{"id":1220,"date":"2008-11-16T00:33:39","date_gmt":"2008-11-15T22:33:39","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/diversitatfuncional\/?p=1220"},"modified":"2008-11-16T00:39:02","modified_gmt":"2008-11-15T22:39:02","slug":"assentada-amb-lautor-marius-serra-i-el-seu-llibre-quiet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/diversitatfuncional\/2008\/11\/16\/assentada-amb-lautor-marius-serra-i-el-seu-llibre-quiet\/","title":{"rendered":"Assentada amb l’autor M\u00e0rius Serra i el seu llibre “Quiet”"},"content":{"rendered":"

Quietuds i inquietuds de M\u00e0rius Serra<\/h1>\n

Entrevista amb l’autor de ‘Quiet’, un llibre sobre el seu fill<\/h2>\n
\n

\"\"<\/a><\/h2>\n

Traductor: http:\/\/traductor.gencat.net\/jsp\/go2text.jsp?locale=es<\/a><\/p>\n

L’escriptor M<\/span><\/a>\u00e0rius Serra<\/span><\/a> publica ‘Quiet’ (Emp\u00faries<\/span><\/a>), un llibre que t\u00e9 de protagonista el seu fill Llu\u00eds (Llullu), afectat d’una encefalopatia multiforme: una malaltia cerebral que, a la pr\u00e0ctica, en fa un beb\u00e8 perpetu, encara que tingui vuit anys. En Llullu no camina, no riu, no parla, no pot comunicar-se. Des darrere la cadira de rodes amb qu\u00e8 empeny el fill, en Serra \u00e9s un observador privilegiat de les mirades i paradoxes que neixen al seu voltant.<\/p>\n<\/div>\n

\n

El llibre s’obre amb un prefaci en qu\u00e8 l’autor deixa ben clar que tot quant explica ha passat, que tots els episodis que relata s\u00f3n rigorosament reals. ‘Quiet’ t\u00e9 un cos central, fet d’aquests episodis viscuts, que combinen situacions de desesperaci\u00f3, de r\u00e0bia, de vergonya… amb paradoxes lluminoses, i fins i tot divertides, tamb\u00e9 sorgides de la realitat. El llibre es tanca amb una mena d’ep\u00edleg, ‘C\u00f3rrer’, d’aire m\u00e9s m\u00e0gic; una mena d’il\u00b7lusi\u00f3 \u00f2ptica que permet de veure en Llullu corrent, i en qu\u00e8 M\u00e0rius Serra li d\u00f3na veu, perqu\u00e8: ‘Com que no em recordo de res, tampoc no me’n puc oblidar’.<\/p>\n

\u2014Una de les dificultats importants a l’hora d’escriure ‘Quiet’ devia ser la de trobar el to literari i ‘moral’ del llibre.<\/strong><\/p>\n

\u2014Hi veia molts perills: els del sentimentalisme, del victimisme, de la ll\u00e0grima… Uns perills que tenien m\u00e9s a veure amb la forma que no pas amb el contingut. Perqu\u00e8 nosaltres (la meva dona i la meva filla i jo en particular) no hem viscut mai aquesta situaci\u00f3 com una trag\u00e8dia depressiva. Ben altrament. No devem tenir gaire sentit tr\u00e0gic de l’exist\u00e8ncia; que s’ho quedin els espanyols, aix\u00f2, amb el seu Unamuno. A casa no ho vivim aix\u00ed. Sempre hi ha hagut aquesta ambival\u00e8ncia; la paraula clau seria ‘paradoxa’: el dolor al costat de les ganes imperioses de viure, de la lluminositat que, per contrast, encara es fa m\u00e9s refulgent. Una situaci\u00f3 tan dura et fa veure en una perspectiva diferent els altres aspectes de la vida, de la quotidianitat, que abans t’amo\u00efnaven molt i que ara veus a dist\u00e0ncia.<\/p>\n

