{"id":5398,"date":"2014-01-12T00:38:40","date_gmt":"2014-01-11T22:38:40","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/?p=5398"},"modified":"2014-01-21T16:00:04","modified_gmt":"2014-01-21T14:00:04","slug":"elia-perez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2014\/01\/12\/elia-perez\/","title":{"rendered":"Elia P\u00e9rez"},"content":{"rendered":"

\"familia_davo_perez\"<\/a>Comentava fa pocs dies, amb una companya de treball, que \u201cla inf\u00e0ncia \u00e9s l\u2019\u00fanica p\u00e0tria a la qual tots voldr\u00edem tornar\u201d. No d\u00e9iem res de nou \u2014la frase \u00e9s, m\u00e9s o menys, de Rainer M. Rilke<\/a>\u2014, per\u00f2 s\u00ed de ben cert. En el regne enyorat i perdut de la meua inf\u00e0ncia els pares eren els reis, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia una reina mare i eixa era Elia P\u00e9rez Arques, la meua \u00e0via paterna. Tot el que us puga contar ser\u00e0 poc per a glossar-la.<\/p>\n

Per l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 va haver de cr\u00e9ixer i criar va ser, com totes, valenta i treballadora. Ella i el seu Paco van pujar dos fills en temps esperan\u00e7ats, convulsos i dif\u00edcils: la Rep\u00fablica, la guerra, la pres\u00f3, un any de desterrament a Tortosa que f\u00e9u n\u00e0ixer catal\u00e0 a mon pare, la dictadura… Per\u00f2, malgrat les penalitats, mai degu\u00e9 perdre el somriure amb qu\u00e8 la vaig con\u00e9ixer i la recorde. Pels fills es van desviure i als dos van donar estudis superiors; Paquito i Luis van fer un peritatge en l\u2019Escola Industrial<\/a>. Als n\u00e9ts, ens van malcriar, especialment ella.<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s que malcriar els n\u00e9ts est\u00e0 en la gen\u00e8tica dels avis. Elia era romancera, cantadora, encantadora, compradora de joguets i faedora tamb\u00e9, sanadora de mals, teixidora de bufandes, ordidora d\u2019endevinalles i contadora de contes on no faltaven mumerots, homes del sac i dones que furtaven xiquets. Ara fer por a les criatures no est\u00e0 ben vist ni de moda, per\u00f2 jo crec que acomplia la funci\u00f3 de recordar-nos que el perill plana pel m\u00f3n.<\/p>\n

L\u2019\u00e0via tamb\u00e9 era rebel i solid\u00e0ria. Ho comprovareu amb una an\u00e8cdota. Est\u00e0vem a la caseta passant un diumenge d\u2019estiu, el pare havia fet paella, per\u00f2, per exc\u00e9s d\u2019aperitiu o de joguera, el meu germ\u00e0 i jo no en vol\u00edem menjar, reclam\u00e0vem canvi de men\u00fa. Ni parlar-ne, \u201cO mengeu arr\u00f2s o se n\u2019aneu fora sense dinar\u201d. L\u2019assumpte semblava sentenciat, per\u00f2, a mon pare, li va replicar sa mare: \u201cVeges tu si es quedaran els xiquets sense dinar\u201d. \u201cI tant que no dinaran i tu, si no est\u00e0s d\u2019acord, tamb\u00e9 te\u2019n vas fora\u201d. I aix\u00ed ens vam quedar els tres, al carrer i sense menjar de calent; castigats l\u2019auela<\/em> i els n\u00e9ts. Quin exemple de camaraderia intergeneracional! Que gran q\u00fcestionament del patriarcat per part de l\u2019aviarcat!<\/p>\n

Si conte tot a\u00e7\u00f2 ara \u00e9s perqu\u00e8 el passat 3 de gener es van complir 30 anys de la segona mort de l\u2019\u00e0via Elia. S\u00ed, de la segona mort. Segons contava, quan tenia catorze anys va morir i es va vore ella mateixa travessant un t\u00fanel llarg, al final del qual l\u2019esperava una gran llum… per\u00f2, afortunadament per als seus descendents, va tornar arrere. Despr\u00e9s d\u2019aquella experi\u00e8ncia, el m\u00e9s enll\u00e0 li semblava un lloc conegut, una cosa vista. I sempre estava amb les animetes amunt i avall i fent broma. Deia que des de l\u2019altre m\u00f3n ens vigilaria i que, si no li apanyava alguna cosa que f\u00e9rem, ens pegaria dos colpets al muscle. Jo, de moment, no he notat res. Deu ser que m\u2019estic portant b\u00e9.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Comentava fa pocs dies, amb una companya de treball, que \u201cla inf\u00e0ncia \u00e9s l\u2019\u00fanica p\u00e0tria a la qual tots voldr\u00edem tornar\u201d. No d\u00e9iem res de nou \u2014la frase \u00e9s, m\u00e9s o menys, de Rainer M. Rilke\u2014, per\u00f2 s\u00ed de ben cert. En el regne enyorat i perdut de la meua inf\u00e0ncia els pares eren els […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[190289],"class_list":["post-5398","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-vides"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5398","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5398"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5398\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5424,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5398\/revisions\/5424"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5398"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5398"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5398"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}