Jo no més em pintava per tu…
Molt bó, encara que, quan he punxat en “cristians homosexuals”, jo m’esperava alguna cosa semblant a això;
http://troyadas.blogspot.com/2006/02/madre-soy-cristiano-homosexual-de-jose.html
I molt adequada la referència al cinema peplum, ja que aquestes pel·lis sempre s’han associat al món gai. Es nota que entens… de cinema ;-p
Que bona que és la vida!
I com passen els anys!
I com tot evoluciona, es deteriora i reapareix canviat o millorat…
O desapareix!
Caram, Jordi! Com m’agradaves de jovenet en la facultat!
Encara m’agarades, xato.
Mai he eixit de l’armari perquè no tenia ni idea que poguera estar dins.
Tot continua igual…amb alguns canvis…
ara podem casar-nos i fer una festa descomunal i les mares saben de nosaltres i dels fills de les altres i resulta que totes les mares tenen algú que també és així i els pares també se sorprenen quan el metge de tota la vida se’n va a viure amb un empresari del poble de tota la vida i se separen primer i després es casen i els fills els continuen volent i els conviden a festetes i visten que te cagues i diuen que també es droguen i són súper feliços i quant que han patit i com es volen i Déu no existix i tot és amor i …
Però el millor de tot, Jordi, és que ara puc dir-te des de la faena que em tiraria damunt de tu i que et despullaria…i tu a mi…i que et menjaria la boca com no ens ho hem fet mai…i et lleparia de tal forma que no trobaríem una altra eixida més que tirar-nos a terra i fer un 69 que ens deixara disfònics…i menjar-nos a la volta els culs…i retrobar-nos les cares i mirar-nos i follar-nos i córrer-nos i preguntar-nos per què hem deixat passar tants anys i enamorar-nos o no.
Sí, crec que això és el millor de tot…de tota la vida.
Un abraç, Jordi.
Molt bé Jordi, però millor el link d’Alfons de la Xarxa, crec que era el que faltava per arrodonir el post…
Ale pues!
Quin estiu ens espera, ‘caguen deu…schland!’
que bien .
aunque yo utilizaría este blog para hablar de que la universidad de Alicante NO PAGA a proveedores y retrasa descaradamente el pago de las nóminas a sus trabajadores
A l’atenció de Josepino:
“Mai he eixit de l’armari perquè no tenia ni idea que poguera estar dins.”
Vas eixir-ne quan estàvem en primer, en classe de Llúcia.
Des d’aleshores no hi ha hagut qui t’hi ficara de nou.
Compte amb els febles:
He dit “qui t’hi ficara”.
No pas “qui te la ficara”.
Queda clar, doncs. Itat?
—
Jordi, tens raó: des de l’aportació de Josepino el teu article passa a un segon lloc. Una pena, tot plegat.
Jordi,
Enhorabona per l’article!
Molt bo, com tu!
Visca la diversitat d’opcions sexuals!
Y porqué no se habla aquí que la UNIVERSIDAD DE ALICANTE NO PAGA A PROVEEDORES Y TAMPOCO A SUS TRABAJADORES????
Sobre un comentari d’un tal josepino va adherit un article del blog de Davó, on, per cert, Davó es besa amb un altre tio. Mon dieu!
Davó, a cada nou comentari, el teu blog millora.
No, si ja ho dia jo…
Un d’Alcoi.
😉