Joan Monleon

El meu avi patern era una persona molt llegida. Novel·les, assajos i llibres d’història li omplien el temps lliure; si havia de fer alguna cosa, es posava la ràdio. A casa no tenia televisor i quan venia a la nostra no l’encenia. La seua abstinència catòdica tenia una excepció: El show de Joan Monleon. Resulta xocant que un home tan cultivat s’interessara només per un espai d’entreteniment. Però era així, quan arribava l’hora, allà estàvem els dos pendents d’on sonaven les campanes i de la paella russa.

Ens agradava. Era un programa curt, trivial, si voleu, amb premis humils de cinc mil pessetetes, un públic humil i nostrat i les hui impossibles Monleonetes, amb la seua tonada divertida i unes vedrioles com a pits erts i ubèrrims. I el còmic gran fent de gran còmic: cantava, ballava, es transvestia en la fada Maribel i, si calia, deia a una senyora que ell, per telèfon, no podia tocar-li la clòtxina.

Monleon també era el d’Els Pavesos i el papa Luna en Con el culo aire, una de les cent pel·lícules que tots hauríeu de vore abans de morir. Monleon era magnífic, per això mereix tindre carta pròpia i potent en la Fallera Calavera, el joc de cent cartes que tots hauríeu de tindre si no voleu morir. A Monleon, me’l va presentar un 9 d’Octubre, a Sant Miquel i els Reis, l’amic Lluís Bertomeu, que no té carta en la Fallera Calavera, però se la mereix de sobra. Així, puc dir que vaig tindre l’honor de saludar en esta vall de llàgrimes a un gran professional de l’acudit i la rialla.

Conte tot açò ara perquè hui, 18 d’octubre de 2019, Joan Monleon hauria fet 83 anys. Recorde el dia que va faltar. Poc abans de dinar em telefonava el meu germà: “Jordi, acabe de saber-ho, ha mort Joan Monleon. Volia ser jo qui t’ho diguera”. Impressionant el meu germà, no? Espere que el cel dels fonedors cenetistes estiga comunicat amb el dels artistes i que allà el meu avi i Monleon s’hagen saludat també. Brindem a la memòria dels dos.

Tags:

  1. lluís el sifoner, moi meme.’s avatar

    Magnífic literat, vós, Jordi.

  2. Lola Andrés Pascual’s avatar

    Molt emotiu. Avui, ma mare hauria fet noranta anys… Com la trobe a faltar.

  3. Jaume’s avatar

    Que bo, Davó, em quede amb esta expressió: pits erts i ubèrrims X-D X-D

  4. Jose Vte Ros’s avatar

    En mà casa és parava el temps, hi ha ve el show de Monleon… Deia ma mare i tots els presents a vore -ho…

  5. Lluís Català Oltra’s avatar

    Molt bo, Jordi; …i que se’t note l’ascendència de fonedor cenetista !

  6. Raül’s avatar

    Xè, quin artible tan bo!

  7. l'Àngel caigut’s avatar

    No deixeu enrere a Don Pío i Arevalo, amb ell, tenim el trident valencià més punyent, intel·ligent i audaç, al temps que divertit, de la cultura d’ofrenar noves glòries. Feu una recollida de signatures per tal de demanar que reposen el seu programa i Cine de Barrio. Feia temps que no llegia un article tant i tant bo. Jordi perdiodiste! A punt!

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *