{"id":3905,"date":"2012-02-19T19:53:39","date_gmt":"2012-02-19T17:53:39","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/?p=3905"},"modified":"2012-11-29T16:59:11","modified_gmt":"2012-11-29T14:59:11","slug":"la-princesa-i-el-pesol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2012\/02\/19\/la-princesa-i-el-pesol\/","title":{"rendered":"La princesa i el p\u00e8sol"},"content":{"rendered":"

Temps era temps un pr\u00edncep es volia casar amb una vertadera princesa. Va fer la volta al m\u00f3n i va trobar moltes princeses. Per\u00f2, per una cosa o per l’altra, cap no li semblava una princesa de deb\u00f2. Una nit de tempesta trucaren a la porta de palau. El rei an\u00e0 a obrir. Una noia amb la roba molla i els cabells xops demanava aixopluc… Deia que era una princesa! \u201cAix\u00f2 ja ho veurem\u201d, va pensar la reina. I va posar un p\u00e8sol al somier del llit de l’habitaci\u00f3 de convidats. Despr\u00e9s pos\u00e0 damunt vint matalassos i vint edredons de plomes. La princesa dormiria en aquell llit. L’endem\u00e0 al mat\u00ed, la reina va preguntar a la noia si havia dormit b\u00e9. \u201cPitjor impossible\u201d, respongu\u00e9 ella. \u201cHi havia alguna cosa dura al meu llit, tan dura que tinc el cos ple de blaus!\u201d El rei i la reina van haver de recon\u00e8ixer que es tractava d’una veritable princesa. El pr\u00edncep es va casar amb la seva princesa de deb\u00f2 i exposaren el p\u00e8sol a la galeria de tresors.<\/em><\/strong><\/p>\n

\"\"I conte contat, conte acabat; tal com el t\u00e9 la xiqueta, m\u00e9s o menys us l’he copiat. Els contes infantils estan plens de pr\u00ednceps, de reis que obrin ells mateixos la porta del seu palau, de princeses desemparades i de reines espavilades. El final sempre \u00e9s feli\u00e7. La hist\u00f2ria que compil\u00e0 Hans Christian Andersen cont\u00e9 una moralitat que potser escapa al criteri dels m\u00e9s menuts: la monarquia \u00e9s cara, desagra\u00efda i melindrosa. Es car fer la volta al m\u00f3n per a trobar esposa, cal ser molt desagra\u00efda per a dir a qui t’ha acollit que has dormit malament a sa casa i nom\u00e9s si tens la pell molt fina t’afectar\u00e0 un p\u00e8sol davall de vint matalassos.<\/p>\n

La infanta Cristina ha demanat que la deixen viure tranquil\u00b7la<\/a>; pobreta meua. Si ella vol, dem\u00e0 mateix li canvie la meua calma pel seu trastorn. Vull viure la intranquil\u00b7litat d’un palauet de 10 milions d’euros<\/a> a Pedralbes i no s\u00e9 quantes propietats m\u00e9s<\/a>, el desassossec d’anar-me’n a Washington si l’aire se’m fa pesat ac\u00ed, el neguit d’una vida regalada, la incomoditat quotidiana del luxe i l’avorriment insofrible d’un iot. La tieta<\/a> ha eixit a defensar-los, a ella o al marit. Mana callar<\/a>, \u00e9s borbona i Urdangarin innocent ara i despr\u00e9s del judici. Aix\u00ed acabar\u00e0 la faula mentre no li posem fi. Els reis estan b\u00e9 per als contes, no per al dia de hui.<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Temps era temps un pr\u00edncep es volia casar amb una vertadera princesa. Va fer la volta al m\u00f3n i va trobar moltes princeses. Per\u00f2, per una cosa o per l’altra, cap no li semblava una princesa de deb\u00f2. Una nit de tempesta trucaren a la porta de palau. El rei an\u00e0 a obrir. Una noia […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[3049,568],"class_list":["post-3905","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-monarquia","tag-politica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3905","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3905"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3905\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4556,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3905\/revisions\/4556"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3905"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3905"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3905"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}