Home » General » Una foto indignant

Una foto indignant

nosgustasCom que la Festa ja està molt polititzada i això és cosa antiga i coneguda, ara s’ha fet un pas més enllà: la sexualització de la Festa. I no estic referint-me a sensuals amazones muntades a cavall, a l’impúdic peplum panxut d’algunes esquadres de negres, ni al melic mostrat per la moreta que fa sospirar al cristià. No. Una ventada homoeròtica ha entrat en les filaes, ha fet diana, ha sigut un tro. La web Nosgustas.com ha publicat fotos d’un cid i un palomino besant-se com només ho fan els enamorats. Com que en la meua filà som gent liberal, oberta i tolerant, la instantània ha caigut en general bé. Molt bé fins i tot, perquè ens dóna importància i singularitat i això, en un any sense càrrecs i quan encara en falten tants, deixa bon cos en qualsevol família festera. N’hi ha inclús que s’han animat a fer la seua pròpia versió de la famosa foto i, malgrat l’heterosexualitat, estan disposats a besar-se barbuts en la boca si el públic ho demana massiu.

A mi, particularment, la foto m’ha resultat indignant. Repetisc: indignant. M’explicaré de seguida. Em pareix genial la provocació, la reflexió, tot el meu suport a la causa LGTB, però, per més justa que siga una causa, hi ha coses que no es poden tocar, línies roges que no s’han de travessar. Al gra, ¿què fa el tio eixe vestit de cid sense el cuir i el metall de la caputxa, sense punys i amb unes malles que pareixen de lycra? És intolerable. Ací, si u vol lluitar pel castell, l’aparició o la visibilització s’ha d’anar amb el disseny complet. Un poc de respecte a la filà, per favor. Els cids de fulla acabarem anant a pixar amb capa i casc i ve el xicot este a besar-se alegrement sense el trage com toca. No pot ser.

Deixem-ho estar. Hui ja és 3 de maig, però pareix que siga 22 d’abril. Bones festes a totes i tots. Passeu-ho bé, toqueu-vos, beseu-vos i estimeu-vos tant com siga possible, amb fe mora i contenció cristiana. Visca Alcoi! Visca sant Jordi! Visca València lliure!


3 Comments

  1. Perquè no et presentes de nou a les europees, si no et tornaria a votar!

  2. Benvolgut Jordi Davo Cid,

    “Açò, açò ho difonc jo per Petrer” (llegiu-ho, sisplau –o per favor, com diuen els del sud–, amb el mateix to de veu del Xavi Castillo).

    Malde per veure a més d’unes –dues exactament– o uns –una parelleta masculina– del meu poble en tan agradable situació. Gent d’ordre i concert –i quasi de missa i comunió diaria– ben vista en els ambients festers podria participar en aquest afer d’alegria sensual i festera.

    Jo m’oferiria a fer-ho, però estic sota sospita d’heterosexualitat radical i ningú es creuria la representació.

    Altra cosa és que oferesca l’espai –el corralet amb la cara del moros de cals Bravos berberescos–, la càmera fotogràfica, la difusió massiva de les imatges i un gotets de cervesa per a després de l’intens intercanvi de fluids orals. Això està fet.

    I és que, als desgraciadets de comarques –“de provincias”, en diuen els espanyols– que fem morets i cristianets sempre ens quedarà Alcoi.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *