{"id":6555,"date":"2021-01-24T21:00:47","date_gmt":"2021-01-24T19:00:47","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/?p=6555"},"modified":"2021-01-24T21:32:16","modified_gmt":"2021-01-24T19:32:16","slug":"la-societat-valenciana-en-lespill-linguistic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2021\/01\/24\/la-societat-valenciana-en-lespill-linguistic\/","title":{"rendered":"La societat valenciana en l’espill ling\u00fc\u00edstic"},"content":{"rendered":"

\"\"No hi hagu\u00e9 en este cas bon rotllo a primera vista. M’havien enviat a Oriola a fer classe de valenci\u00e0. Dos vesprades a la setmana, els alumnes eren professors. A l’aula de davant s’impartia el mateix curs, per\u00f2 ho feia un tio malcarat, amb pereta, ca\u00e7adora negra de cuiro i esguard altiu. Una estranya mescla de latin lover<\/em> i poli ro\u00edn. Els xiquets m’ho van confirmar: “L’altre se’n passa molt; no fan descans, no els deixa eixir a fumar”. Que entranyables i perspica\u00e7os, sabien que amb mi havien tingut molta sort.<\/p>\n

Devia haver passat un any, m\u00e9s o menys, quan el dest\u00ed em feia coincidir de nou amb el poli ro\u00edn de la pereta. I ara no podia defugir el tracte, els dos treball\u00e0vem al Secretariat de Promoci\u00f3 del Valenci\u00e0 de la Universitat. Gr\u00e0cies a aquelles primeres converses, en qu\u00e8 u t\u00e9 la tensi\u00f3 d’una prova oral de la Junta, vaig saber que es deia Juli i que havia format part de la candidatura del Bloc Nacionalista Valenci\u00e0 al seu poble: Novelda.<\/p>\n

Les eleccions nacionals de 1999 van ser dures, com totes. La coalici\u00f3 Bloc-Els Verds aconseguia 102.700 vots (el 4,60 % del total), Uni\u00f3 Valenciana en treia 106.119 (4,76 %). 208.819 ciutadans quedaven sense veu en les Corts Valencianes. Els polit\u00f2legs ho tenien f\u00e0cil: cap dels dos partits valencianistes tenia escons, per\u00f2 junts representaven quasi el 10 % de l’electorat, \u00bfno havia arribat l’hora de resoldre difer\u00e8ncies i sumar?<\/p>\n

Un dia, a la cua de la cafeteria, Juli em feia eixa pregunta d’una forma m\u00e9s directa i planera: “Tu com veus el tema d’ajuntar-se amb Uni\u00f3 Valenciana?”. Era l’oportunitat d’espolsar-me per sempre m\u00e9s aquell catalaniste, que els fats s’entestaven a posar-me davant. Planerament i directa, tal com ell havia fet, vaig respondre: “Ho veig del tot necessari”. I, ves per on, result\u00e0 que no era tan catalaniste, ell ho veia igual i jo ja el veia amb altres ulls. El xic va comen\u00e7ar a caure’m b\u00e9, generalment tenia bon humor i bona barra, compart\u00edem la passi\u00f3 per l’arr\u00f2s a banda, pel pa\u00eds nostre, pel pa\u00eds dels bascos, per la doc\u00e8ncia que fa estimar el valenci\u00e0…<\/p>\n

M\u00e9s de vint anys han passat, quasi tants com cursos<\/a> hem fet junts. I en vindran molts m\u00e9s, d’anys i de cursos. A voltes t\u00e9 mal geni i \u00e9s mani\u00f3s (especialment amb la gent que fuma), per\u00f2 celebre haver-me’l trobat i tindre’l a la llista d’amics. Si escric a\u00e7\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 me l’estime i vull suggerir-vos un dels seus llibres: La societat valenciana en l’espill ling\u00fc\u00edstic<\/em><\/a>. N’aprendreu molt i llegireu coses amb tant de trellat com estes:<\/p>\n

