![\"\"](\"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/files\/2018\/05\/YOLA.jpg\")
Supremacisme \u00e9s la paraula de moda, l’insult de moda. Un insult que va i ve. Primerament els nacionalistes catalans acusaven els nacionalistes espanyols de supremacistes i ara s\u00f3n els nacionalistes espanyols els que diuen que el nou president de la Generalitat de Catalunya “ha expresado en numerosos escritos p\u00fablicos un prejuicio supremacista, xen\u00f3fobo, cultural\u2026\u201d.<\/p>\n
La sent\u00e8ncia entre cometes est\u00e0 treta de l\u2019\u00faltima declaraci\u00f3 pol\u00edtica del PSOE<\/a>. El partit nacionalista espanyol amb m\u00e9s anys d’hist\u00f2ria comen\u00e7a el comunicat citant el poeta basc Gabriel Celaya: “Las palabras son hechos”. Si el llegiu del tot, comprovareu que la poesia no arriba i que, com a substantiu o adjectiu, el supremacisme apareix fins a sis vegades en a penes dos fulls. Una superabund\u00e0ncia de supremacisme supura en els suposats socialistes.<\/p>\n El supremacisme, com l\u2019amor, est\u00e0 en l\u2019aire i en qualsevol moment pot caure’t damunt. Din\u00e0vem, ara fa un mes, a la fil\u00e0 quan un dels amics va demanar a la cambrera que ens portara llimon\u00e0<\/em>. En pocs minuts la xica deixava a taula una botella de Fanta de llima. La resposta va ser encara m\u00e9s r\u00e0pida: \u201cNo, a\u00e7\u00f2 no; llimon\u00e0<\/em>!\u201d Com que diuen que una imatge val m\u00e9s que mil paraules, a la demanda verbal va adjuntar la botella buida de llimonada<\/a>.<\/p>\n A partir d\u2019ac\u00ed comen\u00e7\u00e0vem un debat sobre qu\u00e8 era i qu\u00e8 no era llimonada. La companya cambrera fins i tot va fer una r\u00e0pida enquesta ling\u00fc\u00edstica entre les taules del costat. Els m\u00e9s provectes en deien llimon\u00e0<\/em> i els m\u00e9s joves directament Casera. \u201cPues yo soy de Alcoy y eso de llimon\u00e0<\/em> no lo hab\u00eda o\u00eddo nunca\u201d, afirma ella; \u201cEn valenci\u00e0, llimon\u00e0<\/em>\u201d, respon un dels festers. I ac\u00ed va la r\u00e8plica i el supremacisme: \u201cYo es que odio el valenciano\u201d.<\/p>\n I tot sense males cares, en un clima simp\u00e0tic i dist\u00e9s de veritat. \u201cYo es que odio el valenciano\u201d, i es va quedar tan ampla. Hi ha el supremacisme dels pol\u00edtics, dels periodistes, de les grans empreses, dels policies, dels tribunals… i d\u2019eixe supremacisme conscient i secular ve el supremacisme ciutad\u00e0, el de cada dia, el supremacisme banal. Imaginem l’escena al rev\u00e9s. Uns clients parlen castell\u00e0 a un cambrer que els parla valenci\u00e0, xarren del nom que rep un producte en les respectives lleng\u00fces i va el xicot i els engalta: \u201cJo \u00e9s que odie el castell\u00e0\u201d.<\/p>\n