![\"Xelo_Molto\"](\"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/files\/2016\/02\/Xelo_Molto.jpg\")
Hui fa un any que va morir Consuelo Molt\u00f3 Esteve, la tia Xelo. Segons alguns psic\u00f2legs, hem passat la mitat del dol; altres diran que, per les caracter\u00edstiques de la malaltia, el vam tindre anticipat. Jo tinc ganes de dir que si no m\u2019haguera parit ma mare, m\u2019hauria parit ma tia. I estic segur que els altres cinc nebots que tenia subscriuran esta afirmaci\u00f3.<\/p>\n
Va n\u00e0ixer en 1934. No arribava als tres anys quan, en companyia dels seus germans, li van fer la foto que hi ha a l\u2019esquerra. Una foto que viatj\u00e0 al front de Terol on havien enviat l’avi. Hi falta ma mare, que arribaria despr\u00e9s de la guerra. Un mestre d’aquells que anava pels masos els enseny\u00e0 a llegir, escriure i fer n\u00fameros. I ben prompte a fer faena: primer al camp, despr\u00e9s al t\u00e8xtil.<\/p>\n
Tenia l’orgull de treballar per a una gran empresa: Ferr\u00e1ndiz<\/a>. El col\u00b7legi<\/a> estava al costat de la f\u00e0brica i moltes voltes passava a vore-la en acabar les classes. Segona planta, confecci\u00f3; la recorde al fons de la gran sala, darrere d’una taula plena de teles, patrons, metres, fils, tisores. Era l\u2019encarregada. \u201cManava de moltes persones i en trenta anys mai vaig tindre cap problema\u201d, em va confessar un dia. I sense m\u00e0sters en recursos humans, n’hi havia prou amb la responsabilitat, la dec\u00e8ncia i aix\u00f2 que ara diem empatia.<\/p>\n Com que no es va casar (\u201c\u00c9s millor quedar-se per a vestir sants que per a despullar borratxos\u201d, sentenciava), va c\u00f3rrer mig Europa: Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Alemanya, \u00c0ustria, Su\u00efssa… fins i tot va estar a R\u00fassia quan Franco encara no havia mort. D’all\u00e0 em va dur una matrioixca que, molt desgastada pel temps i tant de joc, encara conserve. Del Vatic\u00e0, ens portaria la benedicci\u00f3 apost\u00f2lica del sant pare Pau VI. Era una dona de fe cr\u00edtica: \u201cM’agraden els cat\u00f2lics, no els beatos<\/em>\u201d.<\/p>\n Nom\u00e9s en un aspecte va ser f\u00e8rria, taxativa, contundent: l\u2019amor pel seu poble, Alcoi. Tot lo<\/em> nostre era, incontestablement, lo<\/em> millor: la ind\u00fastria, el paisatge, els moros i cristians, els dol\u00e7os, els mercats, els carrers… Alcoi era mesura quantitativa i qualitativa de totes les coses. \u201cBarcelona? Com 20 voltes Alcoi\u201d, \u201cMontserrat \u00e9s per als catalans com la Font Roja per a mosatros<\/em>\u201d. El rei negre \u00e9s Gaspar, la resta del m\u00f3n s’equivoca perqu\u00e8 nostra \u00e9s la primera cavalcada. No em pregunteu qu\u00e8 pensava sobre la integraci\u00f3 de la dona en la festa.<\/p>\n El meu germ\u00e0 i jo vam descobrir que tenia una aptitud desconeguda: l’an\u00e0lisi i consultoria pol\u00edtica. No \u00e9s broma, no. Un dia, dinant a casa, li vam preguntar per l’alcalde d’aquell moment: \u201cTia, tu com veus a Sedano?\u201d Uns segons de silenci precediren el succint vaticini: \u201cSedano acabar\u00e0 mal\u201d. En efecte, un any despr\u00e9s perdia la majoria absoluta i era defenestrat pel PP. Ll\u00e0stima que no estiga ara per a predir-nos la nova etapa del vell alcalde. Tamb\u00e9 entrava en temes internacionals. \u201cTu com arreglaries lo<\/em> d\u2019Israel i Palestina, tia?\u201d \u201cJo, els ajuntaria tots, els uns a un costat i els altres a l\u2019altre, i els diria \u00abau, pegueu-vos una abra\u00e7\u00e0<\/em> i en pau\u00bb\u201d. Vist l’estat de la q\u00fcesti\u00f3, no s\u00e9 jo si\u00a0ser\u00e0 finalment l’\u00fanica\u00a0proposta viable.<\/p>\n Era una persona senzilla i humana, una bona persona. Hui fa un any que va deixar este m\u00f3n que tant li agradava per a anar a l’altre en qu\u00e8 tant creia. Una de les \u00faltimes coses que em va assegurar \u00e9s que des del cel em miraria a mi i a la meua fam\u00edlia. Que aix\u00ed siga o, com diuen en hebreu, am\u00e9n.