{"id":940,"date":"2009-05-11T14:56:24","date_gmt":"2009-05-11T12:56:24","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/?p=940"},"modified":"2013-02-07T13:47:48","modified_gmt":"2013-02-07T11:47:48","slug":"25-anys-llaurant-el-cel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/2009\/05\/11\/25-anys-llaurant-el-cel\/","title":{"rendered":"25 anys llaurant el cel"},"content":{"rendered":"

\"quiquet\"Entre l\u2019hivern de 1984 i el de 1985, la mort va agafar afici\u00f3 a la porta de ma casa. En dos ocasions segons l’ordre natural que s\u2019emporta la gent gran, despr\u00e9s d\u2019un temps de malaltia, i en una altra quan per edat no tocava i d\u2019una manera sobtada. La meua fe migrada de hui es sustenta en l\u2019esperan\u00e7a de retrobar els qui he estimat i se n\u2019anaren. Si finalment hi ha cel i me\u2019l guanye, estic segur que, just darrere de sant Pere el de les claus, trobar\u00e9 el meu avi Quico tal com est\u00e0 en esta foto, destapant una botella de cava per a donar-me la benvinguda. Li tinc un compte pendent: no deix\u00e0 en este m\u00f3n terrenal que li guanyara un coto o un cau. Jugava en silenci, tenia totes les cartes al cap i quan li entrava un vint feia sonar el vidre de la taula amb els artells: clac!, \u201cVint de bastos\u201d. I amb el clac pensava jo \u201cUn altre dia que acabar\u00e9 perdent, amb l\u2019altre avi sempre guanye, quins misteris t\u00e9 la sort\u201d.<\/p>\n

Fill de Francisco Molt\u00f3 Valor i Teresa Vilaplana Boronat, Quiquet va n\u00e0ixer el 31 de mar\u00e7 de 1902 a les Casetes de Mariola, on pogu\u00e9 treballar terres pr\u00f2pies. De menut, va tindre com a company de jocs un xiquet d\u2019Alcoi a qui els pares enviaren all\u00e0 per guarir-li la salut. Aquell micorro de la ciutat arrib\u00e0 a ser metge, don Ernesto Verd\u00fa, i mantingu\u00e9 amb l\u2019avi una gran germanor i alguna acalorada discussi\u00f3 quan recorria a micapans, cataplasmes i consells de curanderos. Amb vint i pocs anys, Quiquet va con\u00e9ixer Consuelo Esteve Moya, filla dels mitgers del Mas del Pi, a Barxell<\/a>, amb qui es casaria despr\u00e9s del tradicional festeig. El 1926, estant de visita al Mas del Pi, l\u2019agaf\u00e0 la nevada grossa<\/a> i hagu\u00e9 de passar molts dies a cals sogres. I, mentrestant, a sa casa va morir la seua \u00e0via, Rosa Valor, a qui, segons conta un diari de l\u2019\u00e8poca, havien de deixar colgada a la neu de dia i entrar a casa de nit perqu\u00e8 no se la menjaren les feres. Quin paperot, per\u00f2 a vore qu\u00e8 feies incomunicat i amb una difunta.<\/p>\n

Del matrimoni amb Consuelo i en temps republicans, nasqueren Paco, Consuel\u00edn i Rigo. La guerra el dugu\u00e9 al front de Terol<\/a>, d\u2019on torn\u00e0 sense disparar un sol tret. En la negror franquista del 1940, va n\u00e0ixer Maruj\u00edn, estrela bondadosa i s\u00e0via de la qual vam eixir el meu germ\u00e0 i jo. Despr\u00e9s d\u2019uns anys treballant les terres d\u2019altres, l’avi adquir\u00ed una casa a la ciutat, per\u00f2 com corresponia a un home del camp: una planta on viure, una altra on guardar ametlles, olives i llenya per a la llar i un jard\u00ed suficientment ample per a tindre conilleres, terra on arrelara un caquier, una nesprera, un llimoner i, s\u00ed, tants rosers com vulgueren les xiques de casa. I per qu\u00e8 conte tot a\u00e7\u00f2? Perqu\u00e8 hui fa exactament un quart de segle que Quico deix\u00e0 esta vall de ll\u00e0grimes per a conrear el sec\u00e0 celestial i evitar solsides en l\u2019abancalament del Nostre Senyor. Quique, cos\u00ed, germ\u00e0 i habitual lector, em deman\u00e0 que escriguera alguna cosa tal dia com hui. Qu\u00e8 t\u2019ha paregut, hereu?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entre l\u2019hivern de 1984 i el de 1985, la mort va agafar afici\u00f3 a la porta de ma casa. En dos ocasions segons l’ordre natural que s\u2019emporta la gent gran, despr\u00e9s d\u2019un temps de malaltia, i en una altra quan per edat no tocava i d\u2019una manera sobtada. La meua fe migrada de hui es […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[190289],"class_list":["post-940","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-vides"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/940","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=940"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/940\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4875,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/940\/revisions\/4875"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=940"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=940"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/davonet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=940"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}