{"id":37,"date":"2007-10-01T15:36:29","date_gmt":"2007-10-01T13:36:29","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2007\/10\/01\/deu-salve-el-sifoner\/"},"modified":"2013-02-27T11:14:45","modified_gmt":"2013-02-27T09:14:45","slug":"deu-salve-el-sifoner","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2007\/10\/01\/deu-salve-el-sifoner\/","title":{"rendered":"D\u00e9u salve el Sifoner"},"content":{"rendered":"

A la tardor del 1993 i per a celebrar el 9 d\u2019Octubre, un grup de joves d\u2019Alcoi que, per a no calfar-nos molt el cap, ens f\u00e9iem anomenar Joves d\u2019Alcoi decid\u00edrem organitzar una festa de rock en catal\u00e0 (sic<\/em>). Com que ens sobrava espenta per\u00f2 ens faltava finan\u00e7ament, la cosa no podia ser d\u2019una altra manera: res de directes; amb l\u2019amo d\u2019un pub, aparaul\u00e0rem omplir-li el local, a canvi d\u2019ensenyorir-nos de l\u2019equip musical. Val a dir que la simbiosi funcion\u00e0 de categoria i, aquella nit i moltes altres, el Zoo Loco<\/a> reb\u00e9 nova i nombrosa clientela i els Joves d\u2019Alcoi f\u00e9rem proselitisme a cor qu\u00e8 vols. Els discos, els hav\u00edem de posar nosaltres, \u00e9s clar. Ten\u00edem el que es produ\u00efa aleshores: Els Pets, Sopa de Cabra, Sangtra\u00eft, Sau i poca cosa m\u00e9s. Exposat el tema en una reuni\u00f3 d\u2019almog\u00e0vers alcoians, joves i no tant joves, dos d\u2019ells ens oferiren les discoteques personals. Dels vinils que em prest\u00e0 el primer, en recorde un: Calla, dimoni!<\/em> d\u2019un tal Llu\u00eds el Sifoner. Juntament amb mi i altres rareses musicals, Calla, dimoni!<\/em> f\u00e9u via cap a casa del segon prestador, qui, en vore el fruit de l\u2019acapte previ, exclam\u00e0 sever: \u201cEl Sifoner en una festa de rock en catal\u00e0? Que no saps qui \u00e9s?\u201d I no, no ho sabia, per\u00f2 m\u2019ho explic\u00e0 amb tots els detalls, especialment aquell de la \u201cllista de paraules prohibides\u201d en Canal 9 per sonar \u201cmassa catalanes\u201d. Ai, las, l\u2019ef\u00edgie somrient de la car\u00e0tula amagava la maldat del Claudi de Hamlet<\/em>! Tan jove i tan innocent, el segon comodat musical m\u2019aportava uns quants discos a les mans i un anatema m\u00e9s en el credo nacionalista. Oi que som un pa\u00eds d\u2019actes de fe? Malgrat l\u2019excomuni\u00f3 can\u00f2nica, els Joves d\u2019Alcoi ten\u00edem al cos una bona dosi d\u2019heterod\u00f2xia i, la nit de la celebraci\u00f3, una encara m\u00e9s gran de plis-plai. Calla, dimoni! <\/em>son\u00e0 en la festa, no es registr\u00e0 cap cas d\u2019urtic\u00e0ria.<\/p>\n

No fou fins un lustre m\u00e9s tard que no se m\u2019aparegu\u00e9 aquell \u00e0ngel caigut de la transici\u00f3 valenciana. En vespres del Nadal de 1998, assistia dist\u00e9s i confiat a unes jornades que la Joventut Valencianista duia a terme a la Marina Alta<\/a>. All\u00f2 era temptar la sort. No vaig tindre en compte jo que aquella comarca, verda d\u2019arbrat i de p\u00e0mpols, blava de cel i de mar, perfumada de tarongina i gesmil, era el bressol de la b\u00e8stia. En el decurs d\u2019una taula redona sobre la capitalitat de Val\u00e8ncia i sense una mala bafarada de sofre que avisara els incauts, Llu\u00eds Forn\u00e9s, \u00edncub del dimoni Sifoner, prenia la paraula. En ser identificat pel moderador, vaig mirar de cua d\u2019ull i un calfred em recorregu\u00e9 l\u2019espinada: el tenia ben a prop. Com d\u2019habitud en la host infernal, es mostr\u00e0 versat en l\u2019\u00fas de la paraula i bon coneixedor de les febleses d\u2019aquelles \u00e0nimes c\u00e0ndides entre les quals es trobava. Reivindic\u00e0 la necessitat de cantar a Val\u00e8ncia, de recon\u00e9ixer-la com a cap i casal i d\u2019exigir que actue en conseq\u00fc\u00e8ncia. Quin desassossec espiritual, acabava d\u2019escoltar un diable i n\u2019hi havia per dir am\u00e9n!<\/p>\n

