{"id":5504,"date":"2014-03-29T19:31:15","date_gmt":"2014-03-29T17:31:15","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/?p=5504"},"modified":"2014-03-29T20:14:09","modified_gmt":"2014-03-29T18:14:09","slug":"no-passaran","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2014\/03\/29\/no-passaran\/","title":{"rendered":"No passaran!"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5505\" alt=\"NO_PASSARAN_1\" src=\"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/files\/2014\/03\/NO_PASSARAN_1.jpg\" width=\"300\" height=\"234\" \/>A contracor i en nom d\u2019eixe ideal que que fa germans als amics, el jueu franc\u00e9s Max Fridman va tornar a Catalunya durant la tardor de 1938. Abans havia combatut en la guerra com a brigadista internacional. La desaparici\u00f3 de l\u2019itali\u00e0 Guido Treves, tamb\u00e9 jueu i brigadista, va ser motiu del retorn. L\u2019escenari era trist, desesperat. La Rep\u00fablica estava sola, els franquistes avan\u00e7aven, a l\u2019Ebre la legitimitat altiva plantava cara a una superioritat indigna i, enmig de tot, periodistes compromesos, descreguts o temeraris feien perqu\u00e8 el m\u00f3n sabera qu\u00e8 hi estava passant. Com si el m\u00f3n no n\u2019estiguera al corrent i callara confiant que la b\u00e8stia feixista s\u2019acontentaria amb eixe pobre boc\u00ed anomenat Espanya.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5507\" alt=\"NO_PASSARAN_2\" src=\"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/files\/2014\/03\/NO_PASSARAN_2.jpg\" width=\"199\" height=\"406\" srcset=\"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/files\/2014\/03\/NO_PASSARAN_2.jpg 199w, https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/files\/2014\/03\/NO_PASSARAN_2-147x300.jpg 147w\" sizes=\"auto, (max-width: 199px) 100vw, 199px\" \/>Fridman va haver de bregar amb comissaris pol\u00edtics, russos, quintacolumnistes, espies, representants de la Creu Roja Internacional, aviadors, pontoners, irlandesos, rabins&#8230; per a finalment trobar el que va trobar. No us ho dir\u00e9. Al cap i a la fi, tot \u00e9s mentida. O potser no, Max Fridman nom\u00e9s \u00e9s real en les p\u00e0gines del c\u00f2mic, novel\u00b7la gr\u00e0fica, si voleu. Per\u00f2 \u00e9s plausible que alg\u00fa com ell i la seua aventura pertanyeren a la hist\u00f2ria i no a la ficci\u00f3. Recomane, per tant, el llibre de Vittorio Giardino al p\u00fablic en general i especialment a professors, estudiants i idealistes desenganyats.<\/p>\n<p><em>No passaran!<\/em> es titula. I, s\u00ed, tamb\u00e9 el teniu en castell\u00e0 en l\u2019editorial Norma. Ben documentat, ben prologat i amb la llista de bibliografia que ha consultat l\u2019autor. Aix\u00f2 s\u2019agra\u00efx. Cada cap\u00edtol comen\u00e7a amb alguna dita real i significativa. Per al segon (\u201cRiu de sang\u201d), Giardino va escollir aquella d\u2019Unamuno que, abreujada, tots coneixem. Degudament ampliada, la faig meua i us la deixe ac\u00ed:<\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><strong><em>Vencer\u00e9is, porque ten\u00e9is sobrada fuerza bruta. Pero no convencer\u00e9is. Para convencer hay que persuadir. Y para persuadir necesitar\u00edais algo que os falta: raz\u00f3n y derecho en la lucha.<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A contracor i en nom d\u2019eixe ideal que que fa germans als amics, el jueu franc\u00e9s Max Fridman va tornar a Catalunya durant la tardor de 1938. Abans havia combatut en la guerra com a brigadista internacional. La desaparici\u00f3 de l\u2019itali\u00e0 Guido Treves, tamb\u00e9 jueu i brigadista, va ser motiu del retorn. L\u2019escenari era trist, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[7153,300,98269],"class_list":["post-5504","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-catalunya","tag-historia","tag-llibres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5504","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5504"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5504\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5510,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5504\/revisions\/5510"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5504"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5504"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5504"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}