{"id":5814,"date":"2015-02-20T19:43:59","date_gmt":"2015-02-20T17:43:59","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/?p=5814"},"modified":"2015-02-20T23:53:36","modified_gmt":"2015-02-20T21:53:36","slug":"la-portentosa-vida-del-pare-vicent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2015\/02\/20\/la-portentosa-vida-del-pare-vicent\/","title":{"rendered":"La portentosa vida del pare Vicent"},"content":{"rendered":"

\"La_portentosa_vida_del_pare_Vicent\"<\/a>Dilluns el programa El Ojo Cr\u00edtico<\/em> de RNE va lliurar el seu Premi Especial<\/a> a Albert Boadella, per ser “un dramaturgo antidogm\u00e1tico […] irreverente”. I, almenys parcialment, se\u2019l mereix l\u2019home. Dic parcialment perqu\u00e8, si el dogma i l\u2019amo s\u00f3n Espanya i l\u2019espanyolisme, este buf\u00f3 pot resultar obedient fins a l’ortod\u00f2xia i llepacrestes fins a la n\u00e0usea. Respecte del fundador d’Els Joglars i actual director dels madrilenys Teatros del Canal<\/a> \u2014hi ha Romes<\/a> que s\u00ed que paguen\u2014, el jurat afirma que “su vida y su trayectoria est\u00e1n marcadas por la b\u00fasqueda constante de la verdad del arte y la belleza de las cosas\u201d.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, posem-ne un exemple. L’agost de 2013 Boadella es mofava del sobiranisme catal\u00e0 estacant la poca bellesa del seu tafanari nu<\/a> en una senyera independentista. Deu tindre el guardonat afici\u00f3 a les banderes, un any abans es va retratar, molt flamenc ell, amb una bandera espanyola<\/a> com a falda. Per\u00f2, ai las!, en este cas no mostrava el cul entre les columnes d’H\u00e8rcules ni deixava anar la titola entre els lisos borb\u00f2nics de l’escuss\u00f3. Se li acaba la irrever\u00e8ncia on comen\u00e7a l’inter\u00e9s.<\/p>\n

Per\u00f2 alguna cosa bona hem de recon\u00e9ixer a Boadella; oi que s\u00ed, Jordi? Efectivament, ell com a protagonista i la resta de personatges de La portentosa vida del pare Vicent<\/em> ens han donat hores de rialles i reinterpretacions, per a estupor i tedi de la resta d’amics i companys de barral<\/a>. L’any 1978, la pel\u00b7l\u00edcula va entrar en la hist\u00f2ria violenta de la transici\u00f3 valenciana per haver patit, l’emblem\u00e0tic i desaparegut cine Goya, un atemptat<\/a> mentre s’hi projectava. Els reaccionaris de torn posaren la bomba als lavabos i all\u00e0 va quedar la seua femta feixista, la sessi\u00f3 continuava i la resplendor d’esta obra mestra del s\u00e8ptim art valenci\u00e0 es mant\u00e9 tan fulgurant i desconeguda com sempre.<\/p>\n

La portentosa vida del pare Vicent<\/em> \u00e9s un torrent cabal\u00f3s d’alcoiania: l’ambientaci\u00f3 del magn\u00edfic i enyorat Alejandro Soler<\/a>, els actors secundaris, els extres, les localitzacions, els escuts de la fil\u00e0 Gusmans<\/a> en la reuni\u00f3 del consell, la pr\u00e8dica final al barranc Cint i, especialment, Ovidi Montllor en el paper de Mil\u00f3, el monjo m\u00e9s pr\u00f2xim i fidel a sant Vicent Ferrer. Ara que fa 20 anys de la mort d’Ovidi, molts agrair\u00edem poder vore per fi esta pel\u00b7l\u00edcula en la gran pantalla. L’artista, el cantant, el pallasso \u2014tal com ell mateix es definia\u2014 rebr\u00e0 enguany molts homenatges que, encertadament, se centraran en el seu mestratge professional com a chansonnier<\/em><\/span>, poeta i actor, i en el comprom\u00eds personal amb la llengua, el pa\u00eds i l’esquerra.<\/p>\n

Alguns obviaran l’ostracisme a qu\u00e8 van condemnar Ovidi Montllor\u2014per edat no va ser cosa seua, per\u00f2 per sigles s\u00ed\u2014, tots lloarem la bonhomia i humanitat de l’alcoi\u00e0. I almenys en som dos els que reivindiquem la reposici\u00f3 de La portentosa vida del pare Vicent<\/em>. Sense bombes, sense Boadella, amb Montllor dominic i demon\u00edaca Molina<\/a>.<\/p>\n

\"Molina_portentosa\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dilluns el programa El Ojo Cr\u00edtico de RNE va lliurar el seu Premi Especial a Albert Boadella, per ser “un dramaturgo antidogm\u00e1tico […] irreverente”. I, almenys parcialment, se\u2019l mereix l\u2019home. Dic parcialment perqu\u00e8, si el dogma i l\u2019amo s\u00f3n Espanya i l\u2019espanyolisme, este buf\u00f3 pot resultar obedient fins a l’ortod\u00f2xia i llepacrestes fins a la […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[2822,47681],"class_list":["post-5814","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-alcoi","tag-cinema"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5814","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5814"}],"version-history":[{"count":31,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5814\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5820,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5814\/revisions\/5820"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5814"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5814"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5814"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}