{"id":6843,"date":"2024-01-01T22:08:25","date_gmt":"2024-01-01T20:08:25","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/?p=6843"},"modified":"2024-01-02T00:12:11","modified_gmt":"2024-01-01T22:12:11","slug":"diners-i-descans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2024\/01\/01\/diners-i-descans\/","title":{"rendered":"Diners i descans"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Ara que tots estem desitjant-nos pau, amor, felicitat, prosperitat i tants grans anhels humans, vull deixar ac\u00ed una hist\u00f2ria, que m’explicava el meu avi patern, respecte d’alguns oficis i desitjos i de la Divina Provid\u00e8ncia.<\/p>\n

Un dia un capell\u00e0 an\u00e0 a pregar de la seg\u00fcent manera: “Senyor, diners i descans”. I D\u00e9u, Senyor nostre, li conced\u00ed una vida tranquil\u00b7la i sense estretors. A ell i a tots els seus col\u00b7legues, segons el meu avi.<\/p>\n

Poc despr\u00e9s, s’aprop\u00e0 als peus de Crist i un frare i deman\u00e0: “Senyor, diners i descans”. Des de l’altura arrib\u00e0 la resposta: “No pot ser, aix\u00f2 \u00e9s per al capellanet”. Amb un gest de resignaci\u00f3, el monjo va dir “Doncs paci\u00e8ncia”; D\u00e9u respongu\u00e9: “La paci\u00e8ncia per a tu”. Per aix\u00f2 els tonsurats tenen fama de pacients.<\/p>\n

En tercer lloc arrib\u00e0 un advocat. “Senyor, diners i descans”. “No pot ser, aix\u00f2 \u00e9s per al capellanet”. “Doncs paci\u00e8ncia”. “No pot ser, aix\u00f2 \u00e9s per al fraret”. Amb un punt irat el misser va replicar: “Quin embolic!”. I des d’aleshores D\u00e9u prove\u00efx els advocats d’embolics per tal que no els falte faena.<\/p>\n

Finalment arrib\u00e0 el llaurador. “Senyor, diners i descans”. “No pot ser, aix\u00f2 \u00e9s per al capellanet”. “Doncs paci\u00e8ncia”. “No pot ser, aix\u00f2 \u00e9s per al fraret”. “Quin embolic!”. “L’embolic \u00e9s per a l’advocat”. “A\u00e7\u00f2 \u00e9s una merda!”. “Doncs la merda per a tu”. Aix\u00f2 explicaria l’\u00fas de la femta que fa la gent del camp per a fertilitzar la terra.<\/p>\n

I conte contat ja s’ha acabat. Ac\u00ed teniu una foto del dinar de Nadal de 1967. Drets estan els amfitrions, els meus avis Elia<\/a> i Paco<\/a>, el qual, segons el prestigi\u00f3s historiador Jean-Marc Labat, s’assembla a Georges Pompidou<\/a>, dinov\u00e9 president de la Rep\u00fablica Francesa. Assentats d’esquerra a dreta estan ma mare, mon pare, el tio Paco, la tia Carme i els meus cosins Susana, Carmina i Paco. El meu germ\u00e0 tamb\u00e9 est\u00e0, per\u00f2 necessitava dos mesos i mig per a n\u00e0ixer. L’\u00fanic net que faltava per a completar la foto era jo; “last but not least”, diuen en angl\u00e9s.<\/p>\n

Sigueu molt feli\u00e7os i que no vos falten diners i descans. Bon any 2024.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ara que tots estem desitjant-nos pau, amor, felicitat, prosperitat i tants grans anhels humans, vull deixar ac\u00ed una hist\u00f2ria, que m’explicava el meu avi patern, respecte d’alguns oficis i desitjos i de la Divina Provid\u00e8ncia. Un dia un capell\u00e0 an\u00e0 a pregar de la seg\u00fcent manera: “Senyor, diners i descans”. I D\u00e9u, Senyor nostre, li […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[190289],"class_list":["post-6843","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-vides"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6843","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6843"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6843\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6859,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6843\/revisions\/6859"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6843"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6843"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6843"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}