\u2014Quan es va adonar que volia escriure aquest llibre?<\/strong><\/p>\n

\u2014Fa anys que sabia que acabaria escrivint sobre en Llu\u00eds. Per\u00f2 la primera vegada que ho vaig fer va ser en un conte per al diari Avui. Hi apareixia un pare i un fill, al qual passava alguna cosa, per\u00f2 era molt literaturitzat. Despr\u00e9s vaig comen\u00e7ar a escriure ‘De com s’escriu una novel\u00b7la’ (Emp\u00faries, 2004), que era una cr\u00f2nica molt literal i autobiogr\u00e0fica d’un projecte literari, una novel\u00b7la inacabada que vaig tancar amb l’ajut dels lectors, i que formava part d’un temps determinat de la meva vida; llavors en Llu\u00eds ja tenia tres i quatre anys. Ja hav\u00edem pa\u00eft la situaci\u00f3 de tenir un fill amb par\u00e0lisi cerebral sense possibilitats de recuperaci\u00f3, sense l’esperan\u00e7a d’una guarici\u00f3 miraculosa. I en aquell projecte, sense jo adonar-me’n, en Llu\u00eds va treure el cap en un parell de cap\u00edtols, sense ser-ne el tema principal. Un cop trencat el gel i decidit que s\u00ed, que volia escriure sobre ell, vaig encarar-me amb el com. I vaig emparar-me en la tradici\u00f3 liter\u00e0ria, o hi vaig anar a raure: all\u00f2 que jo havia de fer era narrar els fets que ens succeeixen, perqu\u00e8 aix\u00f2 il\u00b7lumina molt m\u00e9s que no qualsevol gran reflexi\u00f3 te\u00f2rica o qualsevol text introspectiu. Era la meva opci\u00f3.<\/p>\n

\u2014Trobada l’opci\u00f3, quin va ser el pas seg\u00fcent?<\/strong><\/p>\n

\u2014Un cop presa l’opci\u00f3, hi vas donant forma i acabes trobant un to en el qual els grans perills s\u00f3n els extrems. \u00c9s un camp de mines on veus que el dolor hi \u00e9s, i la trag\u00e8dia en certa mesura, i alhora vius i veus en la quotidianitat que el plaer tamb\u00e9 hi \u00e9s. \u00c9s la vida. I en tot moment la voluntat ha estat d’equilibrar la foscor amb la lluminositat. Que el clar-obscur port\u00e9s el lector a un cert vaiv\u00e9 emocional, i que de situacions angoixoses pass\u00e9ssim a situacions lluminoses i fins i tot hilarants, divertides. Perqu\u00e8 aix\u00ed ho hem viscut sempre.<\/p>\n

\u2014\u00c9s per aix\u00f2 que no ha optat per l’estructura cronol\u00f2gica?<\/strong><\/p>\n

\u2014Quan ja veia clar que havien de ser episodis, petits fragments narratius de situacions viscudes, em vaig adonar que, per al Llu\u00eds, per al Llullu, el temps \u00e9s una magnitud que no progressa; de fet, \u00e9s un beb\u00e8 perpetu. I aleshores vaig pensar que l’ordre cronol\u00f2gic no calia. En un viatge a It\u00e0lia em vaig comprar un bloc de fulls per a prendre notes: vaig comen\u00e7ar apuntant-hi les paraules clau, els records…, i un cop ho vaig tenir, em vaig posar a desordenar-ho o a reordenar-ho. I amb quin criteri? Quan va venir en John Irving a Barcelona va explicar: ‘Jo abans de posar-me a fer una novel\u00b7la faig molta gimn\u00e0stica emocional. I m’ho vaig aplicar una mica. Implicava afinar la corda de les emocions, i vaig pensar que havia de crear un recorregut, comen\u00e7ant pel comen\u00e7ament i acabant amb la imatge cap a l’infinit del Llullu corrent. Vaig voler que les emocions fossin compensades per les paradoxes i per les ironies amb qu\u00e8 tamb\u00e9 ens hem trobat.<\/p>\n