El concepte de riquesa aplicat a la diversitat ling\u00fc\u00edstica \u00e9s un tab\u00fa que a Espanya \u00e9s combatut a for\u00e7a de prejudicis sobre la utilitat, la magnitud, la internacionalitat o d’altres espantalls ling\u00fc\u00edstics.<\/strong><\/em><\/p>\n

S’ha encertat sempre el model est\u00e0ndard que calia ensenyar en l’escola? Calia estigmatitzar, com sovint s’ha fet, paraules (o flexions) absolutament correctes com <\/strong><\/em>vore<\/strong>, <\/strong><\/em>vos<\/strong>, <\/strong><\/em>este<\/strong>, <\/strong><\/em>eixe<\/strong>, el numeral <\/strong><\/em>dos<\/strong> en femen\u00ed, <\/strong><\/em>huit<\/strong>, <\/strong><\/em>hui<\/strong>, <\/strong><\/em>omplit<\/strong>, <\/strong><\/em>establits<\/strong>, <\/strong><\/em>faena<\/strong>, <\/strong><\/em>servici<\/strong> i un llargu\u00edssim etc\u00e8tera?<\/strong><\/em><\/p>\n

El menyspreu que alguns grups humans evidencien cap a uns altres per raons \u00e8tniques, i que en general \u2014m\u00e9s en la teoria que no en la pr\u00e0ctica\u2014 reben el rebuig de la majoria de la poblaci\u00f3, pareix un pecat venial quan el que es menysprea no \u00e9s una ra\u00e7a, sin\u00f3 una llengua.<\/em><\/strong><\/p>\n

Es produeix, per tant, una recuperaci\u00f3 insuficient, que permet dotar d’estabilitat durant algunes generacions la situaci\u00f3 de digl\u00f2ssia, perqu\u00e8 aparentment la llengua minoritzada ja no \u00e9s combatuda, per\u00f2 va perdent parlants de forma progressiva perqu\u00e8 continua lluny d’adquirir la consideraci\u00f3 de prestigiosa.<\/strong><\/em><\/p>\n

La societat valenciana […] afronta ara la dicotomia seg\u00fcent: o esdev\u00e9 una comunitat humana amb entitat pr\u00f2pia, caracteritzada per la diversitat cultural i ling\u00fc\u00edstica, orgullosa de la seua identitat com a poble i d’un dels seus principals emblemes: l’idioma propi i hist\u00f2ric, el valenci\u00e0; o, per contra, es dilueix en una comunitat humana superior i, amb aquesta diluci\u00f3, va perdent cada volta m\u00e9s la identitat i l’idioma, absorbida per una poderosa maquin\u00e0ria pol\u00edtica, medi\u00e0tica i institucional poc condescendent amb la difer\u00e8ncia.<\/strong><\/em><\/p>\n

Acabe amb la foto de rigor (i d’antigor). Juli \u00e9s de l’esquerra, darrere estan Ferran Puchades i els mig alcoians Llu\u00eds Grau i Vicent Guillamon. Enmig, Pere Mayor i Juan Jos\u00e9 Ibarretxe pareix que estiguen fent manetes. Veritat que \u00e9s molt rom\u00e0ntic?<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No hi hagu\u00e9 en este cas bon rotllo a primera vista. M’havien enviat a Oriola a fer classe de valenci\u00e0. Dos vesprades a la setmana, els alumnes eren professors. A l’aula de davant s’impartia el mateix curs, per\u00f2 ho feia un tio malcarat, amb pereta, ca\u00e7adora negra de cuiro i esguard altiu. Una estranya mescla […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[1278,98269,190283,280,190289],"class_list":["post-6555","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-llengua","tag-llibres","tag-pais","tag-universitat","tag-vides"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6555","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6555"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6555\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6574,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6555\/revisions\/6574"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6555"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6555"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6555"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}