{"id":345,"date":"2008-11-25T14:37:10","date_gmt":"2008-11-25T12:37:10","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/?p=345"},"modified":"2013-02-08T17:29:33","modified_gmt":"2013-02-08T15:29:33","slug":"declaracio-valencianista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2008\/11\/25\/declaracio-valencianista\/","title":{"rendered":"Declaraci\u00f3 Valencianista"},"content":{"rendered":"

De novembre a desembre de 1918, el diari La Correspondencia de Valencia<\/em> va publicar la Declaraci\u00f3 Valencianista. Entre els qui la van redactar, hi havia figures com Ignasi Villalonga<\/a>, president de la Cambra de Comer\u00e7 i impulsor del Banc de Val\u00e8ncia, o el periodista Maximili\u00e0 Thous<\/a>, director del Museu Etnogr\u00e0fic de Val\u00e8ncia que el franquisme va fer desapar\u00e8ixer. El text de la Declaraci\u00f3 est\u00e0 dividit en huit bases, en les quals es justifica la validesa del nacionalisme com a pol\u00edtica per al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Una de les q\u00fcestions que m\u00e9s crida l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s la lucidesa dels autors a l\u2019hora d\u2019analitzar la situaci\u00f3 de l’Espanya de 1918: “La sola visi\u00f3 de la realitat ib\u00e8rica ens posa de relleu que no hi ha cap pa\u00eds en l’Europa que siga un aglomerat de gents tan distintes, tan propici a la federaci\u00f3”.<\/p>\n

Quant al concepte d\u2019estat afirmen que “se definix com societat p\u00fablica organitzada per a la vida del Dret i per a promoure la p\u00fablica prosperitat. \u00c9s, per lo tant, una cosa producte de la voluntat dels h\u00f2mens, una cosa susceptible de formaci\u00f3 i dissoluci\u00f3, d’augment o disminuci\u00f3. \u00c9s una entitat artificial que pot abarcar una o v\u00e0ries nacionalitats o fragments d\u2019estes nacionalitats mateixes […] I els grans Estats, que significaven un progr\u00e9s sobre el feudalisme mitgeval, cometeren una gran injust\u00edcia, perqu\u00e8 no es formaren respectant les caracter\u00edstiques de les nacionalitats que abarcaven, sin\u00f3 ofegant-les per la imposici\u00f3 del nucli central. Ac\u00ed en Espanya l’imposaren les lleis, el govern i la llengua de Castella, que es feu sin\u00f2nima d’espanyola, com si les dem\u00e9s lleng\u00fces ib\u00e8riques no ho foren tamb\u00e9”.<\/p>\n

Pel que fa a qu\u00e8 \u00e9s una naci\u00f3, la Declaraci\u00f3 diu que “El principi de les nacionalitats […], adem\u00e9s dels elements naturals que constitu\u00efxen la nacionalitat, posa com a determinant la voluntat dels pobles”. Els redactors de les bases s’apropaven aix\u00ed al pensament d\u2019Ernest Renan<\/a>, qui, en 1882, va dir que la naci\u00f3 \u00e9s “un plebiscit quotidi\u00e0”. L\u2019ant\u00edpoda ideol\u00f2gica dels articles 2 (“…la indisoluble unidad de la Naci\u00f3n espa\u00f1ola”) i 8 (“Las Fuerzas Armadas […] tienen como misi\u00f3n garantizar la soberan\u00eda e independencia de Espa\u00f1a, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”) de la Constituci\u00f3 espanyola<\/a> que d’ac\u00ed a poc festejarem.<\/p>\n

En el pla de l’ordenaci\u00f3 territorial, la Declaraci\u00f3 sostenia que “La prov\u00edncia<\/a> \u00e9s una divisi\u00f3, classificaci\u00f3 i denominaci\u00f3 arbitr\u00e0ria. Filla d’una concepci\u00f3 mec\u00e0nica de l’Estat, \u00e9s freda, inexpressiva, roda m\u00e9s gran o m\u00e9s petita d’un complicat engranatge que sols se mou a voluntat del poder central” i que “La comarca no \u00e9s un fragment de territori arbitr\u00e0riament fitat pel centralisme. \u00c9s entitat nadiua que t\u00e9 nom propi, no inventat ni reconegut pel poder central […] Els valencianistes, conseq\u00fcents sempre amb el criteri descentralitzador, havem de respectar eixes comarques<\/a> i desitjar que els respectius municipis les consagren per mig d\u2019unions o mancomunitats”. Am\u00e9n.<\/p>\n

Noranta anys despr\u00e9s, aquelles propostes nov\u00edssimes s\u00f3n ja reivindicacions hist\u00f2riques. La ra\u00f3 que, a parer meu, legitimava els valencianistes del 1918 continua legitimant els de 2008. Per aix\u00f2, el passat 12 de novembre, un centenar selecte de valencianistes actuals homenatj\u00e0 els autors de la Declaraci\u00f3 i reafirm\u00e0 la voluntat de continuar votant valenci\u00e0 en el plebiscit diari que \u00e9s treballar, interpretar la realitat, pensar el futur o anar pel pa. Hi hagu\u00e9 de tot: diputats, exconsellers, sindicalistes, acad\u00e8mics, empresaris, periodistes, el meu cos\u00ed Robert<\/a> i fins i tot el secretari general de Lo Rat Penat<\/a>, Josep Puchades, harm\u00f2nicament envoltat de gent addicta a les Normes de Castell\u00f3<\/a>.<\/p>\n

Si voleu saber-ne m\u00e9s i vore un grapat de fotos de l\u2019acte feu clic ac\u00ed<\/a>. Si voleu con\u00e9ixer el text complet de la Declaraci\u00f3 de 1918, feu clic en la naci\u00f3… valenciana:<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De novembre a desembre de 1918, el diari La Correspondencia de Valencia va publicar la Declaraci\u00f3 Valencianista. Entre els qui la van redactar, hi havia figures com Ignasi Villalonga, president de la Cambra de Comer\u00e7 i impulsor del Banc de Val\u00e8ncia, o el periodista Maximili\u00e0 Thous, director del Museu Etnogr\u00e0fic de Val\u00e8ncia que el franquisme […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[300,190283,568],"class_list":["post-345","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-historia","tag-pais","tag-politica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/345","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=345"}],"version-history":[{"count":19,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/345\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4900,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/345\/revisions\/4900"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=345"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=345"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=345"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}