\u2014Hi ha paradoxes sorprenents…<\/strong><\/p>\n

Comen\u00e7ant pel t\u00edtol, ‘Quiet’. Des que en Llu\u00eds era ben petit i an\u00e0vem pel m\u00f3n ens ho hav\u00edem sentit dir molt sovint: ‘Oh, quina sort que heu tingut, quin nen tan quiet que teniu, que quietet!’ O com la del Museu de la Ci\u00e8ncia: en Llullu era envoltat de nens japonesos que feien jocs d’enginy i resulta que, en un joc que es premiava el posar la ment en blanc, en Llullu va ser el millor! \u00c9s un episodi inoblidable. La for\u00e7a de les paradoxes que surten a ‘Quiet’ no s\u00f3n pas constru\u00efdes, sin\u00f3 recollides. Perqu\u00e8 l’ambival\u00e8ncia hi \u00e9s sempre: hi ha moments de patiment perqu\u00e8 s\u00f3n absolutament indefugibles (quina absurditat pintar un m\u00f3n d’abella Maia, un pa\u00eds multicolor), per\u00f2 el perill de fer la v\u00edctima i de tenyir-ho tot de negror tampoc no \u00e9s possible, perqu\u00e8 no ho hem viscut gens aix\u00ed. El llibre \u00e9s la meva versi\u00f3 sobre en Llullu, per\u00f2 hi apareixem tots: la seva mare, la Merc\u00e8, la seva germana, la Carla, que l’han llegit i m’han donat la seva aprovaci\u00f3… Sense la seva aprovaci\u00f3 no l’hauria pas publicat mai, el llibre. Fins i tot al Llullu, l’hi he llegit a cau d’orella aquest estiu. Perqu\u00e8 aquest llibre \u00e9s delicat, entra en territoris de la intimitat…<\/p>\n

\u2014Va haver de decidir fins on despullar-se. Fins on?<\/strong><\/p>\n

\u2014En el meu cas, sense concessions i sense l\u00edmits. No m’he imposat cap restricci\u00f3 i he volgut anar a fons. Una altra cosa \u00e9s quan hi implicava unes altres persones.<\/p>\n

\u2014I no construeix un personatge de vost\u00e8 mateix.<\/strong><\/p>\n

\u2014Un altre dels grans perills, i jo m’he esfor\u00e7at especialment a neutralitzar-lo, era el victimisme. Volia defugir l’\u00fas fraudulent de les emocions, perqu\u00e8 ho trobo summament obsc\u00e8 i desagradable. El victimisme \u00e9s una actitud que no forma part de la meva manera de veure el m\u00f3n. Aqu\u00ed la meva pres\u00e8ncia \u00e9s la del narrador. I un cop hi he trobat el to, m’hi he sentit molt c\u00f2mode, perqu\u00e8 crec que \u00e9s una pres\u00e8ncia clara i molt semblant a all\u00f2 que jo entenc que \u00e9s un escriptor.<\/p>\n

\u2014Expliqui’s.<\/strong><\/p>\n

\u2014Pensa que anar enganxat a una cadira de rodes \u00e9s un observatori del m\u00f3n privilegiat. En Llullu \u00e9s un focus d’atenci\u00f3, un imant, tothom el mira i tu ets l’observador de totes les mirades, de gent molt diversa. \u00c9s un cert privilegi. Jo volia mantenir aquesta clau del narrador: em fixo en les mirades dels altres sobre una situaci\u00f3 extrema d’en Llullu, per\u00f2 no en faig teories ni provo de jutjar aquestes mirades. M’hauria fet molta vergonya fer impostura de la meva pres\u00e8ncia en el relat. La meva veu \u00e9s la del relator, que explica el m\u00f3n segons els seus ulls. Per\u00f2 no \u00e9s un relat introspectiu. El Llu\u00eds com a mirall. Jo he canviat molt per ell, per\u00f2 tamb\u00e9 per totes les circumst\u00e0ncies que concentra. I el protagonista ha de ser ell. Perqu\u00e8 \u00e9s ell qui malauradament t\u00e9 una vida estroncada. M’he esfor\u00e7at molt a mantenir la literalitat i que la invenci\u00f3 no s’hi esmuny\u00eds.<\/p>\n

