{"id":6861,"date":"2024-02-13T12:47:09","date_gmt":"2024-02-13T10:47:09","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/?p=6861"},"modified":"2024-02-14T10:18:51","modified_gmt":"2024-02-14T08:18:51","slug":"per-culpa-de-viadel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2024\/02\/13\/per-culpa-de-viadel\/","title":{"rendered":"Per culpa de Viadel"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Francesc Viadel \u00e9s una d’aquelles persones amb qui compartiria una cassola d’arr\u00f2s al forn i una botella de vi. A m\u00e9s d’escriure coses amb trellat, conserva l’accent de la Ribera Alta, que tan simp\u00e0tic ens resulta als que parlem la koin\u00e9 alcoiana, i t\u00e9 el parar d’alguns detectius privats que v\u00e9iem en les s\u00e8ries nord-americanes dels 80. I precisament d’aix\u00f2, de la televisi\u00f3 i dels Estats Units, \u00e9s del que tracta un assaig que Viadel considera inoblidable: Divertim-nos fins a morir<\/em>, de\u00a0Neil Postman<\/a>. S’hi referia, el professor i periodiste, en un article que m’ha anat molt b\u00e9 a classe com a dictat i tema a debatre. Com que al final em vaig comprar el llibre, ac\u00ed en teniu un tast:<\/p>\n

Tal com va remarcar Huxley a <\/em>Un m\u00f3n feli\u00e7, els defensors de les llibertats civils i els racionalistes que sempre estan a l’aguait per combatre la tirania \u00abvan oblidar-se de tenir en compte l’apetit gaireb\u00e9 infinit de l’home per les distraccions\u00bb. A <\/em>1984, afeg\u00ed Huxley, les persones s\u00f3n controlades mitjan\u00e7ant el dolor. A <\/em>Un m\u00f3n feli\u00e7, s\u00f3n controlades mitjan\u00e7ant el plaer.<\/em><\/strong><\/p>\n

Cada mitj\u00e0, com la llengua mateixa, fa possible un mode de discurs \u00fanic en proporcionar una nova orientaci\u00f3 per al pensament, per a l’expressi\u00f3, per a la sensibilitat.<\/em><\/strong><\/p>\n

A mesura que la tipografia es mou cap a la perif\u00e8ria de la nostra cultura i la televisi\u00f3 li pren el lloc al centre, la seriositat, la claredat i, sobretot, el valor del discurs p\u00fablic declina perillosament. Aix\u00f2 no vol dir que ens tanquem als avantatges que se’n puguin derivar.<\/em><\/strong><\/p>\n

No falten els cr\u00edtics que han observat i pres nota de la dissoluci\u00f3 del discurs p\u00fablic a Am\u00e8rica i del seu pas cap a les arts del m\u00f3n de l’espectacle.<\/em><\/strong><\/p>\n

No cal que els dirigents pol\u00edtics es preocupin gaire per la realitat, sempre que les seves actuacions generin constantment una sensaci\u00f3 de versemblan\u00e7a.<\/em><\/strong><\/p>\n

L’anunci de televisi\u00f3 ha aconseguit que els negocis no cerquin fer productes de valor, sin\u00f3 que intentin que els consumidors se senten valuosos, cosa que vol dir que el negoci dels negocis \u00e9s ara una pseudoter\u00e0pia. El consumidor \u00e9s un pacient reconfortat per psicodrames.<\/em><\/strong><\/p>\n

Quan una poblaci\u00f3 est\u00e0 distreta amb trivialitats, quan la vida cultural es redefineix com una ronda perp\u00e8tua d’entreteniments, quan la conversa p\u00fablica seriosa \u00e9s una mena de parla infantil, quan, en resum, un poble esdev\u00e9 un p\u00fablic i els seus afers p\u00fablics un vodevil, llavors la naci\u00f3 corre un risc; la mort de la cultura \u00e9s una possibilitat real.<\/em><\/strong><\/p>\n

Amusing Ourselves to Death<\/em> ens alerta de l’empobriment i la trivialitzaci\u00f3 del discurs p\u00fablic en mans de la televisi\u00f3; es va publicar en 1985. Postman moriria en 2003, va con\u00e9ixer l’arribada d’Internet, per\u00f2 no l’esclat de les xarxes socials. Tot i aix\u00f2, resulta f\u00e0cil imaginar qu\u00e8 pensaria en vore que, cada dia m\u00e9s, la dial\u00e8ctica pol\u00edtica t\u00e9 els 280 car\u00e0cters d’X com a mitj\u00e0 d’expressi\u00f3 preferent. En fi, un llibre que vos recomane; acabe amb el fragment de l’article<\/a> de Viadel que vaig convertir en dictat:<\/p>\n

La irrupci\u00f3 de les pantalles, lluny de suposar un salt qualitatiu de l\u2019aprenentatge, per l\u2019acc\u00e9s il\u00b7limitat a arxius i informaci\u00f3, s\u2019ha saldat amb l\u2019assassinat de l\u2019esfor\u00e7, la mem\u00f2ria o, encara pitjor, la comprensi\u00f3. Molts universitaris no entenen qu\u00e8 se\u2019ls pregunta en una prova i escriuen amb una sintaxi inextricable. No \u00e9s nom\u00e9s falta d\u2019atenci\u00f3 i banalitzaci\u00f3 del professorat com a transmissor de coneixement. \u00c9s, tamb\u00e9, la infantilitzaci\u00f3 d\u2019unes generacions a les portes del mercat laboral, la baixa toler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3 i un analfabetisme funcional desacomplexat. Q\u00fcestionen iradament, i sense gens d\u2019autocr\u00edtica, les avaluacions. No saben qu\u00e8 est\u00e0 passant a Ucra\u00efna o Gaza o, si ho saben, en desconeixen els motius. No s\u2019interroguen pel m\u00f3n en qu\u00e8 viuen, perqu\u00e8 potser els sembla una ficci\u00f3 massa tediosa. Un amic est\u00e0 conven\u00e7ut que els llibres tornaran, diu que als Estats Units creixen els \u00edndexs de lectura entre els j\u00f3vens i aix\u00f2 augura un futur amb m\u00e9s trellat. M\u2019agradaria compartir el seu entusiasme, per\u00f2 no ho acabe de vore.<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Francesc Viadel \u00e9s una d’aquelles persones amb qui compartiria una cassola d’arr\u00f2s al forn i una botella de vi. A m\u00e9s d’escriure coses amb trellat, conserva l’accent de la Ribera Alta, que tan simp\u00e0tic ens resulta als que parlem la koin\u00e9 alcoiana, i t\u00e9 el parar d’alguns detectius privats que v\u00e9iem en les s\u00e8ries nord-americanes […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[98269,280],"class_list":["post-6861","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-llibres","tag-universitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6861","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6861"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6861\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6881,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6861\/revisions\/6881"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6861"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6861"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6861"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}