{"id":6625,"date":"2021-08-03T20:12:43","date_gmt":"2021-08-03T18:12:43","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/?p=6625"},"modified":"2021-08-03T20:38:02","modified_gmt":"2021-08-03T18:38:02","slug":"el-llibre-de-mirella","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2021\/08\/03\/el-llibre-de-mirella\/","title":{"rendered":"El llibre de Mirella"},"content":{"rendered":"

\"\"Fa anys que no plore, enguany faig les bodes de plata de no plorar. I confesse que a voltes m’agradaria plorar, plorar molt, d’alegria, de pena, d’avorriment… Tamb\u00e9 confesse que, de xicotet, vaig plorar molt, de pena, de por, de no s\u00e9 qu\u00e8. Per\u00f2 se’m va assecar el llagrimal, ara no plore i aix\u00f2 em fa m\u00e9s fort. No, aix\u00f2 \u00e9s una merda. Pense en els amics i amigues que he vist plorar i recorde m\u00e9s n\u00edtidament les ll\u00e0grimes dels amics. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 s\u00f3n m\u00e9s cares de vore, perqu\u00e8 sempre ens han dit que els h\u00f2mens no plorem.<\/p>\n

Est\u00e0 en la caixa de la masculinitat<\/a>: no plorem, no patim, no tenim por, som forts, temeraris, controladors, heterosexuals, gran\u00edtics, l\u00fabrics… Heu llegit el poema If… <\/em><\/a>de Rudyard Kipling? Jo s\u00ed, i milions de xiquets arreu del m\u00f3n tamb\u00e9. M’agrada, ho reconec, \u00e9s bell, estoic, honest, directe, per\u00f2 acaba en masculinitat t\u00f2xica: “Yours is the Earth and everything that’s in it. And which is more: you’ll be a Man, my son!”.<\/p>\n

Kipling el va escriure en 1895, era el que hi havia. El problema \u00e9s que, m\u00e9s de 125 anys despr\u00e9s, hi ha moltes d’eixes condicions que continuen sine qua non<\/em>: esperar, no cansar-se, jugar tots els guanys a una carta, no dir res del que has perdut, for\u00e7ar el cor, resistir… No hi ha cap vers que evoque l’abra\u00e7, la ren\u00fancia, l’acceptaci\u00f3 del frac\u00e0s com a possibilitat. Tenim collons, som guerrers.<\/p>\n

Dec esta entrada a Mirella, alumna meua enguany. Donar llibertat per a triar lectura t\u00e9 estes obligacions i estes recompenses. Gr\u00e0cies a tu, tamb\u00e9, per dur-me este llibre a les mans. Acabe ja, que estem en plena can\u00edcula. Vos recomane Ni forts ni valents<\/em><\/a>, de Tha\u00efs Guti\u00e9rrez, i vos deixe ac\u00ed uns extrets:<\/p>\n

M\u2019he adonat que s\u2019est\u00e0 fent molta feina amb les nenes, empoderant-les, alliberant-les dels estereotips, ensenyant-los que poden ser el que vulguin, per\u00f2 que ens hem oblidat dels nens, com si la lluita per la igualtat no pass\u00e9s per ells.<\/em><\/strong><\/p>\n

El llenguatge que existeix per parlar de tota la gamma d\u2019emocions humanes encara avui es considera delicat i femen\u00ed.<\/em><\/strong><\/p>\n

Les emocions de nens i nenes s\u00f3n iguals, per\u00f2 el que les diferencia \u00e9s la viv\u00e8ncia que en tenen, com les experimenten i com s\u2019adapten a les normes de g\u00e8nere que van aprenent.<\/em><\/strong><\/p>\n

Tot i que els homes es beneficien del patriarcat, tamb\u00e9 en pateixen les conseq\u00fc\u00e8ncies […] molts homes pateixen \u00abuna pressi\u00f3 incre\u00efble\u00bb per encaixar amb les regles que s\u2019aprenen dins del context social i cultural des del moment que naixen.<\/em><\/strong><\/p>\n

L\u2019acceptaci\u00f3 al grup de nois i homes implica demostrar que no es t\u00e9 por del risc […] Molts pares accepten aquesta manera de fer amb un cert fatalisme. \u00abS\u00f3n coses de nois\u00bb, diuen. Doncs no. No s\u00f3n coses de nois. S\u00f3n pressions absurdes que els nostres fills pateixen o patiran en algun moment, perqu\u00e8, tant si hi participen com si no, els provoquen patiment.<\/em><\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa anys que no plore, enguany faig les bodes de plata de no plorar. I confesse que a voltes m’agradaria plorar, plorar molt, d’alegria, de pena, d’avorriment… Tamb\u00e9 confesse que, de xicotet, vaig plorar molt, de pena, de por, de no s\u00e9 qu\u00e8. Per\u00f2 se’m va assecar el llagrimal, ara no plore i aix\u00f2 em […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[130819,98269,280],"class_list":["post-6625","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-feminisme","tag-llibres","tag-universitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6625","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6625"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6625\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6635,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6625\/revisions\/6635"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6625"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6625"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6625"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}