I si els camins del Senyor s\u00f3n inescrutables, els de la temptaci\u00f3 s\u00f3n diversos i actualitzats. A la secci\u00f3 panoccitanista de l\u2019avern, coneixen b\u00e9 Internet i diposen d\u2019una bona base de dades. Cavil\u00b7l\u00f3s en la lectura de Per una teoria de la naci\u00f3<\/em> (traducci\u00f3 catalana del llibre de Robert Lafont<\/a> Sur la France<\/em>), m\u2019arrib\u00e0 un correu electr\u00f2nic des de lluisfornes@hotmail.com<\/a>. Fer-li un parell de preguntes \u00bfseria un pecat mortal o venial? Encara no ho s\u00e9, per\u00f2 tan cert com hi ha D\u00e9u \u00e9s que Forn\u00e9s em va dissipar els dubtes i vaig acabar el llibre, que per cert us recomane, amb m\u00e9s fonament i gaudi. Mesos m\u00e9s tard i per a fer un regal, buscava l\u2019obra de Lafont a la llibreria Pam de Nas (30, rue des Grands Agustins, 75006 PARIS). Conversava amb Jean-Fran\u00e7ois Coche, llibreter afortunadament poliglot, sobre la llengua del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i esment\u00e0 indefectiblement el Sifoner, redimonis!<\/p>\n

Fins al moment d\u2019escriure estes lletres, l\u2019\u00faltim encontre en carn mortal amb Llu\u00eds Forn\u00e9s va esdevenir-se a la mateixa contrada que el primer: Moraira. A la casa que tenen all\u00e0 els Bertomeu Torner, celebr\u00e0vem l\u2019onom\u00e0stica de Marisa, la matriarca del clan. I en mitat de la vetlada va apar\u00e8ixer. Vam parlar de cine, de teatre i de Riuraus vius, una associaci\u00f3 que ha fundat per a protegir i difondre esta construcci\u00f3<\/a> tan caracter\u00edstica de la Marina. Se n\u2019an\u00e0 prompte, venia d\u2019ensenyar uns quants riuraus a uns anglesos, a qui havia explicat la vella relaci\u00f3 de l\u2019habitatge nostrat amb la producci\u00f3 de panses per a fer plum cakes<\/em><\/a> i la necessitat de calories dels soldats brit\u00e0nics durant la Primera Guerra Mundial. \u201cEste home no para\u201d, vaig pensar.<\/p>\n

Si heu arribat fins ac\u00ed \u00e9s que no us ha avorrit este reguitzell d\u2019an\u00e8cdotes. \u00c9s el millor que tinc per a il\u00b7luminar el personatge. Si voleu saber-ne m\u00e9s, us recomane l\u2019exposici\u00f3 que del 4 al 26 d\u2019octubre li dedica Pedreguer, el seu poble. Hi trobareu imatges i arguments que glossen la traject\u00f2ria personal, professional, intel\u00b7lectual i art\u00edstica de Llu\u00eds Forn\u00e9s i P\u00e9rez. Despr\u00e9s d\u2019esta demonitzaci\u00f3 amical que li he fet, no el posar\u00e9 en una peanya ni li dibuixar\u00e9 un nimbe. Pense, aix\u00f2 s\u00ed, que se li ha de recon\u00e8ixer l\u2019amor i el treball pel pa\u00eds. Aix\u00f2 \u00e9s innegable.<\/p>\n

Diuen els seus bi\u00f2grafs que durant un recital al novembre de 1990, en ser escridassat pels anatematitzadors de torn, Llu\u00eds Forn\u00e9s exclam\u00e0 dolgut \u201cel Sifoner \u00e9s mort\u201d. D\u00e8sset anys despr\u00e9s, el 9 d\u2019Octubre i eixa part d\u2019au f\u00e8nix que nia en tots els artistes ens el tornaran. Ser\u00e0 a les set i mitja de la vesprada, a Pedreguer i amb el concert \u201cDe riuraus i de ra\u00efms\u201d. El Sifoner ressuscita, D\u00e9u salve el Sifoner!<\/p>\n

\"sifoner.jpg\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A la tardor del 1993 i per a celebrar el 9 d\u2019Octubre, un grup de joves d\u2019Alcoi que, per a no calfar-nos molt el cap, ens f\u00e9iem anomenar Joves d\u2019Alcoi decid\u00edrem organitzar una festa de rock en catal\u00e0 (sic). Com que ens sobrava espenta per\u00f2 ens faltava finan\u00e7ament, la cosa no podia ser d\u2019una altra […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[1184,1278,190283,190289],"class_list":["post-37","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-europa","tag-llengua","tag-pais","tag-vides"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4981,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37\/revisions\/4981"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}