{"id":6642,"date":"2021-09-24T13:30:40","date_gmt":"2021-09-24T11:30:40","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/?p=6642"},"modified":"2024-07-31T10:12:32","modified_gmt":"2024-07-31T08:12:32","slug":"el-mal-cos-de-nomdedeu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2021\/09\/24\/el-mal-cos-de-nomdedeu\/","title":{"rendered":"El mal cos de Nomded\u00e9u"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enric_Nomded%C3%A9u_i_Biosca\">Enric Nomded\u00e9u i Biosca<\/a> \u00e9s secretari auton\u00f2mic d&#8217;Ocupaci\u00f3 i director general de LABORA. A m\u00e9s d&#8217;aix\u00f2, \u00e9s un dels principals responsables de l&#8217;\u00e8xit dels patinets al m\u00f3n occidental i \u00e9s model d&#8217;\u00c1gatha Ruiz de la Prada. No, aix\u00f2 \u00faltim \u00e9s fals. Enric t\u00e9 el seu propi estil, que \u00e9s aix\u00f2: molt propi.<\/p>\n<p>Ens coneixem de fa molts anys i em fa igual que s&#8217;enfronte a Pere Mayor o siga m\u00e9s oltrista que Oltra; continua caient-me molt b\u00e9 i el tinc molt present. Tindre&#8217;l present \u00e9s inevitable perqu\u00e8, des que s&#8217;al\u00e7a abans que el sol fins que passa la nit en vetla, conta en les xarxes socials quasi tot el que fa i desf\u00e0, que \u00e9s molt i molt necessari.<\/p>\n<p>Abans de les seues 24 hores anuals de vacances, va estar per q\u00fcestions de treball a Pol\u00f2nia. Estic segur que la naci\u00f3 valenciana t\u00e9 un lloc en els mapes conceptuals de molts altres directors i directores d&#8217;Europa, gr\u00e0cies a la seua condici\u00f3 <a href=\"https:\/\/www.elmundo.es\/comunidad-valenciana\/2014\/09\/18\/541ab2afe2704ecb768b457a.html\">patri\u00f2tica<\/a> i poliglota. Enric despr\u00e9n positivitat i t\u00e9 bona barra, per\u00f2 el dia que visit\u00e0 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Majdanek\">Majdanek<\/a> no va baixar a sopar amb els companys de trobada. Tenia mal cos.<\/p>\n<p>El seu estat em va fer recordar un llibre que acabava de llegir i vull recomanar-vos ara. <em>El monstre de la mem\u00f2ria<\/em> \u00e9s la ficci\u00f3 d&#8217;un historiador israeli\u00e0 que fa de guia als camps d&#8217;extermini. Una ficci\u00f3, s\u00ed, per\u00f2 embastada amb la realitat dels guetos, les cambres de gas, els Sonderkommandos, la Confer\u00e8ncia de Wannsee, els Judenrats, el sentiment de culpa dels supervivents, els justos entre les nacions&#8230; i l&#8217;efecte que el temps t\u00e9 en la manera de considerar l&#8217;Holocaust.<\/p>\n<p>Es pot arribar a banalitzar crims tan grans? Aprenem la lli\u00e7\u00f3 correcta de la hist\u00f2ria? Oblidem? Va b\u00e9 fer-nos eixes preguntes de tant en tant i, despr\u00e9s, continuar impulsant el patinet de la vida. Ac\u00ed teniu, com d&#8217;habitud, uns bocins del llibre:<\/p>\n<p><em><strong>De cop i volta s\u2019obre davant teu l\u2019estesa del camp, els filats el\u00e8ctrics, les barraques, les vies del tren, la portalada, tot \u00e9s tan real, \u00e9s aqu\u00ed, es pot tocar, el lloc on la humanitat va ser assassinada.<\/strong><\/em><\/p>\n<p><em><strong>Els joves dels meus grups no odiaven els alemanys [&#8230;] Odiaven molt m\u00e9s els polonesos [&#8230;] pels pogroms, pel col\u00b7laboracionisme, per l\u2019antisemitisme. Per\u00f2 a la gent com els alemanys ens costa odiar-la. Mireu les fotos de la guerra. Cal dir la veritat, fan goig amb aquells uniformes, dalt de les motos, serens, com models de cartells publicitaris.<\/strong><\/em><\/p>\n<p><em><strong>Era l\u2019instint animal de sobreviure a qualsevol preu el que feia anar la m\u00e0quina, i la submissi\u00f3 de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 al poder desenfrenat.<\/strong><\/em><\/p>\n<p><em><strong>A l\u2019autocar seia tot sol al seient del davant, com un nen rebutjat. Complia amb la meva feina com un aut\u00f2mat, per\u00f2 cada vegada em costava m\u00e9s, els transmetia els fets sense pensar ni en la pedagogia ni en el missatge.<\/strong><\/em><\/p>\n<p><em><strong>\u00bfQuina conclusi\u00f3 n\u2019heu tret, del viatge? Odio aquesta pregunta, per\u00f2 el protocol l\u2019exigeix [&#8230;] Crec que per sobreviure hem de ser tamb\u00e9 una mica nazis, va dir [&#8230;] A qu\u00e8 et refereixes?, li pregunto. Que hem d\u2019estar disposats a matar sense pietat. Si som massa tous, no ens en sortirem.<\/strong><\/em><\/p>\n<p><em><strong>Quan vaig arribar a la invasi\u00f3 de R\u00fassia i al comen\u00e7ament de l\u2019extermini pels Einsatzgruppen i les bandes de criminals locals, una dona que anava amb una amiga va cridar: mira, un IKEA! I a partir d\u2019aqu\u00ed ja es van distreure [&#8230;] \u00bfQuin sentit t\u00e9 tota aquesta xerrameca? Si cal complir el manament de viure fem-ho amb tota l\u2019estupidesa.<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Enric Nomded\u00e9u i Biosca \u00e9s secretari auton\u00f2mic d&#8217;Ocupaci\u00f3 i director general de LABORA. A m\u00e9s d&#8217;aix\u00f2, \u00e9s un dels principals responsables de l&#8217;\u00e8xit dels patinets al m\u00f3n occidental i \u00e9s model d&#8217;\u00c1gatha Ruiz de la Prada. No, aix\u00f2 \u00faltim \u00e9s fals. Enric t\u00e9 el seu propi estil, que \u00e9s aix\u00f2: molt propi. Ens coneixem de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[300,1757,98269],"class_list":["post-6642","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-historia","tag-israel","tag-llibres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6642","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6642"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6642\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6895,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6642\/revisions\/6895"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6642"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6642"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6642"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}