{"id":5674,"date":"2014-10-19T18:37:29","date_gmt":"2014-10-19T16:37:29","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/?p=5674"},"modified":"2021-04-28T10:50:34","modified_gmt":"2021-04-28T08:50:34","slug":"isabel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2014\/10\/19\/isabel\/","title":{"rendered":"Isabel"},"content":{"rendered":"

Tal dia com hui, m\u00e9s o menys, per\u00f2 de 1469, tenia lloc una boda que faria hist\u00f2ria, que marcaria el dest\u00ed del m\u00f3n: Isabel de Castella i Ferran d’Arag\u00f3 es donaven, com diu ara la premsa rosa, el \u201cs\u00ed que vull\u201d a Valladolid. El casament en q\u00fcesti\u00f3 i tot el que s’esdevindria amb la feli\u00e7 parella \u00e9s per al nacionalisme espanyol una fita, \u00e7o \u00e9s, un moj\u00f3n<\/em>. Uni\u00f3 de corones (no de regnes), conquesta de Granada, expulsi\u00f3 dels jueus<\/a>, descobriment d’Am\u00e8rica… \u00c9s innegable que tenen les seues raons per a estar-ne desvanits. \u201cDe Isabel y Fernando<\/a>, el esp\u00edritu impera, moriremos besando la sagrada bandera…\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2 no vull parlar d’hist\u00f2ria, sin\u00f3 d’espectacle, d’entreteniment, de cultura de masses. La tele, les s\u00e8ries de la tele ens han fet creure que la transici\u00f3 va ser una cosa m\u00e9s familiar i amable que complicada i dolorosa, gr\u00e0cies a Cu\u00e9ntame<\/em>. I el franquisme? El franquisme, el va passar mitja Espanya en el bar El Asturiano. Podeu contradir-me, dec haver vist tres o quatre episodis d’Amar en tiempos revueltos<\/em> i cap de Cu\u00e9ntame<\/em>. No \u00e9s nom\u00e9s perqu\u00e8 Imanol Arias m’embafe m\u00e9s que un cocotet de massap\u00e0, \u00e9s que no m’agraden les s\u00e8ries. Ho confesse: no s\u00e9 de qu\u00e8 va Juego de tronos<\/em>.<\/p>\n

Per\u00f2 hi ha coses que m’encenen. Passe que les s\u00e8ries, com els historiadors en general, dibuixen el passat com m\u00e9s s’adequa a la seua visi\u00f3 del present, d’acord. El que no puc encaixar \u00e9s que l’actriu que encarna a Isabel la Cat\u00f2lica semble eixida d’un anunci d’Intimissimi<\/a> i el rei consort tinga m\u00e9s cara d’Hugo Boss que de Ferran el Cat\u00f2lic. Per\u00f2, ai, las!, les mosques, la brut\u00edcia, la caspa, la foscor… s\u00f3n les grans oblidades de les recreacions historicotelevisives.<\/p>\n

En fi, sempre ens quedar\u00e0 el teatre. Fa tres anys vaig vore a Alcoi<\/a>, capital valenciana de les arts esc\u00e8niques i de tantes arts m\u00e9s, Fe\u00edsima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel<\/em>, de la companyia catalana La Cal\u00f2rica<\/a>. Ac\u00ed va la sinopsi del muntatge:<\/p>\n

Pobra Castella… Despr\u00e9s d’una vida de triomfs que l’han dut a convertir-se en la sobirana m\u00e9s temuda i poderosa de la cristiandat, la reina Isabel I viu els \u00faltims dies sense saber qui la succeir\u00e0 en el tron i donar\u00e0 continu\u00eftat al seu gran projecte. Molts dels seus fills han mort, d’altres pateixen el tracte injuri\u00f3s dels seus esposos. Tan sols queda un cap a la terra on es pugui cenyir la corona de Castella, el cap pertorbat de la princesa Joana. Una explosi\u00f3 grotesca sobre l’home i les passions que porta dintre. Una tragicom\u00e8dia sobre el poder i la vergonya, sobre la rid\u00edcula brevetat de la vida i l’evid\u00e8ncia insuportable de la mort.<\/em><\/p>\n

Un dels punts que et sobta a penes s’ha al\u00e7at el tel\u00f3 \u00e9s que el paper d’Isabel la Cat\u00f2lica \u00e9s interpretat per Aitor Galisteo-Rocher. S\u00ed, un home. Aix\u00f2 conferix al muntatge molta conya i molta veracitat, perqu\u00e8 per a la nostra correcci\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s inconcebible que una dona tra\u00efsca la fam\u00edlia, sostinga la guerra i desnone a uns quants milers nom\u00e9s per no menjar porc i tallar-se el prepuci. No, aix\u00f2 nom\u00e9s ho pot fer un tio. B\u00e9, recomane als directors, programadors i supergestors culturals que em lligen que incloguen esta obra com a substanci\u00f3s aliment de la ferotge platea. I, com diuen els de la far\u00e0ndula, “molta merda”… a tots i totes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tal dia com hui, m\u00e9s o menys, per\u00f2 de 1469, tenia lloc una boda que faria hist\u00f2ria, que marcaria el dest\u00ed del m\u00f3n: Isabel de Castella i Ferran d’Arag\u00f3 es donaven, com diu ara la premsa rosa, el \u201cs\u00ed que vull\u201d a Valladolid. El casament en q\u00fcesti\u00f3 i tot el que s’esdevindria amb la feli\u00e7 […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[2822,300,1757,4386],"class_list":["post-5674","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-alcoi","tag-historia","tag-israel","tag-teatre"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5674","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5674"}],"version-history":[{"count":27,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5674\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5684,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5674\/revisions\/5684"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5674"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5674"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5674"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}