\u2014Sense perdre la literalitat, hi ha una construcci\u00f3 liter\u00e0ria.<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed. Per mi, \u00e9s molt important que el llibre surti a la col\u00b7lecci\u00f3 de narrativa d’Emp\u00faries. \u00c9s clar que no \u00e9s ficci\u00f3, per\u00f2 faig servir mecanismes de la narraci\u00f3, els mateixos que faria servir per escriure un conte o una novel\u00b7la. Alhora, hi ha una voluntat est\u00e8tica clara d’establir una obra liter\u00e0ria. La for\u00e7a de la literatura \u00e9s que troba maneres d’explicar el m\u00f3n. Vaig decidir de servir-me del recurs del ‘veig veig’, que despr\u00e9s vaig canviar pel ‘recordo’, buscant el referent del George Perec, que t\u00e9 un llibre titulat ‘Que jo me’n recordo de…’, per fer el joc del tancament del llibre i incidint en la paradoxa. Perqu\u00e8 en Llu\u00eds no recorda res, per\u00f2 alhora fa el clic de dir: com que no ho recordo, no me’n puc pas oblidar. \u00c9s clar, aix\u00f2 \u00e9s una construcci\u00f3 liter\u00e0ria. Jo all\u00f2 que no hauria fet mai \u00e9s un dietari explicant qu\u00e8 em passava. I vaig veure que podia acabar el llibre amb aquest foliscopi, amb aquesta il\u00b7lusi\u00f3 \u00f2ptica, amb aquest univers una mica m\u00e0gic, de l’ordre de ‘Al\u00edcia en terra de meravelles’, a l’altra banda del mirall, en el qual vaig gosar donar la veu al Llullu. Les p\u00e0gines finals fixa’t que no van numerades. \u00c9s una mena d’ap\u00e8ndix, que \u00e9s com nosaltres el veurem sempre: donem veu a qui no en t\u00e9 com donem moviment a qui no en t\u00e9.<\/p>\n

\u2014Doncs lliga molt amb la seva personalitat i amb el seu car\u00e0cter de verb\u00edvor.<\/strong><\/p>\n

\u2014La gran paradoxa de dir: tu que sempre, per damunt de tot, has apreciat el llenguatge verbal, et trobes havent de reinventar una relaci\u00f3 amb una persona tan estimada com el teu fill, en la qual el llenguatge verbal \u00e9s un mer mon\u00f2leg. Has de trobar unes altres vies, m\u00e9s sensorials, com la pell, que tornes a passar pel teu filtre i reinterpretes. Perqu\u00e8 nosaltres sempre ens hem esfor\u00e7at a donar-li veu: ‘En Llullu diu que avui…’ I en Llullu no diu res, per\u00f2 si tu dius que ho diu, ho diu! El llenguatge verbal no fracassa, per\u00f2 ha de deixar pas a unes altres menes de relaci\u00f3.<\/p>\n

\u2014S\u00ed que \u00e9s una gran paradoxa!<\/strong><\/p>\n

\u2014La vida \u00e9s feta de contrastos. Qui solament busca la perfecci\u00f3, perqu\u00e8 vol crear paradisos artificials i urbanitzacions com la Marina d’Or a tot arreu, \u00e9s un cret\u00ed, en absoluta disson\u00e0ncia amb all\u00f2 que significa l’exist\u00e8ncia. S\u00f3n les dimensions, la perspectiva, que canvien. Per exemple, quan la nostra filla va tenir una masto\u00efditis, d’una otitis mal curada, i la vam tenir ingressada un mes a l’hospital, vam dir al metge: ‘Permeti’ns dues preguntes. Primera: Sap qu\u00e8 t\u00e9? S\u00ed. Segona: Sap com es cura? S\u00ed. O\u00e9, o\u00e9, o\u00e9. No en parlem m\u00e9s.’ Fa uns quants anys no haur\u00edem pas reaccionat aix\u00ed.<\/p>\n

