Les femelles del lumpus i la mòllera fan uns ous de color taronja que, amb els additaments cromàtics adequats, muden al color negre lluent. La indústria conservera comercialitza este producte amb molt d’èxit i ara també en fa a partir d’algues marines igualment tractades, potenciades i acolorides. N’hi ha en tots els supermercats a 3 €, més o menys, el potet de 100 grams. Està bo, decora i realça molts plats, però no deixa de ser un succedani.
El caviar de debò són ous d’esturió, un supervivent del Triàsic que només nada lliure a la tancada i salabrosa mar Càspia. Dir caviar és dir exquisitat, refinament, sofisticació, luxe, luxúria fins i tot. Ah, la serena i sinuosa nuesa de Monica Bellucci coberta de caviar! Em fa parafrasejar Coral romput: “Voldria fer versos nobilíssims i dir antigues coses amb plena dignitat, voldria ser filòsof, tenir un sistema. Però el cos de Monica Bellucci cobert de caviar em posa nerviós i només escriuria SOS per totes les parets, les finestres.”
I ara una prova. Poseu-vos dos xiclets a la boca, amb el polze i l’índex de qualsevol mà feu pinça al nas i digueu: “Necesito cien gramos de caviar”. Cliqueu ací i comprovareu com de lluny heu quedat de l’original. El caviar no és per a nosaltres, no som de la classe que toca. En este país nostre, per a menjar segons quin caviar s’ha d’estar en l’elit dels espanyaportes. Trages, cotxes, bosses Louis Vuitton ―també Loewe―, un gosset robot per al nano ―el xiquet s’ho mereix tot―, joies per a elles, botons de puny per a ells, maletes de luxe, caviar… Tot de franc, visca València!
No, de franc no, ho estem pagant tots. Ho paguem amb la vergonya col·lectiva d’haver fet bancarrota, de ser un exemple de corrupció, de no vore la llum al final del túnel perquè no hi ha diners per a la factura, de no atendre com cal la gent dependent… Hui m’han dit que potser hauran de tancar el menjador de l’escola i prescindir del personal de suport i no sé en què pensar. En el caviar? En el pròxim premi de fórmula 1? No vull fer-me més mala sang, pensaré en Monica Bellucci. Sí, Monica Bellucci, amb una COP 357 Derringer a la mà, em tranquil·litzarà.
M’estime més no parlar d’aquest tema. Soc de gallet fàcil i podria començar a disparar i no parar. El que si que ús diré a tall d’exemple és: EM CAGUE EN LA RECONTRAFIGA DE LA MARE QUE ELS VA PARIR TOTS PLEGATS!
Brodat! A compartir al face
¡Vergonzoso….!
NOTICIA PUBLICADA EN PERIÓDICOS CATALANES:
El hospital Santa Tecla de Tarragona tiene un nuevo asesor, que cobrará una nómina de 6000 € al mes.
Se llama Josep Lluís Carod-Rovira y es el ex-vicepresidente de la
Generalitat de Cataluña!
No olvidemos que la Consejera de Salud de la Generalitat de Cataluña ha
anunciado que se recortan los presupuestos en cuestión de centros de salud y hospitales!
No son capaces de contratar a más personal sanitario y de otros colectivos, que son los que hacen falta, pero sí que son capaces de pagar 6000 € mensuales a un “asesor” que no tenemos ni puta idea de lo que va a asesorar!!!
Claro, no se pueden coger a más médicos ni enfermeras, pero sí a un asesor y pagarle 6000€ mensuales!!!.
¡¡¡Y luego dicen que no hay dinero!!! Pero “para ellos” sí que lo hay.
Ois, molts ois; ois abismals, indescriptibles. No puc…
És tristíssim vore com les calúmnies no contrastades fan fortuna i ens atrevim a emetre juís de valor.
I és igual de tristíssim vore com els delictes (quasi) demostrats de tota la trama Gürtel provoquen que el jutge que els investiga acabe sent jutjat.
http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=15972#.this
Societat
Portada de secció | Sumari
Santa Tecla desmenteix el fitxatge de Carod-Rovira i UGT demana disculpes
La informació que avançava Tarragona21 ha sigut desmentida per fonts de la xarxa sanitària
Redacció – Tarragona
11 d’abril de 2011
El sindicat UGT, segons avança Europa Press, ha rectificat i ha demanat disculpes a Josep-Lluís Carod-Rovira després que el responsable del sindicat per a l’Institut Català de la Salut (ICS), Juan Cobacho, va criticar el seu fitxatge per la Xarxa Social i Sanitària Santa Tecla de Tarragona.
Denunciava que Carod guanyaria 6.000 euros al mes (enllaç a la dreta) en plena època de retallades pressupostàries, però finalment el sindicat ha enviat un comunicat en què demana disculpes perquè aquestes informacions “no són correctes ni estan contrastades”.
Fonts de la UGT consultades per l’agència Europa Press han manifestat que “no hi ha una contractació i no hi ha aquest salari”, i per això s’han vist obligats a rectificar i demanar disculpes a l’exvicepresident de la Generalitat.
Si després de tot aquest enrenou encara obtenen la majoria absoluta, caldrà plantejar-se altres qüestions sociològiques. És clar que el principal partit de l’oposició no està per anar-se’n de festa, però crec que amb tot el que ha passat ja tenim suficient perquè tot aquest ramat de corruptes se’n vaja al camp un grapat d’anys.
Es molt bó el blog.
La Mónica Bellucci armada (¡encara més!) amb la Derringer es un exemple
meravellós de simbiosi entre art, naturalesa y tècnica. És la culminació de la
història de la cultura d’occident, l’indici més clar de l’existencia de un ordre
superior y de que l’univers té una finalitat i una raó.
¡Gràcies, gràcies!
No se per què, el primer lloc on he clicat ha estat on diu Monica Belluci. Ah! que fantàstic el caviar de l’esturió terciari!