{"id":6194,"date":"2017-06-17T08:51:34","date_gmt":"2017-06-17T06:51:34","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/?p=6194"},"modified":"2017-06-27T11:32:21","modified_gmt":"2017-06-27T09:32:21","slug":"un-premi-per-a-alicia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2017\/06\/17\/un-premi-per-a-alicia\/","title":{"rendered":"Un premi per a Al\u00edcia"},"content":{"rendered":"

\"\"Hi ha una multitud de situacions informals en qu\u00e8 les persones es troben i parlen, sense sotmetre’s a especificacions idiom\u00e0tiques expl\u00edcites. I aix\u00ed, cadasc\u00fa parla com li plau en aquell moment, o\u00a0\u2014per a comen\u00e7ar a ser precisos\u2014 cadasc\u00fa parla tal com ha apr\u00e9s que s’ha de fer en situacions com aquella.<\/em><\/strong><\/p>\n

La realitat que ens trobem \u00e9s que moltes de les persones que tenen el catal\u00e0 com a primera llengua han apr\u00e9s\u00a0\u2014a trav\u00e9s de diversos mecanismes\u2014 que conv\u00e9 abandonar el catal\u00e0 quan algun dels interlocutors no s’expressa en aquesta llengua.<\/em><\/strong><\/p>\n

\u00c9s perfectament comprensible que facen all\u00f2 que fan, que \u00e9s aplicar la Norma de Converg\u00e8ncia a la Llengua Dominant, \u00e9s a dir, abandonar la seua llengua en el moment en qu\u00e8 interactuen amb un dels parlants d’aquesta llengua dominant.<\/em><\/strong><\/p>\n

Parlarem de tot aix\u00f2: de com ens comportem amb la nostra llengua, \u00e9s a dir, de com i quan l’abandonem, l’amaguem o la mantenim […] perqu\u00e8 sabem que, qualsevol que siga la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica que les autoritats competents en cada territori porten endavant, finalment hi ha un darrer filtre, que \u00e9s el que determina l’aut\u00e8ntic nivell d’\u00fas d’una llengua. I aquest filtre \u00e9s el parlant.<\/em><\/strong><\/p>\n

Els parlants d’una llengua minorada experimenten un estr\u00e9s afegit en les situacions comunicatives, per comparaci\u00f3 amb els parlants d’una llengua normalitzada. Aquesta dosi extra d’estr\u00e9s deriva de la percepci\u00f3 m\u00e9s elevada d’incertesa respecte al curs que seguir\u00e0 la interacci\u00f3 comunicativa (impredictibilitat), del fet que la responsabilitat (el control) recau fonamentalment sobre ells, i de la sensaci\u00f3 que \u2014en \u00faltima inst\u00e0ncia\u2014 hi tenim les de perdre (amena\u00e7a).<\/em><\/strong><\/p>\n

Els textos en cursiva i negreta s\u00f3n dels professors Suay i Sangin\u00e9s. Els he tret de Sortir de l’armari ling\u00fc\u00edstic. Una guia de conducta per a viure en catal\u00e0<\/em><\/a>, un llibre que vos recomane. Per als alumnes no ha sigut una recomanaci\u00f3, havien de llegir-lo, o fer com si l’hagueren llegit, i parlar-ne amb gr\u00e0cia i correcci\u00f3. Els ha agradat. B\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s el que han dit, i escrit, en la major part dels casos (tamb\u00e9 n’hi ha que els ha semblat un tost\u00f3 psicoling\u00fc\u00edstic, gr\u00e0cies per la vostra sinceritat).<\/p>\n

Acabant-se el quadrimestre i sense saber-ho ella, Al\u00edcia va entrar a l’aula. Guapa com un sol mar\u00e7, amb un adre\u00e7 elegant\u00edssim i eixa naturalitat fresca i amable\u00a0que atribu\u00efm al paisanatge valenci\u00e0. Amb\u00a0a penes deu minuts de v\u00eddeo<\/a>, \u00e9s com si la conegueres de tota la vida i t’entren ganes d’anar a la seua falla de Carcaixent a felicitar-li l’actitud normal i dign\u00edssima i brindar amb cassalla per ella i per tots.<\/p>\n

Al\u00edcia, per si no ho sab\u00edeu, va parlar valenci\u00e0 amb un valenci\u00e0 de Gandia, que parlava castell\u00e0 per\u00f2 perfectament l’entenia. M’ha caigut en vers i tot, xe! La conversa va tindre lloc en un programa televisiu d’\u00e1mbito nacional<\/em>. Tot i que la productora va subtitular el di\u00e0leg, la reacci\u00f3 casern\u00e0ria, tavern\u00e0ria i nacional<\/em> va esclatar ipso facto<\/em>: “Una verg\u00fcenza la fallera rid\u00edcula esa hablando en valenciano, la culpa la tiene el programa por permitirlo”, “Le daba por to la boca”, “Que hables en castellano, gilipollas”, “Hablar en valenciano en un programa nacional. Verg\u00fcenza ajena”, “Esta t\u00eda es gilipollas? No sabe que debe hablar castellano en un programa espa\u00f1ol?”, “Qu\u00e9 maleducada”…<\/p>\n

Tota una lli\u00e7\u00f3 dels prejudicis, els odis i el supremacisme ling\u00fc\u00edstic de l’Espanya brutal. Els mitjans ho van van destacar especialment. Per aix\u00f2\u00a0m’alegra que, a classe, les i els alumnes valoraren sobretot l’actitud d’Al\u00edcia: no canviar de llengua si l’interlocutor t’ent\u00e9n. Si tots els valencianoparlants f\u00e9rem com ella, l’\u00fas social del valenci\u00e0 creixeria exponencialment. A m\u00e9s de ser\u00a0f\u00e0cil, un comportament aix\u00ed resulta\u00a0did\u00e0ctic: ajuda a aprendre als que en volen saber.<\/p>\n

Acabe ja. Al\u00edcia mereix un premi. Espere que alguna de les moltes\u00a0associacions que, de Guardamar a Salses i de Fraga a Ma\u00f3, defenen la llengua valenciana li’l concedisca. I faig una altra recomanaci\u00f3. Un dels br\u00f2fecs que va insultar a la nostra Al\u00edcia acabava l’atac dient-li “Vete a Canal Nou” (no deu estar molt al corrent, no). Seria fant\u00e0stic\u00a0que la fitx\u00e0rem, si \u00e9s que algun dia tornen a obrir la tele valenciana.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha una multitud de situacions informals en qu\u00e8 les persones es troben i parlen, sense sotmetre’s a especificacions idiom\u00e0tiques expl\u00edcites. I aix\u00ed, cadasc\u00fa parla com li plau en aquell moment, o\u00a0\u2014per a comen\u00e7ar a ser precisos\u2014 cadasc\u00fa parla tal com ha apr\u00e9s que s’ha de fer en situacions com aquella. La realitat que ens […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[1278,98269,280],"class_list":["post-6194","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-llengua","tag-llibres","tag-universitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6194","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6194"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6194\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6216,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6194\/revisions\/6216"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6194"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6194"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6194"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}