\u2014Una part molt dura de la hist\u00f2ria del seu fill \u00e9s que t\u00e9 una malaltia desconeguda…<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed, \u00e9s un enigma. I \u00e9s tot un proc\u00e9s el fet d’acceptar que no t\u00e9 remei. Jo vaig tirar la tovallola a terra abans que la meva dona i, per tant, vaig acceptar abans que no hi havia guarici\u00f3. En canvi, ella va lluitar m\u00e9s. \u00c9s obvi que hi ha un enigma inicial que tu vols resoldre: qu\u00e8 t\u00e9? Perqu\u00e8 la diagnosi \u00e9s ‘encefalopatia multiforme’, \u00e9s a dir, ‘mal de cap molt variat’. Des de la neurologia hem d’admetre que el cervell \u00e9s el gran desconegut. La ci\u00e8ncia m\u00e8dica, i jo hi vaig completament a favor (‘visca el m\u00e8tode cient\u00edfic!’), ha d’admetre tamb\u00e9 que, del cervell, no en sap un borrall. Una nova paradoxa.<\/p>\n

\u2014Quan sent o llegeix una not\u00edcia com la que anunciava la guarici\u00f3 de la S\u00edndrome de Ret, qu\u00e8 experimenta?<\/strong><\/p>\n

\u2014Hi ha una q\u00fcesti\u00f3 que nosaltres, sortosament, no hem sofert gaire que \u00e9s ‘la culpa’, una mena de llufa de la cultura judeo-cristiana. Per\u00f2 hi ha una altra q\u00fcesti\u00f3: ‘Faig tot all\u00f2 que puc?’ Aquesta fa sortir molts paranys i suscita un debat horror\u00f3s. De sobte, les not\u00edcies s’obren amb un descobriment cient\u00edfic. I tu de seguida penses:’Aix\u00f2 potser el podria arreglar’. I llavors hi ha la s\u00edndrome: ‘Hi serem a temps? Hem fet tard?’Jo s\u00f3c totalment favorable als aven\u00e7os cient\u00edfics, per\u00f2 crec que \u00e9s molt m\u00e9s important per a les criatures que la vida quotidiana i el benestar siguin sostenibles. I \u00e9s massa perill\u00f3s de deixar-se seduir pels cants de cigne de la medicina alternativa, de gent amb molt bona fe, per\u00f2 tamb\u00e9 de gent amb mala fe.<\/p>\n

\u2014Certament, el llibre no \u00e9s apte per als partidaris de la medicina alternativa…<\/strong><\/p>\n

\u2014Hi ha molta faramalla. No s\u00f3c partidari de la medicina alternativa, per\u00f2 s\u00ed obert a totes les perspectives i aproximacions. Per\u00f2 passa que hi ha molta estafa, perqu\u00e8 ets molt vulnerable. I all\u00f2 que no m’agrada \u00e9s el discurs que hi ha al darrere, que \u00e9s un discurs clarament pensat per a enganxar-te.<\/p><\/div>\n

\n
<\/p>\n

Entrada feta per recomanaci\u00f3 de Rosa Conca<\/span><\/p>\n

<\/span><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quietuds i inquietuds de M\u00e0rius Serra Entrevista amb l’autor de ‘Quiet’, un llibre sobre el seu fill Traductor: http:\/\/traductor.gencat.net\/jsp\/go2text.jsp?locale=es L’escriptor M\u00e0rius Serra publica ‘Quiet’ (Emp\u00faries), un llibre que t\u00e9 de protagonista el seu fill Llu\u00eds (Llullu), afectat d’una encefalopatia multiforme: una malaltia cerebral que, a la pr\u00e0ctica, en fa un beb\u00e8 perpetu, encara que tingui […]<\/p>\n","protected":false},"author":791,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[541,1436,1450],"tags":[],"class_list":["post-1220","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistas","category-reflexiones","category-testimonios"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/diversitatfuncional\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1220","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/diversitatfuncional\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/diversitatfuncional\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/diversitatfuncional\/wp-json\/wp\/v2\/users\/791"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/diversitatfuncional\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1220"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/diversitatfuncional\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1220\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1225,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/diversitatfuncional\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1220\/revisions\/1225"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/diversitatfuncional\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1220"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/diversitatfuncional\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1220"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/diversitatfuncional\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1220"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}