{"id":104,"date":"2008-02-26T13:01:49","date_gmt":"2008-02-26T11:01:49","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2008\/02\/26\/eslogans\/"},"modified":"2013-02-26T15:46:11","modified_gmt":"2013-02-26T13:46:11","slug":"eslogans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2008\/02\/26\/eslogans\/","title":{"rendered":"Esl\u00f2gans"},"content":{"rendered":"

Tamb\u00e9 podr\u00edem dir-ne lema<\/em>, consigna<\/em>, proclama<\/em>, per\u00f2 esl\u00f2gan<\/em> s\u2019ha imposat a l\u2019hora de definir la \u201cfrase relativament breu, adoptada com a s\u00edmbol o divisa d’una empresa o activitat, principalment amb fins publicitaris o propagand\u00edstics\u201d. Degudament adaptat a la nostra normativa, el terme \u00e9s considerat un anglicisme. No \u00e9s del tot aix\u00ed. Els pares etimol\u00f2gics del slogan<\/em> angl\u00e9s s\u00f3n les paraules sluagh<\/em> (tropa) i ghairm<\/em> (crit) del ga\u00e8lic escoc\u00e9s. Crit de guerra, eixe \u00e9s el significat primer de l\u2019esl\u00f2gan actual. Un crit de guerra escoc\u00e9s… resulta inevitable recordar el Braveheart que interpret\u00e0 Mel Gibson<\/a>, a cavall davant les hosts que arengava a lluitar contra l\u2019opressor angl\u00e9s. A Sergi<\/a>, amic i company de treball, li fa una gr\u00e0cia especial all\u00f2 tan edificant d\u2019\u201cAneu-vos-en i potser viureu, almenys durant un temps. Per\u00f2 digueu-me si no canviar\u00edeu tota eixa vida per poder tornar ac\u00ed i matar els nostres enemics!\u201d Despr\u00e9s ve que \u201cPodran llevar-nos la vida, per\u00f2 no ens llevaran mai la llibertat\u201d i finalment Wallace<\/a> crida el nom ga\u00e8lic de la seua p\u00e0tria, que \u00e9s tamb\u00e9 el nom d\u2019una neboda meua: Alba<\/a>.<\/p>\n

\"derjude.jpg\" <\/a>\"exercitroig_us_protegix.gif\" <\/a>\"pv_avantguarda.gif\"<\/a><\/p>\n

En temps de guerra o d\u2019especial tensi\u00f3 pol\u00edtica, els esl\u00f2gans estan molt marcats, se sap d\u2019on v\u00e9nen. \u201cNo passaran!<\/a>\u201d proclamaven els republicans durant la Guerra Civil. Quan finalment els franquistes passaren, concretament a Barcelona, ho digueren ben clar: \u201cHa llegado Espa\u00f1a<\/a>\u201d. Ara els esl\u00f2gans resulten m\u00e9s intercanviables. Els socialistes podien haver-se presentat dient \u201cVota PSOE, con cabeza y coraz\u00f3n\u201d i v\u00e9s a saber si el seu entorn medi\u00e0tic<\/a> hauria recordat la coincid\u00e8ncia amb el dret\u00e0 Partido Patriota<\/a> de Guatemala. Tamb\u00e9 valdria als populars dir \u201cVota PP, con todas tus fuerzas\u201d. Aix\u00ed, amb totes les forces, com quan un ciutad\u00e0 qualsevol ha menjat moltes figues de pala<\/a> i s\u2019asseu en eixa estan\u00e7a dom\u00e8stica que s\u00e0viament anomenen excusat<\/em>.<\/p>\n

Davall de les paraules comprom\u00eds, verd, valencianisme, ecologisme i esquerra, el Bloc i els partits amb qu\u00e8 s\u2019ha coalitzat afirmen que \u201cUnits som m\u00e9s<\/a>\u201d. La converg\u00e8ncia de valencianistes, socialdem\u00f2crates i ecologistes \u00e9s celebrada com una vict\u00f2ria, brindem per ella! No est\u00e0 malament \u201cUnits som m\u00e9s\u201d, per\u00f2 preferisc l\u2019esl\u00f2gan del Bloc Jove: \u201cFes un bot \u00fatil! Bota\u2019t el bipartidisme, bota\u2019t el centralisme\u201d. T\u00e9 m\u00e9s ganxo i diu m\u00e9s, per\u00f2, en fi, per a aix\u00f2 estan moltes vegades les joventuts dels partits pol\u00edtics: mantindre viu en el discurs<\/a> el que no est\u00e0 en l\u2019agenda.<\/p>\n

\"blocjove_bot_util.gif\"<\/a><\/p>\n

Ara b\u00e9, la primera pla\u00e7a del top ten<\/em> dels esl\u00f2gans se l\u2019emporta el d\u2019Esquerra Republicana del Pa\u00eds Valenci\u00e0: \u201cEsquerra. L\u2019evoluci\u00f3 imparable<\/a>\u201d. Aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s una moral digna de l\u2019Alcoyano. Un poc m\u00e9s d\u2019imaginaci\u00f3 i humor i haurien dit \u201cPP i PSOE, us rendiu?\u201d. \u00c9s cert que, despr\u00e9s d\u2019un estancament inicial, el partit de Carod-Rovira no ha parat de cr\u00e9ixer al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Els resultats de 2004 comportaren un augment exponencial: multiplicaven per quatre els de l\u2019any 2000. Eixa \u00e9s la cara; la creu \u00e9s que estem parlant de passar del 0\u201913% (3.083 vots) al 0\u20195% (13.295 vots). Amb este ritme, es fa dif\u00edcil esbrinar qu\u00e8 arribar\u00e0 abans: l\u2019hegemonia electoral d\u2019ERPV o el cant de la sibil\u00b7la Eritrea que anunciar\u00e0 la fi del m\u00f3n.<\/p>\n

Jordi Vay\u00e0<\/a>, secretari d\u2019Organitzaci\u00f3 d\u2019ERPV i amic meu<\/a>, sap que faig estes reflexions des de la m\u00e9s profunda estima a la seua persona i consideraci\u00f3 a la seua opci\u00f3 pol\u00edtica. Sap tamb\u00e9 que, gr\u00e0cies a la inclinaci\u00f3 que tenim a burlar-se d\u2019u mateix i saber encaixar la ironia de l\u2019altre, els plors d\u2019esta vall de ll\u00e0grimes v\u00e9nen de tant de riure. Personalment, fa anys vaig gravar al frontispici del meu ideari pol\u00edtic una m\u00e0xima: \u201cL\u2019\u00fanica batalla que es perd \u00e9s la que s\u2019abandona\u201d. Per als moments m\u00e9s descreguts i dif\u00edcils en tinc una altra, que vaig escoltar en un tema de Kortatu<\/a>: \u201cAunque est\u00e9 todo perdido, siempre queda molestar\u201d.<\/p>\n

1<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tamb\u00e9 podr\u00edem dir-ne lema, consigna, proclama, per\u00f2 esl\u00f2gan s\u2019ha imposat a l\u2019hora de definir la \u201cfrase relativament breu, adoptada com a s\u00edmbol o divisa d’una empresa o activitat, principalment amb fins publicitaris o propagand\u00edstics\u201d. Degudament adaptat a la nostra normativa, el terme \u00e9s considerat un anglicisme. No \u00e9s del tot aix\u00ed. Els pares etimol\u00f2gics del […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[190276,47681,568],"class_list":["post-104","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-bloc","tag-cinema","tag-politica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/104","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=104"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/104\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4960,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/104\/revisions\/4960"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=104"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=104"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=104"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}