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hui fa un any que va morir Consuelo Molt\u00f3 Esteve, la tia Xelo. Segons alguns psic\u00f2legs, hem passat la mitat del dol; altres diran que, per les caracter\u00edstiques de la malaltia, el vam tindre anticipat. Jo tinc ganes de dir que si no m\u2019haguera parit ma mare, m\u2019hauria parit ma tia. I estic segur que […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[2822,190289],"class_list":["post-5966","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-alcoi","tag-vides"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5966","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5966"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5966\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5990,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5966\/revisions\/5990"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5966"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5966"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5966"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![col\u00b7legi<\/a> estava al costat de la f\u00e0brica i moltes voltes passava a vore-la en acabar les classes. Segona planta, confecci\u00f3; la recorde al fons de la gran sala, darrere d’una taula plena de teles, patrons, metres, fils, tisores. Era l\u2019encarregada. \u201cManava de moltes persones i en trenta anys mai vaig tindre cap problema\u201d, em va confessar un dia. I sense m\u00e0sters en recursos humans, n’hi havia prou amb la responsabilitat, la dec\u00e8ncia i aix\u00f2 que ara diem empatia.<\/p>\nCom que no es va casar (\u201c\u00c9s millor quedar-se per a vestir sants que per a despullar borratxos\u201d, sentenciava), va c\u00f3rrer mig Europa: Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Alemanya, \u00c0ustria, Su\u00efssa… fins i tot va estar a R\u00fassia quan Franco encara no havia mort. D’all\u00e0 em va dur una matrioixca que, molt desgastada pel temps i tant de joc, encara conserve. Del Vatic\u00e0, ens portaria la benedicci\u00f3 apost\u00f2lica del sant pare Pau VI. Era una dona de fe cr\u00edtica: \u201cM’agraden els cat\u00f2lics, no els beatos<\/em>\u201d.<\/p>\nNom\u00e9s en un aspecte va ser f\u00e8rria, taxativa, contundent: l\u2019amor pel seu poble, Alcoi. Tot lo<\/em> nostre era, incontestablement, lo<\/em> millor: la ind\u00fastria, el paisatge, els moros i cristians, els dol\u00e7os, els mercats, els carrers… Alcoi era mesura quantitativa i qualitativa de totes les coses. \u201cBarcelona? Com 20 voltes Alcoi\u201d, \u201cMontserrat \u00e9s per als catalans com la Font Roja per a mosatros<\/em>\u201d. El rei negre \u00e9s Gaspar, la resta del m\u00f3n s’equivoca perqu\u00e8 nostra \u00e9s la primera cavalcada. No em pregunteu qu\u00e8 pensava sobre la integraci\u00f3 de la dona en la festa.<\/p>\nEl meu germ\u00e0 i jo vam descobrir que tenia una aptitud desconeguda: l’an\u00e0lisi i consultoria pol\u00edtica. No \u00e9s broma, no. Un dia, dinant a casa, li vam preguntar per l’alcalde d’aquell moment: \u201cTia, tu com veus a Sedano?\u201d Uns segons de silenci precediren el succint vaticini: \u201cSedano acabar\u00e0 mal\u201d. En efecte, un any despr\u00e9s perdia la majoria absoluta i era defenestrat pel PP. Ll\u00e0stima que no estiga ara per a predir-nos la nova etapa del vell alcalde. Tamb\u00e9 entrava en temes internacionals. \u201cTu com arreglaries lo<\/em> d\u2019Israel i Palestina, tia?\u201d \u201cJo, els ajuntaria tots, els uns a un costat i els altres a l\u2019altre, i els diria \u00abau, pegueu-vos una abra\u00e7\u00e0<\/em> i en pau\u00bb\u201d. Vist l’estat de la q\u00fcesti\u00f3, no s\u00e9 jo si\u00a0ser\u00e0 finalment l’\u00fanica\u00a0proposta viable.<\/p>\nEra una persona senzilla i humana, una bona persona. Hui fa un any que va deixar este m\u00f3n que tant li agradava per a anar a l’altre en qu\u00e8 tant creia. Una de les \u00faltimes coses que em va assegurar \u00e9s que des del cel em miraria a mi i a la meua fam\u00edlia. Que aix\u00ed siga o, com diuen en hebreu, am\u00e9n.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Hui fa un any que va morir Consuelo Molt\u00f3 Esteve, la tia Xelo. Segons alguns psic\u00f2legs, hem passat la mitat del dol; altres diran que, per les caracter\u00edstiques de la malaltia, el vam tindre anticipat. Jo tinc ganes de dir que si no m\u2019haguera parit ma mare, m\u2019hauria parit ma tia. I estic segur que […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[2822,190289],"class_list":["post-5966","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-alcoi","tag-vides"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5966","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5966"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5966\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5990,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5966\/revisions\/5990"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5966"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5966"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5966"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/4\/49\/Salesians_i_porxo_del_santuari_de_Maria_Auxiliadora%2C_Alcoi.jpg\"){kind=link}