{"id":1864,"date":"2010-02-28T19:45:16","date_gmt":"2010-02-28T17:45:16","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/?p=1864"},"modified":"2013-02-06T13:43:28","modified_gmt":"2013-02-06T11:43:28","slug":"el-soviet-del-collao","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2010\/02\/28\/el-soviet-del-collao\/","title":{"rendered":"El soviet del Collao"},"content":{"rendered":"

\"\"L\u2019any 1922, acabada de n\u00e0ixer, l\u2019URSS adoptava La Internacional<\/em><\/a> com a himne. Gran part del m\u00f3n mirava esperan\u00e7ada el nou ordre que gestava la vella R\u00fassia i lluitadors com John Reed<\/a> o Andreu Nin<\/a> anaren a con\u00e9ixer aquella revoluci\u00f3, que feia passar la rep\u00fablica dels treballadors de la cartografia ut\u00f2pica als mapes pol\u00edtics. Reed, mort en 1920, fou soterrat al mur del Kremlin, per\u00f2 a Nin el segrestaren, torturaren i assassinaren<\/a>, en plena Guerra Civil espanyola, uns agents de Stalin. L’ombra sinistra<\/a> d\u2019aquell georgi\u00e0 enfosquia ja l\u2019esperan\u00e7a prolet\u00e0ria, quan una altra guerra, mundial i segona, cobria de morts Europa. Aix\u00ed, cap al 1944, alg\u00fa degu\u00e9 pensar que els soldats de l\u2019Ex\u00e8rcit Roig avan\u00e7arien amb m\u00e9s f\u00faria al so d’un c\u00e0ntic propi<\/a> que, m\u00e9s que als damnats de la terra<\/a>, fera refer\u00e8ncia a la mare p\u00e0tria. Per tant, Aleksandr Aleksandrov<\/a> compongu\u00e9 una magn\u00edfica partitura<\/a>, encara oficial<\/a> a la R\u00fassia postcomunista, i l\u2019\u00f3s sovi\u00e8tic derrot\u00e0 l\u2019\u00e0guila nazi. Per a recordar-nos que no hi ha guerra bona, de cam\u00ed a Berl\u00edn les tropes de la fal\u00e7 i el martell van deixar clar que podien ser tan cruels<\/a> com les de l\u2019esv\u00e0stica.<\/p>\n

Poc despr\u00e9s de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, en 1929, naixia el Club Deportivo Alcoyano<\/a> i just despr\u00e9s de les \"\"barbaritats de la Segona Gran Guerra, en 1946, tingueren lloc les barbaritats de l\u2019afer Escart\u00edn<\/a>. Encara hui l\u2019afici\u00f3 blanquiblava crida eixe cognom male\u00eft per a criticar alguna actuaci\u00f3 arbitral. T\u00e9 alguna cosa a vore el segon himne de l\u2019URSS amb l\u2019Alcoyano? I tant que s\u00ed. Llu\u00eds Torr\u00f3, amic<\/a>, fester<\/a>, comunista<\/a> i diputat nacional<\/a>, m\u2019informa de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una versi\u00f3 alcoianista de l\u2019himne sovi\u00e8tic, que va tindre molta predicaci\u00f3 entre alguns membres de la di\u00e0spora alcoiana a la capital<\/a>. Segons el professor, una vegada a la setmana s\u2019ajuntaven a xarrar i \u201cbeure caf\u00e9<\/a>\u201d. L’amistat, quatre colps<\/a> i l’enyoran\u00e7a del Serpis<\/a> els devien fer cantar com si foren cosacs a la riba del Volga. Potser us heu maliciat un ardit de Llu\u00eds, per a introduir els acords rojos en les c\u00e0ndides ments dels companys de barral, per\u00f2 no, la versi\u00f3 es deu a Agust\u00ed Colomer<\/a>, amic, secretari de l\u2019AVL, valencianista i democristi\u00e0 reconegut. Ac\u00ed la teniu, entoneu-la entonats i amb cara d\u2019haver-li\u2019n marcat 10 al Madrid:<\/p>\n

L’escut que m’agrada:
\nuna rata penada,
\nper baix de les ales
\ns’assoma<\/em> un castell.<\/p>\n

Si baixes la vista
\nvor\u00e0s quatre barres,
\nles quatre s\u00f3n blaves
\ni enmig camp d’argent.<\/p>\n

Som els del Deportivo
\ni \u00e9s el nostre sino<\/em>:
\ncantar, bramar, cridaaaar…<\/p>\n

En la muntanya ja ressona
\nc\u00e0ntics de gl\u00f2ria i de joia
\nperqu\u00e8 el Deportivo ja torna a guanyaaaar!!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019any 1922, acabada de n\u00e0ixer, l\u2019URSS adoptava La Internacional com a himne. Gran part del m\u00f3n mirava esperan\u00e7ada el nou ordre que gestava la vella R\u00fassia i lluitadors com John Reed o Andreu Nin anaren a con\u00e9ixer aquella revoluci\u00f3, que feia passar la rep\u00fablica dels treballadors de la cartografia ut\u00f2pica als mapes pol\u00edtics. Reed, mort […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[2822,300],"class_list":["post-1864","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-alcoi","tag-historia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1864","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1864"}],"version-history":[{"count":50,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1864\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1866,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1864\/revisions\/1866"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1864"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1864"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1864"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}