{"id":5636,"date":"2014-09-03T23:21:16","date_gmt":"2014-09-03T21:21:16","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/?p=5636"},"modified":"2014-09-04T11:25:22","modified_gmt":"2014-09-04T09:25:22","slug":"tattoos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2014\/09\/03\/tattoos\/","title":{"rendered":"Tattoos"},"content":{"rendered":"<p lang=\"ca-ES\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignright size-full wp-image-5637\" alt=\"Long_John_Silver\" src=\"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/files\/2014\/09\/Long_John_Silver.jpg\" width=\"194\" height=\"300\" \/>Doncs s\u00ed, quan vaig a la platja m&#8217;identifique amb la gent gran i menuda. Ancians i xiquets s\u00f3n els \u00fanics que no van tatuats. Encarem el tema. Quan jo era xicotet nom\u00e9s es tatuaven dos classes d&#8217;h\u00f2mens: els legionaris i els presos. All\u00f2 devia ser obra de gent poc professional i equipada perqu\u00e8 el resultat era verd\u00f3s i poc definit. Els missatges m\u00e9s repetits, segons el cas, eren \u201cSoy el novio de la muerte\u201d i \u201cAmor de madre\u201d. Quant a les imatges, hi havia sobretot cristos semblants a Camar\u00f3n, sinistres calaveres, \u00e0ncores, pergamins&#8230;<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\">El temps pass\u00e0 i els i les <em>punks<\/em> s&#8217;uniren al grup de tatuats, amb la qual cosa s&#8217;aconseguia una certa igualtat de g\u00e8nere tatuat i es consolidava la creen\u00e7a que per a tatuar-se u havia de ser un poc contestatari, antisocial, <em>malote<\/em>&#8230; A l&#8217;an\u00e0rquica A dins del cercle, s&#8217;uniria poc m\u00e9s endavant l&#8217;Oi! dels skins i, segons amb quin peu colpejaren, s\u00edmbols nazis o antifeixistes. L&#8217;esperit <em>outsider<\/em> de tatutats i tatuades continuava vigent.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\">Ara ja no. Ara es tatuen gatets i gossets, no cal ser de cap tribu urbana. Per cert, en queden? I amb la universalitzaci\u00f3 del tatuatge va n\u00e0ixer una nova veta de mercat (algun efecte positiu havia de tindre la cosa, ara hi ha qui s&#8217;hi guanya la vida) i arrib\u00e0 la infinitud ic\u00f2nica: dracs, motos, sirenes, donyets, flors, mandales, mapes, papallones, alfabets estranys&#8230; \u201cQu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 que dus a la cama?\u201d, pregunte a l&#8217;alumne, \u201c\u00c9s <i>Vicent<\/i> en \u00e8lfic\u201d, respon el xicot. Quasi em cague garr\u00f3 avall. No podem imaginar, ni Tolkien ni jo, un elf anomenat Vicent. Quins poders tindria? Fer paella amb pa de lembas? Encendre una masclet\u00e0 sobre el foc de Mordor?<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\">B\u00e9, llevat del turisme angl\u00e9s que ens visita (all\u00e0 el <i>tattoo<\/i> \u00e9s una tradici\u00f3 secular), l&#8217;edat mitjana dels tatuats i tatuades locals \u00e9s relativament curta. S\u00f3n joves i aix\u00f2 fa que el colibr\u00ed a la regata o la inscripci\u00f3 japonesa al turmell no els paren del tot malament. Per\u00f2, \u00bfqu\u00e8 passar\u00e0 d&#8217;ac\u00ed a quaranta o cinquanta anys, quan la fada guerrera i l&#8217;intr\u00e8pid samurai vagen a fer-se una mamografia o revisar-se les varius? Potser la moda haur\u00e0 passat. Pot ser, tamb\u00e9, que el metge o la metja siguen gent de la broma i, en vore aquelles figures arrugades, diguen al pacient: \u201cQu\u00e8? Com est\u00e0 el vell Long John Silver? Salude de la meua part eixe coix male\u00eft!\u201d.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\">Falten pocs dies perqu\u00e8 em visite el pirata Cant\u00f3, amo del drag\u00f3 amb qu\u00e8 tanque l&#8217;entrada. Quan me&#8217;l trobe a la porta de casa, qu\u00e8 hauria de fer? Li servisc un rom o li done directament la taca negra?<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: center\"><a href=\"https:\/\/www.facebook.com\/rafael.cantoesteve?fref=ts\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-5639\" alt=\"DraCanto\" src=\"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/files\/2014\/09\/DraCanto.jpg\" width=\"448\" height=\"221\" srcset=\"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/files\/2014\/09\/DraCanto.jpg 448w, https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/files\/2014\/09\/DraCanto-300x147.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 448px) 100vw, 448px\" \/><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Doncs s\u00ed, quan vaig a la platja m&#8217;identifique amb la gent gran i menuda. Ancians i xiquets s\u00f3n els \u00fanics que no van tatuats. Encarem el tema. Quan jo era xicotet nom\u00e9s es tatuaven dos classes d&#8217;h\u00f2mens: els legionaris i els presos. All\u00f2 devia ser obra de gent poc professional i equipada perqu\u00e8 el resultat [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[190287,190289],"class_list":["post-5636","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-consum","tag-vides"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5636","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5636"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5636\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5645,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5636\/revisions\/5645"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5636"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5636"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5636"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}